Cada dia roben tres bicicletes a Barcelona
El ciclisme urbà s’estanca a la ciutat. La falta d’aparcaments segurs per deixar aquests vehicles juntament amb la segregació de la xarxa de carrils bicis dificulta aplicar una política eficaç per promoure una mobilitat sostenible a pedals, segons expliquen els experts

Abans de la mitjanit, tres barcelonins s’hauran desplaçat a alguna comissaria dels Mossos d’Esquadra per denunciar el robatori de la seva bicicleta. Pot ser que fos un tros ferro de 50 euros, però pot ser que en valgués 4.000. El cas és que bé podria tractar-se del vehicle habitual de l’afectat, amb el que això implica per a la seva rutina de mobilitat diària. Són diferents les raons que frenen el creixement del ciclisme urbà a la ciutat. Primer hi ha la seguretat, el desig de disposar d’una xarxa de carrils bici segregada del trànsit motoritzat, amb traçats que tinguin continuïtat i que cobreixin tots els barris i que connectin amb altres municipis. I després hi ha precisament el robatori, que és la punta de l’iceberg d’un problema molt més gran: la manca d’aparcaments segurs. Deixar-la al carrer és temerari, els pàrquings públics i privats no acaben de seduir i les places són escasses, i a casa no hi caben. Una tempesta perfecta.
Algunes dades més abans d’entrar en matèria. Segons un estudi fet públic el mes de setembre passat per l’Institut d’Investigació de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2023 van augmentar un 34% les sostraccions de bicicletes a la ciutat respecte a la xifra registrada dos anys abans. Van ser un total de 1.167 denúncies, per 870 el 2021. Dades marcades per la pandèmia, però tot i així destacades.
Moltes Brompton
Els districtes de Sant Martí, Ciutat Vella, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi concentren el 69% del total d’usurpacions denunciades. El gener i l’octubre són els pitjors mesos, i el lloc preferit pels lladres és la via pública. L’hora, entre les vuit de la tarda i la mitjanit. Una última xifra treta d’una enquesta realitzada pel Bicicleta Club de Catalunya (Bacc): el 39,8% de les dones i el 46,6% dels homes han experimentat, almenys en una ocasió, el robatori de la seva bicicleta. Amb tot, s’entén millor que Barcelona sigui, probablement, la ciutat del món amb més Brompton, la plegable de la qual un mai se separa.
¿Ha tocat sostre la bici a Barcelona amb el 3% del total de desplaçaments diaris? ¿Fins a quin punt la por del robatori és un fre per al ciclisme urbà? Per al primer, el millor és fer una ullada a les estadístiques. Des del 2015, l’ús de la bici s’ha doblat, dels 120.000 fins als 230.000 viatges diaris, que ara en deuen ser uns quants més perquè l’última dada correspon al 2023. Però abunda la sensació que la cosa no arrenca i avança al ralentí després de la pandèmia. La capital catalana és una de les grans ciutats en les quals més es camina (42,1% del total de desplaçaments) i l’ús del cotxe ha baixat per primera vegada en molts anys del 20% del total. És a dir, potser la bici no es dispara, però tampoc ho fa el vehicle privat. També influeixen les bonificacions del transport públic.
Adrià Arenas, portaveu del Bacc, combrega amb la percepció que hi ha un "cert estancament" del ciclisme urbà a la capital catalana. "Sempre defensem la necessitat de tenir més carrils segurs, però la promoció de la bici passa per garantir l’aparcament segur", afirma. Atribueix el problema "a la falta de sensibilitat i valentia política". Un problema, afegeix, que no és d’ara: "En els vuit anys de Colau tampoc es va fer res". Arenas troba alarmant que les polítiques urbanístiques "no contemplin grans aparcaments per a bicicletes", com passa, sobretot, al nord d’Europa.
La ciutat compta amb prop de 260 quilòmetres de carrils pedalables i en té 12 més de programats per a aquest mandat. El Bicing ja disposa de 7.600 bicicletes (unes 4.600 són elèctriques) i cal sumar-hi també el contracte de sharing, amb set empreses que aquest any tindran desplegades prop de 3.500 bicis més destinades, bàsicament, als turistes. El 2024 va batre el seu rècord d’usos amb un creixement del 7% respecte a l’exercici anterior i amb un 10,5% més d’usuaris que el 2023. En el dia d’avui té 164.000 abonats.
En la via pública hi ha prop de 40.000 ancoratges amb dues places en cada un. Difícilment hi ha allà una bicicleta que superi els 200 euros, sobretot de nit. Abunden les bicis abandonades (molt més difícils de retirar que les motos, per la dificultat d’associar-les a un propietari) i les de segona mà. Segons el Bacc, la xifra d’ancoratges "és insuficient i estan mal repartits".
A casa, complicat
Descartat el carrer, podria pensar-se a deixar-la a casa, però amb uns pisos amb una superfície mitjana d’uns 70 m², i no sempre amb ascensor, no és fàcil trobar un lloc per deixar-la o que sigui pràctic pujar-la i baixar-la cada dia diverses vegades. Una solució són els aparcaments de l’empresa pública BSM, ja que una dotzena d’ells disposen de Bicipark, pàrquings tancats i segurs en els quals poder deixar la bici. Sumen 578 places i, segons BSM, tenen 390 abonats. Hi ha 500 places més als altres 30 aparcaments, però no ofereixen les mateixes garanties d’espai reservat i protegit. En qualsevol cas, mil places per a una ciutat d’1,7 milions d’habitants en la qual es realitzen més de 230.000 viatges diaris amb bici no sembla que hagin de poder resoldre gran cosa.
Notícies relacionadesEs va parlar del tema en la comissió de Mobilitat i Urbanisme celebrada la setmana passada a l’Ajuntament de Barcelona. El grup municipal d’Esquerra va pregar al govern de Jaume Collboni una tarifa plana de 9,90 euros mensuals i la possibilitat de poder aparcar en qualsevol dels Bicipark. El preu és ara de 21,44 euros i cal reservar un aparcament concret i amb suplement d’1,50 euros per dia es pot anar a un altre pàrquing de BSM. El prec no va prosperar.
En una quinzena de ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha Bicibox, els contenidors segurs per a bicis. Barcelona els rebutja per problemes estètics i d’ocupació de l’espai públic. Des del Bacc, Arenas lamenta aquesta negativa: "Si no t’agrada el disseny, convoca un concurs públic i estableix un model amb el qual estiguis còmode".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- La Feria de Abril torna a ser gratis
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Creu de Sant Jordi 2019 Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi
- Dijous 8 de maig Antoni Abad serà el pròxim protagonista de l'#afterwork d'El Periódico
- Apagada general a Espanya Les escoles seguiran obertes fins que les famílies arribin per recollir els seus fills
- Tall elèctric massiu Red Eléctrica calcula que necessitarà entre 6 i 10 hores per recuperar tot el subministrament elèctric després de l'apagada
- Estació de Rodalies de Bellvitge-Gornal L'apagada deixa atrapats dues hores a desenes de passatgers en un tren abans d'arribar a L'Hospitalet
- El Parlament suspèn l'activitat per l'apagada elèctrica generalitzada