Eriksson obre al Barça la porta de semifinal

El Barça estarà avui en les semifinals de la Copa davant el València (21.00 hores) resistint-se a aquella opinió generalitzada que el donava per mort a la Copa a les primeres de canvi. Per canviar els pronòstics va necessitar tombar l’Unicaja (82-70) amb un d’aquests partits que gairebé no se li han vist aquesta temporada: de solidaritat defensiva, d’intensitat i ràbia, i amb guspires ofensives de talent com les que va aportar, de forma inesperada, Markus Eriksson, que va fer que l’equip cregués en les seves possibilitats, i també les de Tomic (13 punts, 6 rebots) i Rice (20 punts), imprescindibles perquè l’aventura de quarts s’acabés bé.

Eriksson, amb 18 punts  (4 de 7 en triples), revulsiu sobretot en un tercer quart en què els blaugranes van anotar 30 punts, va ser una de les raons que expliquen que les constants vitals dels blaugranes segueixin palpitant. I també la defensa, en què tots van aportar com si d’això els depengués la vida.

Encara queda una mica d’orgull  en un equip ferit, atropellat pels uns i els altres, amb la confiança per terra, que amb l’actitud mostrada davant els malaguenys hauria guanyat més d’un dels partits que ha perdut en aquesta campanya.

"Eriksson ha estat espectacular i ens ha donat la confiança que necessitàvem", va reconèixer Claver al finalitzar. "Sabem que podem, hem de tenir il·lusió. Hem començat malament l’any i volem canviar la dinàmica". 

MOLTS CANVIS

Bartzokas va revolucionar la posada en escena del Barça des de l’inici. Primer amb la sortida de Renfroe per donar-li més dinamisme a l’atac i també per atorgar més llibertat ofensiva a Rice. Després amb l’entrada de Diagne i Eriksson en la primera rotació, buscant igualar també la intensitat exhibida per l’Unicaja, un equip molt més físic i que va començar imposant-se en la zona amb les accions de Musli.

Tot i així, la iniciativa durant els primers 20 minuts va pertànyer a l’equip malagueny, que ràpidament va obrir un marge de 8 punts (4-12, m. 6), buscant les penetracions, actuant amb molta empenta, tot i que amb excessiva precipitació des de la línia del triple, igual que va passar al bàndol blaugrana. 

El Barça va trobar símptomes esperançadors amb els canvis.  L’entrada d’Eriksson va ser positiva i l’aler va mostrar que té més confiança en les seves dues primeres accions, en què va atacar el cèrcol amb decisió. I la de Faverani va aconseguir donar més contundència a la defensa, cosa que va permetre al Barça recuperar el pas (21-22, m. 11). 

Però a mesura que es va elevar la intensitat en defensa, el partit es va embolicar. Va augmentar l’espessor dels blaugranes, que només es van moure amb certa fluïdesa quan el recuperat Renfroe va assumir la direcció. Però també va augmentar en  l’Unicaja, els percentatges del qual van baixar per una millor actitud dels barcelonistes en defensa, cosa que va deixar un marcador pobre en el descans (28-33).

MÉS ENDOLLATS

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Conscient del seu desafiament, el Barça es va mostrar molt més endollat a la segona part, fins al punt que va tancar el quart amb 30 punts, tot el que no havia aconseguit en el primer temps. Eriksson va ser clau. Va sumar 12 d’aquests 30 punts amb una sèrie espectacular de 4 de 5 en triples, que va deixar sense resposta l’Unicaja i va canviar completament la dinàmica del partit. 

A la seva estela van créixer també en el partit Tomic i Rice, i van aparèixer altres jugadors quasi sense protagonisme, com Koponen, cosa que va portar el Barça a una màxima diferència de 13 punts (73-61, m. 37), que li va donar prou tranquil·litat per assegurar una victòria que suposa un punt d’inflexió i la primera alegria en molt temps.