Espanya obre una altra època d'or guanyant el Mundial

Una altra època d’or comença per a Espanya. Una època de grandesa quan menys se l’esperava. Enmig del procés de renovació que havia arrencat amb la lesió de Pau Gasol i la retirada de tots els júniors d’or, la selecció ha tornat a dalt de tot i ho ha fet amb un mereixement absolut. El títol de campió del món li pertany des d’aquest diumenge després d’una exhibició davant l’Argentina a la final (75-95). Un monòleg des del principi fins al final. Igual que va passar fa 13 anys a la final mundialista de Saitama (Japó), el primer gran títol del bàsquet espanyol. Espanya s’afegex a un grup exclusiu (els EUA, Brasil, la URSS i Iugoslàvia) amb dos títols de campió del món en el seu palmarès.

L’Argentina ho va intentar tot. Un equip amb caràcter, aguerrit, de vegades massa, fins a uns límits que van més enllà del reglament, amb una permissivitat arbitral increïble. Ni això va fer que Espanya se sortís del camí marcat. El full de ruta es va complir a la perfecció. Va començar amb la desconnexió de Luis Scola, el termòmetre anímic de l’albiceleste, que no va sumar els primers punts fins al tercer quart, tots de tirs lliures, i va seguir amb un clar domini de les dues zones, on la selecció va generar bona part de la seva superioritat. El lideratge de Ricky i Marc Gasol (campió de la NBA i del món en només uns mesos), la intensitat de Llull, el desplegament físic de Claver i Rudy (amb un partit fantàstic) va acabar de construir el camí cap a l’Olimp.

Sortida en tromba

Amb una concentració màxima i molta anticipació en les accions d’atac de l’equip argentí, Espanya va protagonittzar una sortida en tromba, amb un parcial de 2-14 en poc menys de quatre minuts, que va obligar Sergio Hernández, el tècnic americà, a prendre decisions ràpidament. La inclusió en el quintet titular d’Oriola va ser un cop inesperat de Scariolo, perquè la mobilitat del pivot blaugrana, sobretot pel que fa en els talls cap a cistella, beneficiat pel seu aparellament amb Scola, va descompondre la defensa argentina. Però si en els tres primers minuts van entrar tots els llançaments, les següents accions en atac van ser una successió d’errors, que van permetre que l’Argentina es reenganxés al partit amb un parcial de 8-0, que va obligar Espanya a parar el joc amb un temps mort.

El parcial va ser una injecció d’adrenalina per a l’Argentina, que havia sortit encongida, i en especial per a Campazzo, que veia com el guió es torçava massa aviat per als interessos del seu equip i va començar a buscar més les solucions individuals. Les instruccions de Scariolo van reordenar el GPS de la selecció. La sortida de Llull i la presència de Claver van donar més consistència darrere, mentre l’equip va millorar en el joc de la pilota.

Un Rudy radiant

Això, afegit a uns minuts radiants de Rudy a nivell ofensiu, van tornar la iniciativa a Espanya, que es va sentir molt còmoda un altre cop. El marge es va arribar a disparar fins als17 punts (14-31, m. 13). Però aquests minuts d’intensitat de la selecció van tenir, altre cop, la rèplica argentina, tot i que ja amb unes mesures desesperades de Sergio Hernández. La seva decisió va ser posar els dos bases junts, Campazzo i Laprovittola, per generar més joc en atac i tot i que la mesura va ser efectiva per sumar també va reduir l’eficàcia darrere i Espanya va aprofitar la seva presència per ser més agressius, atacar-los i aconseguir un avantatge més que positiu per anar-se’n al descans (31-43).

La tornada del vestidor d’Espanya va repetir el guió dels primers minuts, amb un domini encara més accentuat del rebot per a la selecció, a estones devastador. L’avantatge de Marc Gasol en l’aparellament amb Delia es va convertir en un filó que els homes de Scariolo van saber explotar. Ricky es va encarregar d’alimentar de pilotes el pivot dels Raptors, perquè anotés o distribuís i la conseqüència d’uns minuts tan sòlids va ser una nova empenta en el marcador per a l’equip espanyol (33-55, m. 25).

Final inevitable

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Arribat a aquest punt, l’Argentina va assumir que era necessari un canvi radical, per no veure’s obligada a claudicar abans d’hora. I que aquest canvi només podia arribar a través d’endurir encara més una defensa que ja estaven portant al límit amb tota la permissivitat arbitral, que han passat per alt tots els contactes, i han demostrat que són un dels punts més negatius del Mundial. El punt d’intensitat addicional, no obstant, li va servir de poca cosa al conjunt argentí, més enllà de castigar Rudy amb una falta duríssima que va fet que l’escorta madridista anés a terra després de rebre un cop. Espanya tampoc no va entrar en la provocació. Va continuar amb el cap fred i va segellar un marge còmode per a l’últim tram (47-66) que li va permetre no perdre els nervis i mantenir la seva autopista cap al triomf, per molt que l’Argentina, amb una pressió a la desesperada, més per orgull que per convicció, va intentar negar el seu destí.

Així ho hem explicat en directe: