La plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur del CAP del Raval

La mudança obliga a preguntar-se què passarà amb l’actual ambulatori, deteriorat i al seu torn aclamat emblema del racionalisme dels anys 30 del segle passat. Obra de Josep Lluís Sert junt amb Joan Subirana i Josep Torres Clavé, sobreviu com un dels escassos exemples de l’arquitectura del moviment modern a la capital.

Per ara, el futur de l’immoble que va començar sent dispensari antituberculós ha quedat relegat per altres interrogants que han suscitat més agitació al Raval, com l’agra disputa per la capella de la Misericòrdia que va enfrontar institucions i partits per si havia de donar cabuda a l’ampliació del Macba o allotjar un CAP de nova construcció.

Un altre dilema ha sigut què s’ha de fer amb l’equipament, que dona servei a més de 23.000 habitants. Clau a exigir que es migri a la Misericòrdia, el moviment veïnal organitzat del Raval no ha formulat una demanda sobre l’edifici de Sert. L’immoble està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1992, el màxim rang de protecció patrimonial, de manera que s’ha de conservar intacte.

Fonts de Consorci Sanitari de Barcelona diuen que el Departament de Salut contempla que les dependències, que pertanyen a la Generalitat, "continuïn tenint usos sanitaris". La conselleria ja va avançar aquesta voluntat a EL PERIÓDICO el 2022, però de moment no concreta el propòsit. "El pla funcional que determini els futurs usos encara està en elaboració", responen al consorci.

La incertesa que sobrevola el dispensari és subjacent a una exposició que, precisament, ara està en cartell al Raval i que vol fomentar el debat sobre com mantenir-lo amb utilitat. La galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27) exhibeix fins al 24 de maig la mostra Febre de la matèria, que reuneix imatges dels fotògrafs Gregori Civera i Jorge Ribalta capturades a pacients, treballadors, estances i exteriors d’una joia arquitectònica que, fins i tot amb les seves xacres i carències, per les quals s’ha justificat el trasllat, reté els aires modernitzadors de la Segona República i perdura com el precedent de les remodelacions posteriors del Raval.

"Simbolitza la voluntat de regeneració social a través de l’arquitectura", descriu Ribalta, partidari que els usos sanitaris perdurin a l’immoble "en el sentit més ampli possible". "Un edifici que no fa la seva funció és una ruïna", postula el fotògraf, que reivindica la vigència dels principis que el van inspirar: "¿Volem una ciutat amb memòria o sense? Conservar-la, en aquest cas, vol dir mantenir-la viva".

Icona arquitectònica

Notícies relacionades

Les núvies artesanals de Yolancris enlluernen a la Barcelona Bridal

Barcelona busca empresa per al manteniment dels seus 36.500 semàfors

"És un edifici modern en el sentit que el disseny està molt vinculat a la seva funció: si es desvincula, passaria a ser una cosa buida i es banalitzaria", opina Civera, que enquadra el dispensari en la categoria de "gran arquitectura". Una qüestió al marge són les dificultats per adaptar un equipament que no va ser ideat en el seu moment per al flux de població que atén. "L’accessibilitat no és la millor, més d’una vegada vaig haver d’aguantar la porta perquè la gent pogués entrar mentre fotografiava", testifica Civera, que adverteix que la icona arquitectònica "és molt fràgil i vulnerable".

Ho proven les peces originals que han subsistit i els materials que mostren signes d’envelliment. Acabat d’edificar en plena Guerra Civil, la lluminositat i els espais diàfans de l’edifici concebut per alleujar malalts de tuberculosi eren l’antítesi de les estretors i l’aglomeració del barri xino. Vist amb perspectiva, condensa les tesis renovadores amb què els arquitectes del GATCPAC van voler dignificar l’aleshores anomenat Districte V.