Alberto Soriano: «Collboni demana llom amb formatge, Colau s’emportava el de bacó amb formatge i Pujol va prendre un tallat»

Va començar a treballar com a cambrer al Conesa quan Pasqual Maragall feia un any i un dia com a alcalde i Jordi Pujol, tres anys com a president.

Gràcies, de veritat, però no vull una entrevista. [Segueix rere el taulell, on cobra els entrepans mentre un company els prepara al moment. Va responent sense deixar de treballar]

¿Quants anys té vostè?

El 27 d’abril en faré 65. Soc Tauro.

¿I quan va començar a treballar aquí exactament?

Me’n recordo del dia. El 3 de desembre del 1983.

Tenia 23 anys. ¿Havia fet la mili?

Sí, a Saragossa. [Es dirigeix al client a qui està cobrant: ¿Calçots i tònica?]

Molt fred a Saragossa.

La vaig començar al novembre, i feia molt fred. No vaig fer ni una guàrdia. Era a la cantina i després vaig passar a la residència d’oficials.

¿Ja treballava abans?

En un altre lloc, en una cerveseria al costat de la plaça de la Vila de Madrid. 10 mesos vaig treballar allà. Ja no hi és.

[Un altre client es disposa a pagar: «Un bratwurst i una coca-cola». Un company convida que l’entrevista segueixi en una taula: «Ara hi ha menys feina, us podeu asseure». Accepta asseure’s]

Quan em jubili, hauré treballat 41 anys i cinc mesos. He rebut la carta de la Seguretat Social, em jubilo amb el 100%.

¿Es va plantejar continuar treballant?

A la carta diu que si treballo un any més guanyo un 4% més de pensió. Però no vull. Que treballi un altre.

La gent ja no té llocs de treball que durin tota la vida.

No, la gent se sorprèn. Em diuen: ¿com has aguantat tant? Al Conesa treballava un amic meu que va venir, i un dia em va dir que el senyor Pedro, aquest de la foto (Pedro Conesa), li havia dit que faltava gent. Vaig estar treballant un divendres i un dissabte als dos llocs. I vaig venir a treballar aquí. Cobràvem per setmanes. Perquè no me n’anés de l’altre bar, pujaven el sou, però jo ja havia donat la meva paraula.

¿Com recorda el Conesa de llavors?

Era diferent. Hi havia un taulell de fusta, seients rodons fixats a terra. Això està reformat. Jo vaig entrar per les pizzes, que van començar un any abans que jo vingués. Un dia es van deixar de fer. Les cues de les pizzes arribaven fins a la porta.

¿Aquí sempre hi ha hagut molta clientela?

Aquí sempre. El que passa és que ja no és el mateix: abans no hi havia gaires comerços, es treballava més. Ara hi ha molta competència. Llavors no hi havia tants turistes, en venia algun. Venia molta gent a prendre cafè.

I mai es va cansar de la feina.

No he agafat una baixa mai. Obligat per la pandèmia, quan vam haver de tancar el bar.

¿Va tenir covid?

Ho vaig passar, sí.

¿Un mes a l’any de vacances?

Sí, abans es feien 15 dies a l’estiu, es tancava les dues setmanes del mig d’agost, i 15 en una altra època de l’any. Després va canviar: 21 dies a l’estiu i nou dies en altres parts de l’any. I pel que fa a l’horari, aquí es treballa una setmana de torn de matí i la següent, de tarda.

¿Quan va començar, què feia al bar?

Les pizzes. I cafès. Estava cobrant: hi havia dues barres i dues caixes. Durant un temps vaig ser encarregat en un altre local, a Sants, a Creu Coberta, 80, davant el mercat. Aquest local va tancar.

A la plaça de Sant Jaume hi ha els que manen. Vostè els ha vist passar.

Jordi Pujol va venir amb els guardaespatlles i es va prendre un tallat.  

¿Simpàtic?

Una mica seriós. Potser va venir altres vegades i jo no hi era.

¿Maragall?

No.

L’alcalde Collboni diu que li agrada molt.

Ha vingut. També venia la Colau. Venia cap a les 9.00, l’agafava de béicon amb formatge i se l’emportava.

Les botigues del costat han canviat totes.

Han canviat. Hi havia tres o quatre bars que ja no hi són.

Si guanyava el Barça s’havia de tancar.

Sí, era una bogeria. De vegades es va haver d’abaixar la persiana. Ara ja no venen a celebrar aquí.

¿On viu?

Al passeig de Verdum, al mateix pis des del 1977. Allà vivia amb els meus pares. Vaig entrar en aquest pis amb 17 anys. El primer contracte, el conservo, és del 22 de juliol del 1977. Abans vivíem per la prolongació de Fabra i Puig.

¿Viu de lloguer?

Sí, teníem un contracte indefinit, i al morir el meu pare es va posar al nom del meu germà gran. Ell també ha mort i ara m’han fet un contracte de set anys: pagava 635 euros i m’han pujat 140, fins a 775.

Són diners, però tal com està Barcelona ja no sembla ni car.

Té tres habitacions.

 ¿Viu sol?

Visc sol, soc solter. Vaig viure allà amb els meus pares i els meus dos germans, un és taxista.

¿Bé viure solter?

De meravella.

La plaça de Sant Jaume és dels llocs més bonics per treballar a Barcelona. ¿No ho trobarà a faltar?

¿Trobar-ho a faltar? No, ¿per què? Estic bé, hi ha gent que no hagués aguantat tants anys.

¿La seva feina ha canviat durant aquestes dècades?

Per a mi, no.

¿Quin dia acaba?

El 27 d’abril, dia del meu aniversari, seria l’últim, però és diumenge. L’últim dia que treballaré serà el dissabte 26.

¿Què farà després?

La gent diu que puc viatjar, però no tinc res previst. Amb els meus pares anàvem a Castelldefels a passar el dia. Anàvem en un Ford Fiesta que encara tinc, és del 1987, vermell, 1.100 centímetres cúbics. Ara el puc utilitzar a partir de les vuit de la nit i els caps de setmana. Me l’han volgut comprar, però no el venc. Ja no vaig a Castelldefels. El 2006 se’n va anar la meva mare. El 2008, el meu pare.

Notícies relacionades

Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres

Collboni poda i Eyre tanca la nit

¿A què es dedicaven?

El meu pare era cambrer a l’Hotel Espanya, al costat del Liceu. La meva mare era mestressa de casa.