Sito, el nen que va plorar quan va morir Fernando Martín

Aquell dia jugaven el Reial Madrid i el CAI Saragossa, a Madrid. Sito Alonso (Madrid, 4 de desembre del 1975) tenia 14 anys i ja en feia tres que entrenava equips diminuts, vull dir, de nens, de 6 a 10 anys, al Colegio Compañía de María, a Saragossa, després d'inspirar-se en les arts d'entrenador del seu pare.

Com cada dia, tarda o nit que podia, i aquell dia podia, Sito sintonitzava la ràdio per seguir el partit des de casa. I, de sobte, va sentir que Fernando Martín, el 'monstre' dels 'monstres', el mite fet bàsquet, s'acabava d'estavellar a la M-30 de Madrid a més de 200 quilòmetres per hora, quan anava (ell estava lesionat) a recolzar els seus company al pavelló.

UNA NIT SENSE DORMIR

Sito va apagar la ràdio, l'hi va explicar a la seva mare, a qui, setmanes abans, havia acompanyat al pavelló aragonès, quan el Reial Madrid va visitar Saragossa, per demanar-li un autògraf (la seva mare, no ell) a Fernando Martín, i es va tancar a la seva habitació, on va passar la nit (“no vaig dormir ni mitja hora, gens, res, zero”) plorant desconsoladament per la mort “d'aquell grandiós jugador, immens, enorme, a qui sempre veia lluitant, colze a colze, amb gran honestedat, sota els cèrcols amb el magnífic, també, Audi Norris”.

Aquest és Sito Alonso, el nou entrenador del Barça de bàsquet, l'Ernesto Valverde del Palau Blaugrana, l'home que ha escollit Nacho Rodríguez per intentar tornar la il·lusió a la gent blaugrana. Sito, amic del 'Txingurri', amb qui també va coincidir a Bilbao (“mira, allà ell va guanyar un títol, a veure si ara, junts, en guanyem molts”), coincideix, sens dubte, amb Valverde que “mai és un mal moment per fitxar pel Barça, ¡mai!”.

Sito, que ahir, en la seva presentació, a la qual va assistir en un raconet de la sala de premsa del Palau un altre gran jugador que va fer posar la pell de gallina a la gent blaugrana i que ha tornat al Palau, el gran Manolo Flores, va fer els seus primers passos en català (segur que d'aquí res el parla a la perfecció). Tot el que fa Alonso té una inspiració paternal. Tenir com a principal font de saviesa el teu pare no és mala cosa, és un punt de partida modèlic. Va ser el pare de Sito qui va posar a les seves mans el seu primer equip, aquella colla de nens de 6 anys del Colegio Compañía de María, a Saragossa. Després ja van venir altres mestres, com Aíto García Reneses i altres, però el primer va ser el pare. I fins i tot la mare.

GLÒRIA A 'LA BOMBA' NAVARRO

Sito, a qui vaig conèixer ara fa 10 anys quan estava a la Penya, té molt clar, fins i tot massa, qui és el millor entrenador de bàsquet. “El millor tècnic és aquell que rep un equip de 12 jugadors (ell, ara, al Barça, en vol tenir 14), amb dos de nivell 9, set de nivell 6 i tres de nivell 4 i, a l'acabar la temporada, tots, tots, han pujat de nivell i la mitjana de l'equip està per sobre del que estava quan va començar el campionat”.

Alonso, que ha reverenciat Juan Carlos 'la bomba' Navarro, pel que és com a jugador, pel que representa i perquè els altres, sobretot els més joves, tenen molt per aprendre d'ell, està convençut que a l'excel·lència, paraula ja emblemàtica en aquest Barça, s'hi arriba “per la combinació d'esforços sense rebre res a canvi. Això no és futbol, on juguen 11, molts; aquí només juguen cinc i, quan un no compleix, enfonsa els seus companys, els perjudica a tots”.

COMPLICITAT I SOLIDARITAT

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Sito creu, a cegues, en la persuasió, en la complicitat, en l'eslògan dels tres mosqueters. “Hi ha jugadors que no surten a les estadístiques -explica el nou tècnic blaugrana-, però que són vitals, fonamentals, en l'equip. Sense ells, i d'això ens en hem d'adonar tots, els altres no podrien fer el que fan”. Sito creu que per als jugadors “el més important és sentir-se important per al seu entrenador; sense el respecte del seu entrenador, els jugadors no avancen, no prosperen”. Sito creu tant, tant, en els jugadors, que fa dies que només pensa en ells. Ni tan sols ha pensat en qui serà el seu segon o el seu equip de treball. Ara, l'únic que li interessa és treballar amb Nacho Rodríguez al màxim, preparar el planter, valorar els joves del Barça i, després, quan tingui temps, ja pensarà en els seus.

         Recordeu: mai és un mal moment per fitxar pel Barça.