Barcelona restaura una vil·la romana ‘amagada’ al costat de la Catedral

Es tracta d’una habitació romana amb un vistós mosaic geomètric, que fa dos mil·lennis decorava una casa senyorial, així com vestigis de murs d’estances contigües. Una estreta escala tancada per una tanca és l’únic senyal visible de la domus per als vianants. Rep visites molt escasses i especialitzades. I el seu estat de conservació ha empitjorat. No es pot traslladar, perquè la intervenció per preservar-la als anys 50 va fixar les restes a una gran planxa de ciment, de la qual ja no es poden desenganxar sense risc de danys irreversibles.

Una nova etapa està en camí i passa per dues mesures: primer restaurar i després obrir visites. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha contractat l’empresa Abac Conservació – Restauració SL per rehabilitar els vestigis romans. L’encàrrec s’acaba de formalitzar, ascendeix a 24.592 euros més IVA i concedeix un termini de dos mesos per als treballs. I mentrestant, el museu estudia "la millor fórmula" per a una obertura al públic que encaixi amb un patrimoni tan fràgil i de difícil accés.

La documentació del contracte detalla que la "localització poc favorable" del jaciment el manté "exposat a múltiples factors de deteriorament". Els dos que l’han perjudicat més recentment són "els efectes de reassecament que pateix el subsol" pel canvi climàtic, que comporta fortes sequeres com la dels últims anys, i també els treballs a la Via Laietana. "L’espai acusa les conseqüències de les obres d’urbanització de la Via Laietana realitzades en l’entorn, que han provocat vibracions que han intensificat la separació del mosaic del suport sobre el qual descansa, l’acumulació de pols i brutícia, així com d’alguna possible fuita d’aigua en àrees pròximes", indica el document.

Les tasques de restauració inclouen netejar a fons el mosaic i enganxar les tessel·les que s’havien desprès, així com consolidar els murs debilitats i reparar les esquerdes que es detectin.

Aquest jaciment romà va ser exhumat l’any 1954, durant les intervencions arqueològiques i les reformes que es van portar a terme a la plaça arran de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional. És una gran habitació de 24,50 metres quadrats interpretada com el triclinium o el tablinum d’una casa patrícia, és a dir, un menjador o un despatx de negocis, estances que se solien decorar luxosament. Al segle V les restes d’aquella mansió van ser transformades en edifici funerari cristià de planta rectangular i absis. Aquest segon ús va ser el que van utilitzar els arqueòlegs de l’època per aconseguir la complicitat de l’Església i forçar les autoritats a finançar l’excavació.

Un jou de ciment

Notícies relacionades

Interior i Barcelona impulsen un nou model de coordinació entre Mossos i Policies Locals aplicable a 200 municipis

Un caputxino per al gos

"Als anys 50, el mosaic va ser extret en diversos fragments, restaurat, i reposat de nou al lloc original sobre una llosa de ciment", relaten les bases del contracte adjudicat. En definitiva, van aconseguir preservar un llegat que hagués sigut destruït, però la solució tècnica no va ser encertada. "Van fer el que van poder", excusen fonts consultades del museu. Ja en democràcia, entre els anys 1989 i 1990, una altra intervenció arqueològica a l’avinguda de la Catedral va descobrir altres estructures, murs i paviment que probablement formaven part de la mateixa domus. Des de 1995 rep regularment tractaments preventius.

L’obertura d’aquest jaciment és una de les moltes carpetes que té obertes el nou director del museu, Carles García Hermosilla. "És un projecte que m’he trobat a mitges i encara no tenim definit estrictament quin ús li donarem", respon a EL PERIÓDICO. "Cal valorar tant les possibilitats com també la viabilitat. No el podem incorporar amb precipitació i frivolitat com una seu més del museu, la 18a, amb horaris d’atenció al públic", reflexiona.