Tanca la Pepeta, el celler on la gent va passar del country a veure els partits del Barça

La cirereta prevista, en un celler que fa anys que s’ha convertit en un altre Camp Nou, un lloc que destacava per la gent que anava a veure els partits del Barça a l’establiment, era la final de la Champions. Per això, explica Balsalobre, es va fixar com a últim dia aquest 31 de maig, el de la final de la Champions, amb l’esperança que el Barça la jugués. Però el Barça va caure, amb honors, a Milà, i el celler Pepeta tancarà aquest dissabte a les tres de la tarda abans de la final. No estan per posar una final sense culers, perquè en aquest bar no es programen partits que no siguin del Barça.

El country va arribar abans

Balsalobre és una d’aquelles persones que el dia en què les coneixes semblen ogres inabordables, formes dures que li han anat molt bé darrere de la barra: «El caràcter el vaig heretar de la meva tia Pepeta. Era dura. Per aquest caràcter he tingut alguns problemes amb gent, però, quan se’m coneix, em faig estimar». En efecte, és visible que la ferocitat disminueix de seguida, i es converteix en aquell tipus de cellerer que no té clients, sinó amics, socis. La parròquia del celler Pepeta és una espècie de clan, una societat.

El celler va obrir fa més d’un segle, el 1920. La regentaven el Quico i Maria Gorris. Quan van morir, la tia del Jordi, la Pepeta, va assumir el negoci, que va passar a dir-se celler Josefa, perquè calia posar el nom en castellà. «A partir d’aquí va ser un negoci familiar: la meva tia, la meva mare, el meu germà, jo. Fins ara», explica. D’entrada va ser un celler tradicional, i com tots, va evolucionar. Es va convertir en un lloc de menjar casolà, i el 2000 van començar el que cellerer indòcil defineix com «els esdeveniments».

Festes al carrer

Es nota que Jordi Balsalobre ha sigut també l’ànima d’aquests esdeveniments per la passió amb què els explica. «Se’m van creuar els cables. Vam fer festes country durant 12 o 13 anys. Dins i fora del local. Soc l’única persona d’aquest barri que ha tallat el carrer. Vaig pagar per tallar-lo. Pagant, sant Pere canta».

Però ell, a qui al seu celler se l’ha conegut com el xèrif, es va adonar un dia que la música country havia perdut força com a fenomen. «I va començar això del futbol». Fins al 2010 no hi havia tele al celler. En aquests 15 anys, això de reunir la gent per veure els partits s’ha convertit en una tradició que, diu, han ajudat a consolidar alguns periodistes que venien al local. Balsalobre preparava els partits contactant per WhatsApp amb els habituals: «M’avisaven de si venien o no i jo anava reservant». L’últim va ser l’Athletic de Bilbao-Barça. Almenys, l’últim d’aquesta etapa.

L’administrador

Un problema amb el contracte de lloguer va amenaçar d’obligar al tancament de la Pepeta fa 15 anys, però un administrador ho va impedir i va permetre aquests 15 anys de més, i Balsalobre vol destacar aquest assoliment. Ara el temps s’acaba. La propietat busca nou client per al local i l’habitatge que té a sobre.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Jordi Balsalobre va treballar per primera vegada al celler als 14 anys. En té 64. Ell treballaria dos anys més, i de fet està disposat a fer-ho si el pròxim propietari hi està d’acord i si es compleixen algunes condicions. Essencialment, si això continua sent un altre Camp Nou on es puguin veure els partits del Barça: «Aquí quan marquen un gol els crits se senten al semàfor de Balmes, que és a 200 metres».

La pròrroga de Balsalobre

Balsalobre ha vist com tots els comerços del barri canviaven menys el seu. Diu que no creu que això sigui «la zona alta». Més aviat el veu com un barri de ‘pijos’ sense diners. Ell viu a Sants. I està disposat a continuar sent el xèrif, l’ànima del celler Pepeta, si els seus nous responsables permeten que el local continuï sent el que representa per a aquest clan de fidels que s’asseuen aquí a veure si Lamine marca una altra vegada.