Espanya somia engrandir la seva llegenda davant la indomable Argentina

El record és més viu que mai en la memòria de tots. Dels dos jugadors que encara queden d’aquell equip, Rudy Fernández i Marc Gasol. I també dels que el van seguir per televisió a la distància amb certa enveja. Els records de l’or de Saitama (Japó) tornen amb força a poques hores que la selecció espanyola torna a una final del Mundial, la penúltima gesta d’un grup únic.

Ningú es podia pensar que aquell títol que va coronar els júniors d’or seria el punt de partida d’un meravellós viatge que aquest diumenge viurà una nova etapa i a què encara no se li intueix final. Onze medalles en els últims 13 campionats (un títol Mundial, tres títols europeus, tres medalles olímpiques) avalen la trajectòria d’un conjunt que ja està entre els millors de la història, faci el que faci avui davant l’Argentina (14.00 hores, Cuatro).

Curiosament, en una picada d’ullet de la història, aquests dos equips es van creuar també fa 13 anys a Saitama, llavors a la semifinal. Nocioni va tenir a les mans el llançament de la victòria, un triple que va escopir el cèrcol i va obrir el pas a Espanya cap a la final i el títol.

El missatge que surt del vestuari espanyol és ambiciós. Ningú es conforma amb la plata. Hi ha una absoluta determinació  de completar el treball després de dos mesos llargs de concentració. El grup de Sergio Scariolo desprèn una confiança cega en les seves possibilitats, tot i que també hi ha consciència de les dificultats de la final. «Des del primer moment tenia bones sensacions amb aquest equip. Som aquí per guanyar. Personalment només tenia un objectiu, que era guanyar el campionat, i ara està a un sol pas. Somiar en gran ningú t’ho treu i els límits de vegades ens el posem nosaltres mateixos al cap. Crec que ara mateix a la meva ment només hi ha una cosa, que és l’or», afirma Ricky Rubio.

Un reflex al mirall

Enfrontar-se a l’Argentina serà, en cert sentit, com reflectir-se en un mirall, segons reconeix Sergio Scariolo. Cap i cor formen part de l’ADN d’espanyols i argentins. Dos equips que es barallen i no abaixen el cap. Cara a cara hi haurà els dos equips més sòlids i treballats del campionat, les dues millors defenses, gent amb experiència en els moments complicats.

Si Espanya s’ha enganxat al talent de Ricky i Marc Gasol, a la  classe i experiència de Llull i Rudy, l’equip argentí camina pel torneig amb dues brúixoles que marquen el camí: Facu Campazzo, el base del Reial Madrid, i l’incombustible Luis Scola, encara determinant als 39 anys.

Desprésd’eliminar Sèrbia i també França, dos dels teòrics favorits, no es podria atorgar l’etiqueta de sorpresa a l’Argentina, que demostrat sobradament el seu potencial.  «Com més els veiem, més sensació tenim que serà molt complicat», admetiaScarioloper analitzar el seu rival. «No han arribat aquí per casualitat. Han arribat amb determinació, caràcter, força defensiva i optimització brutal de recursos ofensius. Hem d’estar preparats per a un partit aferrissat amb moments durs per jugar i amb un final igualadíssim», va subratllar.

Qüestió de defensa

A l’anàlisi dels punts forts de l’Argentina, Scariolo troba alguns en comú. «Crec que tots dos som equips que tenim un gran jugador interior, predomina el joc de perímetre i intentem jugar agressivament. Poden jugar amb tres manejadors de pilota. Fins i tot Deck quan entra sap generar des del bot. És un equip amb moltes armes per generar perill. I és un dels millors equips defensius de la competició», va puntualitzar.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

La selecció, en qualsevol cas, sap que les seves opcions són altes si desplega el joc realitzat fins ara. «Hem de respectar el rival, però hem de ser nosaltres mateixos. En atac, ens hem de deixar anar, però la clau és que darrere, a defensa, juguem al nostre nivell», aclareix el barcelonistaPierre Oriola.

Les armes de l’equip espanyol són clares:  la confiança cega en les seves possibilitats; el caràcter competitiu que es manté i que els jugadors consideren que és part del llegat que intenten transmetre als que venen per darrere; la solidesa defensiva, un dels aspectes que l’han fet superar Austràlia, després de dues pròrrogues, o tombar el favorit Sèrbia; i el lideratge de Ricky i Marc Gasol, que van sumar 52 dels 95 punts d’Espanya a les semifinals, i han donat valor al relleu generacional.