Sito Alonso: "Hem d'aconseguir que el Palau se senti una altra vegada orgullós"

Des que Aíto el va nomenar ajudant seu al Joventut el 2005, el prestigi de Sito Alonso (4/12/75, Madrid) com a tècnic no ha parat de créixer als seus diferents destins (Penya, Guipuzcoa, Bilbao, Baskonia) fins a travessar les portes del Palau. El Barça posa a les seves mans la reconstrucció de l’equip i l’aposta pel treball del planter després d’un any per oblidar.  

–El destí és curiós ¿inicia la seva etapa en el Barça aquest divendres contra el seu exequip, el Baskonia?

–No soc gaire de destí. A més, la primera jornada està una mica planificada. Sempre es busca un partit per cridar l’atenció, i un Barça-Baskonia ho aconsegueix. Em fa il·lusió. Vaig passar-hi un any fantàstic i la veritat és que és un partit molt atractiu per a tothom.

–Agafa l’equip després d’una de les pitjors temporades de la història, que va disparar el pessimisme i va allunyar la gent del Palau. Molt per canviar.

–No serà fàcil, però també el perfil que buscava el club era el d’una persona capaç de remuntar la il·lusió en aquesta atmosfera negativa que hi ha en l’entorn. Ho he fet en altres clubs i és una cosa que faig bé, és el meu fort. És un repte apassionant per a mi. Entre tots hem d’aconseguir que la gent del Palau torni a sentir-se orgullosa. Però encara queda moltíssima feina per fer.

–La revolució ha sigut important a la plantilla, amb nou cares noves. Això genera expectatives bastant altes. ¿Les seves ho són?

–Sí, en molts aspectes. No tan sols pel que fa a títols, sinó a aconseguir una estructura des de baix amb unes característiques molt marcades, amb molta agressivitat, intensitat i molt ordre. En això estem treballant. Crec que, quan tens un any amb moltes circumstàncies negatives, és important que almenys la meitat de la plantilla no sigui la mateixa. Perquè, si pateixes un cop, pot enrarir una altra vegada l’atmosfera. Per això hem fet aquesta revolució.

–¿Se sent més exigit per venir d’un mal any i per la condició de guanyador del club?

–Crec que, si vinguéssim d’una època bona, l’exigència també seria molt alta. Sí que hi ha certa pressió per recuperar la identitat d’un club que, segons molta gent, s’ha perdut. Però la pressió m’agrada. La que jo em poso també és gran. Sé que ara estic en un club en què la dimensió del que passa es multiplica, i això s’ha de viure. Però estic preparat.

–Ha arribat al Barça després d’una llarga carrera. ¿Se sent al cim de la seva professió?

–I tant, perquè és difícil entrenar un club com el Barcelona. Potser és el màxim. Però, si penso que per haver arribat aquí he aconseguit alguna cosa, el cop que em clavaré serà formidable. Sí que estic molt content de com han anat les coses i ara he d’aprofitar el moment, d’estar al club i a la ciutat que vull.

-¿Què s’ha d’esperar d’aquest nou Barça? ¿S’assemblarà al Baskonia de la darrera temporada?

-A Vitòria hi va haver 5 o 6 mesos magnífics. A mi m’agrada tenir una línia defensiva bona, que no s’ajusti només al que fa l’equip contrari. Que s’arrisqui. Que sigui agressiva. I després aprofitar les virtuts del jugador. Encara estem a un nivell intermedi tàctic perquè els jugadors s’han anat incorporant amb comptagotes. Però no podem estar-hi en actitud. Hem de mostrar ràbia positiva. Ensenyar als que miren el Barça amb una mica de falta de respecte, com he notat aquest estiu, que no ho permetre’m.

–¿Veurem un Barça més intens i físic llavors?

–No sé si la paraula és agressivitat, però hem de ser molt agressius, fins que recuperem el respecte. Això és innegociable. Per això hem buscat aquest perfil de jugador, amb contractes curts, gent amb ganes de venir aquí, com Moerman, Pressey, Sanders, que poden donar-nos aquest salt de caràcter. També Oriola, que té un altre perfil, un jugador català o gent com Hanga. No és gaire expressiu. Però fa a la pista tot el que volem: defensa, reboteja, tapona, fa esmaixades. És d’aquell tipus de líders que fan falta. Amb tots aquests perfils hem d’aconseguir una cuirassa forta com a grup que necessitarem en els moments dolents que vindran.

–¿Quin serà el paper de Navarro?

–És un jugador de moltíssima qualitat i això no és una cosa que es trobi fàcilment. Ell té la il·lusió d’ajudar l’equip, se sent identificat amb tot el que fem, podem utilitzar-lo per a moltes coses. Però, entre les primeres, per al que sap fer més bé, que és jugar.

–Una de les raons que l’han portat al Palau és l’aposta pels joves ¿Podem esperar un salt qualitatiu?

–En general, quan hi ha esforç, les coses surten. Estem treballant amb els nois del planter, que són gairebé tot l’equip de LEB, per crear un pont d’unió, que faci més fàcil el salt al nivell en què ens trobem. Per fer-ho cal cuidar-los i donar-los aquesta oportunitat que ells mateixos s’han de guanyar.

Notícies relacionades

Sito Alonso: "Mai hi ha un mal moment per ser entrenador del Barça"

Sito, el nen que va plorar quan va morir Fernando Martín

–El camí de l’èxit és complicat. A Obradovic li ha costat quatre anys fer del Fenerbahçe un equip campió ¿Amb què se sentiria satisfet en el seu primer any?

–Al meu mòbil hi tinc una frase d’Obradovic amb què, després de guanyar l’última Eurolliga, agraïa al club la seva paciència. Les coses costen. No surten del no-res. El que passa és que la paciència no es pot demanar sense fer alguna cosa. Cal demanar-la demostrant que hem de sentir-nos orgullosos de l’equip d’aquest any pel que vegem a la pista. I que els aficionats s’hi sentin representats. Si ho aconseguim, aquesta unió farà que puguem aspirar a coses sense posar límits. Però ara l’únic que busquem és ser molt competitius i que se’ns torni a respectar com un equip que ho pot guanyar tot.