Oportunitat per als Encants

Aquest mercat històric, amb més de 750 anys a l’esquena, celebra la nova Glòries com una oportunitat de donar sortida als seus tresors amagats. La pandèmia va ser terrible per a la fira, però les xifres tornen a ser notables: la mitjana setmanal de visites és d’unes 120.000 persones.

Oportunitat per als Encants
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

De tots els veïns de la plaça de les Glòries (el DHub, el centre comercial, el Teatre Nacional, tan rar que fins i tot gira l’esquena a la plaça) pot ser que no n’hi hagi cap de més feliç que els Encants amb l’estrena del nou parc. No és que sigui poc el públic que hi ha els dies de mercat. Va tancar l’any 2024 amb més de 6,2 milions de visitants, un 13% més que el 2023. Però, com li fa por al president dels paradistes d’aquesta singularitat amb més de 750 anys d’història a l’esquena, José Nebot, encara hi ha massa barcelonins que desconeixen quin món s’amaga sota aquest sostre de miralls, un destí que, sens dubte, val la pena ser conegut.

Les visites van créixer de l’any 2023 a l’any 2024, és veritat, però les vendes no ho van fer en la mateixa proporció, com si a la ciutat si hi hagués un rum-rum que això, més que no pas un marché aux puces capaç de plantar cara a qualsevol fira francesa de brocanteurs, és més aviat un mercat de la pobresa. Res més lluny de la realitat, però.

Els Encants compliran el 2028 els primers 100 anys de vida a les Glòries, la majoria a l’altre costat de la plaça. Va ser el 2013 quan es van traslladar a l’enlluernador (segons li toqui el sol) edifici actual, però la seva història és molt més vella. De manera ininterrompuda ha existit durant 750 anys, primer al voltant de la plaça de Sant Jaume i després a la plaça Nova. Més endavant és va traslladar on avui hi ha la plaça d’Idrissa Diallo –a la Rambla–, al Born i, en un dels moments més crítics, a l’avinguda de Mistral, amb un aspecte tan descurat que va acabar sent conegut com Las Hurdes catalanes. Fins que el 1928 els Encants (amb un nom tan antic que procedeix d’una expressió en llatí, in quantum, és a dir, per quant), va desembarcar a la punta contrària de l’Eixample, a les Glòries.

L’estrena de l’edifici actual va ser esperançadora, recorda Nebot. En aquell 2013 de sabates noves passaven pels Encants unes 150.000 persones cada setmana, moltíssimes amb cara de primera vegada. La pandèmia va ser terrible, però les xifres tornen a ser notables. La mitjana setmanal de visites és d’unes 120.000 persones. N’hi ha prou d’anar-hi qualsevol dilluns, dimecres o divendres, dies de subhasta quan despunta el sol, per certificar-ho. També els dissabtes la plaça central i els pisos superiors són un formiguer. Però hi ha alguns paradistes que tenen la sensació que part dels seus productes, petits tresors procedents molt sovint de buidatges de pisos, són invisibles per als seus potencials compradors per la senzilla raó que no van als Encants.

Notícies relacionades

Centre de gravetat

Porcellanes, mobles o roba de marca es queden sovint sense vendre, mentre que els articles més econòmics sí que troben comprador. El fet que la inauguració del nou parc pugui traslladar en part el centre de gravetat de la vida veïnal dels barcelonins és, segons l’opinió de Nebot, una oportunitat perquè, com si això fos un tinder comercial, hi acabi havent el desitjat match.