Alberto Soriano: "Collboni demana llom amb formatge; Colau s’enduia béicon amb formatge"

Gràcies, de veritat, però no vull una entrevista.

¿Quants anys té vostè?

Des d’ahir mateix, 27 d’abril, en tinc 65. Soc Taure.

¿I quan va començar a treballar aquí exactament?

Recordo el dia. Va ser el 3 de desembre de 1983.

Llavors tenia 23 anys. ¿Ja havia fet la mili?

Sí, a Saragossa.

¿I treballava abans?

En un altre lloc, en una cerveseria al costat de la plaça de la Vila de Madrid. Allà hi vaig treballar 10 mesos. Ja no hi és. Quan em jubili, hauré treballat 41 anys i cinc mesos. He rebut la carta de la Seguretat Social: em jubilo amb el 100%.

S’ha plantejat mai continuar treballant?

A la carta hi diu que si treballo un any més guanyo un 4% més de pensió. No ho vull pas fer, però. Que treballi un altre.

La gent ja no té llocs de treball que durin tota la vida.

No, la gent se sorprèn. Em diuen: "¿Com has aguantat tant?». Al Conesa hi treballava un amic meu que un dia em va dir que el senyor Pedro, el de la foto [Pedro Conesa], li havia dit que faltava gent. Vaig estar treballant un divendres i un dissabte als dos llocs. I vaig venir a treballar aquí. Cobràvem per setmanes. Perquè no marxés de l’altre bar, m’apujaven el sou, però jo ja havia donat la meva paraula.

¿De quina manera recorda el Conesa de llavors?

Era diferent. Hi havia un taulell de fusta, seients rodons fixats a terra. Això està reformat. Hi vaig entrar per les pizzes, que van començar un any abans que jo vingués. Un dia es van deixar de fer. La cua de les pizzes arribaven fins a la porta.

¿Aquí sempre hi ha hagut molta clientela?

Aquí sempre. El que passa és que ja no és el mateix: abans no hi havia gaires comerços i es treballava més. Ara hi ha molta competència. Llavors no hi havia tants turistes; en venia algun de tant en tant. Venia molta gent a fer el cafè.

I no es va cansar mai de la feina.

No he agafat mai la baixa. Obligat per la pandèmia, quan vam haver de tancar el bar.

¿Va agafar la covid?

La vaig passar, sí.

¿Un mes a l’any de vacances?

Sí, abans es feien 15 dies a l’estiu –es tancava les dues setmanes del mig d’agost– i 15 dies més en una altra època de l’any. Després tot això va canviar: 21 dies a l’estiu i nou dies en altres parts de l’any. I pel que fa a l’horari, aquí es treballa una setmana de torn de matí i una setmana de torn de tarda.

¿Quan va començar a treballar al bar, què hi feia?

Las pizzes. I els cafès. Estava cobrant: hi havia dues barres i dues caixes. Durant un temps vaig fer d’encarregat en un altre local, a Sants, a Creu Coberta, 80, davant el mercat. Aquell local va tancar.

A la plaça de Sant Jaume hi ha tots els que manen. Vostè els ha vist passar.

Jordi Pujol va venir amb els guardaespatlles i va fer un tallat.

¿Simpàtic?

Una mica seriós. Potser va venir altres vegades i jo no hi era.

L’alcalde Collboni diu que li agrada molt.

Ha vingut, sí. També venia la Colau. Arribava cap a les nou, agafava un entrepà de béicon amb formatge i se l’enduia.

Les botigues que hi ha al costat han canviat totes.

Han canviat. Hi havia tres o quatre bars que ja no hi són.

El dia que guanyava el Barça s’havia de tancar.

Sí, allò era una bogeria. De vegades fins i tot s’havia d’arribar a abaixar la persiana. Ara aquí ja no venen a celebrar res.

La plaça de Sant Jaume és dels llocs més bonics per treballar a Barcelona. ¿No el trobarà a faltar?

¿Trobar-lo a faltar? No. ¿Per què? Estic bé. Hi ha gent que no hauria aguantat tants anys...

¿La seva feina ha canviat durant aquestes dècades?

Per a mi, no.

Notícies relacionades

La Feria de Abril torna a ser gratis

Cada dia roben tres bicicletes a Barcelona

¿Què farà ara?

La gent diu que puc viatjar, però no tinc previst res. Amb els meus pares anàvem a Castelldefells a passar el dia. Hi anàvem amb un Ford Fiesta que encara tinc i que és de 1987. Me l’han volgut comprar però no el venc. Ja no vaig a Castelldefels. El 2006 se’n va anar la meva mare. El 2008, el meu pare.