El Barça tomba el Madrid i guanya la Copa del Rei (90-92)

L'equip de Pesic ressuscita amb grandesa en una magnífica final i s'emporta el seu primer títol en tres anys

Per als no iniciats, per als incrèduls, per als que dubten o els que pensen que tot està escrit per endavant, el Barça va demostrar que els miracles existeixen. Almenys en l'esport. El Barça desnonat fa una setmana, immers en una crisi de resultats que va acabar amb el tècnic Sito Alonso a la guillotina, va ressuscitar amb grandesa enfront del gran favorit, el Madrid i va aixecar el títol de Copa després d'una esplèndida final, que va tenir un agònic desenllaç (90-92) , amb opció per als madridistes d'emportar-se el partit després de dos tirs lliures fallats per Oriola, però que els blaugranes van aixecar de forma més que merescuda.

En una imponent actuació coral, l'equip blaugrana va tombar el seu gran rival i va tallar una era de domini blanc en la competició copera, que es remuntava a les últimes quatre edicions. La final va comptar amb tots els ingredients que fan gran un partit. Va aparèixer un Barça enorme, va demostrar el seu orgull de campió el Madrid, que va lluitar amb dents i ungles fins al final, i el guió va desembocar en un desenllaç taquicàrdic, amb el Madrid retallant marge de triple en triple, amb Thompkins com a figura, i amb els blaugranes fent un exercici de resiliència.

El Barça va haver de tocar fons i posar-se en mans de Svetislav Pesic, gairebé de forma desesperada, per generar una catarsi que ha tret tot el que de bo s'intuïa de l'equip blaugrana i que fins ara només havia tret amb comptagotes. Els jugadors blaugrana van reivindicar, així, la seva enorme qualitat. I Pesic va tornar a aixecar la Copa 14 anys després d'aconseguir el seu primer títol a Espanya en la seva primera etapa blaugrana.

Puro Pesic
"Jugamos contra @Baskonia, el mejor equipo del momento en España.
Jugamos contra @GranCanariaCB, en su casa.
Jugamos contra @RMBaloncesto.
Solo no jugamos contra Golden State"#CopaACB pic.twitter.com/sf3RH9SGgF
— Liga Endesa (@ACBCOM) 18 de febrero de 2018

Pau Ribas, com a ànima de l'equip, autor de 21 punts, i Tomic i Hanga, amb 17 i 12 respectivament, van ser la referència d'un Barça esplèndid a nivell col·lectiu, intel·ligent en el seu desplegament a la pista, intens i solidari en l'esforç, en què van tenir el seu moment de protagonisme gairebé tots els jugadors, amb Heurtel escollit com a MVP de la fase final, i que va tornar a aixecar un títol gran, cosa que no succeïa des de la Lliga del 2014.

Canvi de mentalitat

El més positiu del nou Barça és el canvi d'actitud. No li perd la cara als partits a la menor contrarietat, com succeïa fins ara. Segueix endavant, creient en les seves forces. Es va veure en el primer quart, amb una falta antiesportiva de Sanders a Doncic i un parell de decisions més que discutibles, que van posar el control del ritme en mans dels jugadors del Madrid i van obrir els primers marges en el marcador per als blancs.

Els homes de Pesic les van encaixar i van mantenir el cap en el partit. Fins en tres ocasions es va escapar l'equip de Laso. Fins en tres ocasions va recuperar terreny l'equip blaugrana en el que es va convertir en un intens intercanvi de cops en atac i un enorme desgast físic dels dos equips per cuidar la seva zona, amb les forces més que equilibrades, amb constants entrades i sortides a les dues banquetes per no acusar el desgast.

Va tancar el primer quart amb avantatge el Madrid, aprofitant-se sobretot de la seva visita comptant a la línia de tirs lliures (10 d'11) gràcies a les faltes però el Barça va aguantar el pas, amb un excel·lent equilibri entre el joc interior i exterior, i sobretot jugant amb molta paciència, evitant precipitar-se, madurat cada atac fins a disposar de la millor opció de tir.

Heurtel i Ribas lideren

En aquest canvi d'imatge hi té molt a veure la defensa. No va trobar mai el Madrid el camí cap a la cistella amb facilitat. Però també la confiança que dona Pesic als seus dos bases Heurtel i Ribas. La transformació de tots dos és notable, sobretot en el cas del jugador francès, que ha completat un torneig a un nivell espectacular, cosa que li ha valgut el títol de MVP. Els dos manen, llegeixen el joc amb intel·ligència, les pauses, el moment que requereix un canvi de ritme. L'equip ho nota. Hi ha molt més ordre en la seva posada en escena davant l'espessor que es vivia en molts dels partits.

La afición le reclamaba. Y Svetislav Pesic salió. Aclamado.#CopaACB pic.twitter.com/CaLyB3zz22
— Liga Endesa (@ACBCOM) 18 de febrero de 2018

Aquesta consistència i disciplina que va transmetre el Barça el va fer posar-se, al final, en avantatge per primera vegada (26-28, m. 16) gràcies a uns excel·lents minuts de Tomic, que es va apoderar de les zones i va donar un recital de moviments dempeus per atacar la cistella blanca, encara que les tres faltes personals que va acumular abans del descans el van obligar a protegir-se a la banqueta. No va importar. Ben parapetat en defensa, Ribas i Oriola li van agafar el relleu en atac per obrir un petit marge favorable en el descans (34-40).

Sortida espectacular

La sortida de l'equip de Pesic després del descans encara va ser més poderosa i va deixar més que tocat l'equip madridista. Va firmar el Barça un parcial d'1-11 en a penes tres minuts (del 34-40 al 35-51) que no tan sols va obrir un abisme al marcador sinó també en la confiança dels dos equips. Mentre el Madrid va viure uns minuts grogui pel cop rebut, el Barça se sentia com a únic dominador, jugant els minuts de més confiança de les tres jornades (40-58 , 25).

Notícies relacionades

Amb l'ortodòxia del joc decantant-se totalment a favor del Barça, al Madrid tan sols li va quedar un camí per canviar el guió: el joc físic, la pressió en tota la pista, la via de l'adrenalina en una carrera desbocada contra el rellotge que va relegar Doncic i Tavares a la banqueta a favor de defensors del perfil de Taylor o Rudy, que donen un plus en situacions compromeses.

Li va funcionar a mitges al Madrid. El va fer despertar i buscar amb més agressivitat el cèrcol i començar a sumar. Rudy, Carroll i Thompkins (cinc de cinc en triples) van portar els madridistes a acariciar la gesta. Però l'enorme esforç de l'equip de Laso no va acabar de provocar el col·lapse dels barcelonistes, que van contemporitzar en les últimes jugades, confiats que el temps jugués a favor seu, encara que van acabar vivint al tall de l'espasa, amb pèrdues i errors en els tirs lliures que van donar l'última opció al rival.