El Barça no aconsegueix aixecar el cap

El Barça no aixeca cap, incapaç de sortir del pou on ha caigut pels seus propis errors i també pels nervis que el torturen. L’Unicaja es va aprofitar d’aquesta situació de pressió que desconnecta l’equip de Sito Alonso i va assaltar el Palau Blaugrana amb facilitat, en un pols que va dominar gairebé des del principi fins al final (83-90) i que deixa en coma els blaugranes a l’Eurolliga.

És la quarta derrota consecutiva en la competició europea del Barça, la quarta també que encaixa a casa, i deixa un balanç terrible (4 victòries, 9 derrotes) que l’enfonsa encara més a la classificació i que converteix gairebé en una utopia somiar amb el pas als play-off, quan encara queda tota la segona volta i els pròxims partits que ha d’afrontar són davant el Baskonia, demà, i després, el Khimki de Bartzokas i el CSKA.

Les xiulades i els mocadors van tornar a aparèixer a la grada (i ja no de forma aïllada) per acomiadar l’equip blaugrana, que ha fet perdre la paciència a una afició del Palau més que desencantada amb la nova etapa, que va acollir al setembre amb moltes ganes.

SENSE DEFENSA

L’internacional serbi Nemanja Nedovic, autor de 26 punts, es va convertir en el principal botxí dels blaugranes, però Waczynski i McCallum també van aprofundir en la ferida, aprofitant-se de les moltes concessions que el Barça va oferir en defensa, vulnerable en el control dels exteriors, feble a prop del cèrcol, incapaç de tancar el camí a la seva cistella.

El Barça ho va intentar amb una rotació més curta, amb un canvi de rols, amb més protagonisme d’Heurtel (19 punts) i Sanders (autor de 14, que va acabar relegat a la banda per una lesió muscular) a nivell ofensiu, però va ser incapaç de tenir el control i es va anar descomponent i caient en un bloqueig col·lectiu que no va fer res més que facilitar les coses a l’Unicaja en el tram final.

En una situació límit com la que es troba, els jugadors de Sito es van esforçar per ensenyar una cara distinta. Per mostrar més desig i tensió. Però la defensa va tornar a ser un llast excessiu que va condicionar tota la resta. No segella la seva zona el Barça, que es prodiga en concessions al rival, permet cistelles fàcils, penetracions, segones opcions o rebots ofensius. Això li va anar complicant la vida, fins que va arribar la seva sentència.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Algun dels efectes de les recents derrotes no van trigar a apreciar-se. Pressey no va entrar a la convocatòria, assenyalat pels seus problemes d’adaptació, i en el seu lloc ho va fer Vezenkov, que va jugar alguns minuts. Ribas va assumir els galons de base per donar el relleu a Heurtel. I Oriola va entrar en la rotació de Seraphin, i així va donar més minuts a Claver en la posició de quatre, mentre que Tomic i Navarro no van tenir ni un minut. L’equip va insinuar coses, però va tornar a quedar-se en no-res.

Així el partit es va convertir, des de l’inici, en un festival ofensiu per part dels dos equips, en un intercanvi de cistelles del qual l’Unicaja va acabar traient partit, conscient que el rellotge jugava a favor seu. Aplicant-se amb més alegria i amb un jugador com Nedovic, el perfil del qual es troba a faltar al Barça, el quadro de Joan Plaza es va plantar amb avantatge en l’últim quart i va furgar en els nervis del rival per arrencar un triomf que deixa els barcelonistes al límit del precipici.