El Barça torna a guanyar en un Palau mobilitzat

Després de cinc derrotes consecutives, el Barça va tornar a assaborir la victòria contra un dels grans equips de l’Eurolliga, l’Olympiacos, al qual va doblegar per 73-51, resultat amb què redreça en part una trajectòria que havia disparat l’alarma en l’entorn barcelonista.

L’equip de Sito Alonso va recuperar el sentit comú en un partit que es va allunyar totalment de la normalitat, condicionat per les protestes que es van viure a la grada del Palau per la situació política de Catalunya i es va assegurar un triomf que li donarà unes hores de tranquil·litat abans de visitar diumenge la complicada pista del Bilbao Basket a la Lliga Endesa. Una altra nova prova de consistència en només 48 hores.

Durant 15 minuts el partit es va viure en un escenari aliè al tema  esportiu, amb una majoria del públic de la pista blaugrana dret, cridant «¡llibertat, llibertat!», afegint-se a les protestes que s’han estès per tot Catalunya per l’empresonament de l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers cessats Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Carles Mundó i Dolors Bassa.

Als dos equips els va costar aïllar-se d’aquest ambient enrarit a les grades, en especial al Barça, que no pot permetre’s més dubtes en aquest inici de temporada. Però quan ho va fer i va deixar anar la pressió i els nervis que el tenallaven, va recuperar algunes de les sensacions que semblaven perdudes aquestes dues últimes setmanes, especialment en defensa, el seu gran forat en les últimes doloroses derrotes, sense anar més lluny en la de diumenge passat a casa contra l’UCAM Múrcia.

No va ser un partit per recordar en molts sentits. Ni per al Barça, ni per a l’Olympiacos, dos equips que quan s’entreguen a la defensa, espesseixen el desenvolupament de qualsevol partit. Però sí que li va servir al Barça per trobar la química i la connexió que fa falta per tirar endavant partits tan espinosos com el de l’equip grec.  El protagonisme inicial de Seraphin, la intensitat de Pressey i Hanga o l’encert de Koponen van donar un perfil molt més competitiu a la proposta blaugrana. 

Retorns esperats

El Barça va recuperar, a més a més, dues peces clau per als seus interessos, Rakim Sanders i Víctor Claver, el primer absent des de fa tres setmanes per una lesió al canell; el segon, recuperat després d’una llarga lesió: cinc mesos a causa d’una operació de menisc del genoll. I la conseqüència va ser que es descartés una peça important com Vezenkov.

La majoria dels jugadors blaugranes van fer un pas endavant. Tots van voler sumar i tenir el seu protagonisme en la victòria. Però la presència de Sanders i Claver hi va tenir una gran influència. Tots dos aporten presència física i duresa. I, a més a més, van demostrar la seva importància en els esquemes de Sito, en especial l’aler nord-americà, desinhibit i vertical, dues de les virtuts que s’han trobat més a faltar en les últimes derrotes.

La seva pròpia medecina

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

A través de la defensa, el Barça va doblegar l’Olympiacos, fent-li tastar la seva pròpia medecina, i va anar creixent i guanyant en confiança fins a tancar el partit amb un marge de 22 punts que va esborrar el seu rival. Dels nervis inicials, l’equip blaugrana va passar a sentir-se molt segur de les seves forces. 

Cada cistella per al quadro de Sfairopoulos, que passava per ser un dels rivals més temibles a Europa, es va acabar convertint en una autèntica odissea. I algunes de les dades que van reflectir la superioritat blaugrana couran alguns dies al vestidor de l’equip del Pireu, com els 18 punts barcelonistes aconseguits en el contraatac, les 21 pilotes perdudes per l’equip grec i els 25 punts encaixats després d’aquelles pèrdues.