Picar-se per somiar

Encara que pugui resultar xocant tenint en compte la gran qualitat i l'historial abarrotat d'èxits de la selecció, el principal repte d'aquest Mundial per als nostres serà aconseguir una enorme confiança en si mateixos. No perquè no tinguin prou fam de victòria o no se sentin bons individualment o com equip, sinó perquè tenen davant seu un repte que no és intranscendent: tornar a arribar a una final d'un Mundial, però aquesta vegada a casa i amb la possibilitat de vèncer tota una selecció dels Estats Units. És a dir, una cosa així com culminar el somni dels somnis.

Això explica, en part, que tot passi perquè en les dues setmanes següents les coses passin al més semblant a com està planejat que han de passar. Per aquest motiu, l'últim matx de la gira contra l'Argentina va ser el millor exemple que aquest equip va en la direcció correcta. Davant l'albiceleste es va posar en pràctica la tan efectiva posada en escena que fa que tot l'engranatge comenci a funcionar bé. Pau Gasol, el líder indiscutible, fa l'anunci oficial o avís per a navegants que toca posar-se l'uniforme de la feina. Acte seguit, un dels lloctinents, Felipe Reyes, el secunda amb unes declaracions: «Volem guanyar l'Argentina per tenir confiança». I finalment, la mà dreta del Pau i braç executor, el líder que parla poc perquè el que realment li agrada és demostrar-ho a la pista, Juan Carlos Navarro, posa la seva rúbrica en forma d'excel·lent actuació.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Entremig, totes les altres peces importants, des del Marc i Ibaka fins al Ricky o Llull, demostren a la pista que han entès perfectament el missatge. Per això, a més de la tremenda qualitat dels seus components, el que realment els farà sentir-se imbatibles junts serà aconseguir que en aquest Mundial aquesta compenetració voregi la perfecció. Per això, si això s'aconsegueix, i sense voler desmerèixer la resta de rivals, l'autèntic enemic a batre en aquest campionat són els Estats Units que en aquesta ocasió són una arma de doble tall.

Bàsicament, perquè encara que el que més destaca dels EUA són les seves absències, els Anthony Davis, Kyrie Irving, James Harden, Stephen Curry, Derrick Rose i companyia no són precisament un caramelet per més que a alguns els faci aquesta impressió. És cert que a dins no són excessivament alts, però malgrat això guanyar-los la posició a la zona o agafar-los un rebot en atac als NBA és sempre una odissea. Per un altre costat, mentre que nosaltres hem d'aconseguir la mentalitat òptima per rendir al nostre 100%, l'únic que ha de controlar el coach K és que bàsicament els seus no se li embalin abans d'hora. Per això, ¿saben quina és la meva estratègia per guanyar aquest Mundial? Aconseguir que als components de la selecció d'EUA se'ls escalfi la boca una miqueta i ens desafiïn. No se'n riguin, una miqueta de rivalitat per part dels ianquis ens aniria de perles. I és que, qualsevol cosa que els resti pressió als nostres i alhora els incrementi el desig i la ràbia per guanyar és la millor ajuda que aquest grup pot rebre.