L'EUROLLIGA DE BÀSQUET

El Barça es descompon a la canxa del cuer

Els blaugranes, ensorrats físicament i superats en el rebot, cauen en la reaparició de Doellman i Claver (78-64)

lmendiola36415404 istanbul  turkey   november 25   joey dorsey   6 of fc barce161125210816

lmendiola36415404 istanbul turkey november 25 joey dorsey 6 of fc barce161125210816 / Aykut Akici

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Bartzokas va assegurar fa una setmana, després del duríssim càstig patit davant el Madrid al Palau, que el Barça havia tocat fons. No sembla que sigui així per la imatge que va oferir contra el Galatasaray en la novena jornada de l’Eurolliga. A la canxa del cuer, que va deixar aquesta etiqueta amb la victòria, l’equip blaugrana es va descompondre i va oferir una imatge decebedora, superat des del principi fins al final per un rival que es va mostrar superior en tot, en efectivitat i en ambició, en desplegament físic i també en confiança (78-64). 

Només l’estrella blaugrana Tyrese Rice, amb 24 punts i 4 assistències, i Joey Dorsey (7 punts, 10 rebots) van salvar parcialment la cara en un partit per oblidar, que suposa la tercera derrota consecutiva a Europa. Els barcelonistes es despengen fins a la part baixa de la classificació amb la seva cinquena derrota en nou jornades i la sensació que Bartzokas té molta feina a fer per aconseguir una reacció de l’equip. El calendari no l’ajudarà a més a més: els blaugranes visiten demà l’Unicaja a la Lliga i divendres que ve reben el Panathinaikos de Xavi Pascual al Palau. 

DOBLE RETORN

De res li va servir al Barça el retorn de Doellman i de Claver, integrants de la llista de baixes de les últimes setmanes. El seu retorn va resultar gairebé testimonial, arrossegats per la mala imatge del col·lectiu. Doellman va jugar 12 minuts, no va anotar  ni una cistella (0 de 3) i només va aportar un rebot. Claver, a qui s’esperava d’aquí uns dies, va avançar el seu retorn. Pel que es va veure, de manera precipitada. Els seus set minuts en joc no li van donar per a res a nivell estadístic, més enllà d’una pèrdua i una sola assistència.

Tots dos van aparèixer perduts, cosa que resulta normal després de tant de temps d’absència. No ho va ser, no obstant, el joc inconnex dels blaugranes. En atac, el Barça va funcionar només per impulsos individuals. Els de Perperoglou els primers minuts. I els de Rice, quan ningú més es va atrevir a donar la cara. Però va ser la pobra defensa la que va cavar la tomba barcelonista.

«No hem merescut guanyar per la manera com hem jugat. Hem perdut la confiança i no hem aconseguit reaccionar», va assumir Bartzokas. «Hem d’aprendre d’això. Hem de canviar de mentalitat i jugar d’una manera molt més física», va reconèixer també Doellman. 

Molt inferiors físicament, com en  el casos de l’Olympiacos i el Madrid, els de Bartzokas va ser incapaços d’imposar-se en cap dels aparellaments que es van viure a la canxa.  I la zona va ser un escenari franc per on els jugadors d’Ergin Ataman es van moure gairebé sense oposició.

Va resultar especialment cruel la inferioritat del Barça en la lluita pel rebot: 41 de conquistats pel Galatasaray,  26 per l’equip blaugrana, que gairebé va concedir els mateixos al seu rival (15) que els que va capturar a la seva pintura (17). La xifra no deixa de ser significativa, quan el club d’Istanbul es va presentar al partit com el pitjor quadro rebotejador de l’Eurolliga.  

MOLTS DUBTES

Notícies relacionades

No hi va haver ni un sol apartat estadístic en què els blaugranes fossin millors i la diferència d’assistències (25 de l’equip turc, 11 de blaugranes) demostren amb claredat qui va ser més creatiu i va compartir més la pilota..

El talent de Guler (18 punts, amb quatre triples), la força de Schilb (18 punts, 8 rebots), les aportacions puntuals de Micov (15 punts) i també de Tyus (12 punts) van ajudar el Galatasaray a moure’s pel partit amb solvència, mentre que al Barça ningú va aparèixer per donar la cara. Ni Tomic ni Oleson, dues peces bàsiques, ni l’acabat d’arribar Holmes, Vezenkov ni Koponen van poder connectar-se en un partit que deixa molts interrogants de l’equip de Bartzokas.