Colom: «El Barça és l’equip més en forma d’Europa»

Després de tres mesos gairebé en blanc a València, ¿com li ha provat la seva tornada a les pistes a Belgrad? Molt bé. Tornar a jugar és un plus, amb diferència és el lloc on he estat, on més entenen de bàsquet, i reconeixen i aprecien el meu joc, el d’un base que fa jugar l’equip, així que em sento feliç de com m’estan sortint les coses. Ara s’imposa un estil de jugador més físic, amb menys lectura i intel·ligència.

La plantilla compta amb gent de primer nivell, com Jordan Loyd, però necessita regularitat. Han sigut capaços de guanyar a Madrid i uns dies després perdre de 20 a València. En els tres o quatre últims partits, l’equip està jugant molt millor, es noten els canvis amb l’arribada del nou entrenador, Dejan Radoncic. Només vam punxar a València, tot i que perdíem de set a cinc minuts, però al final no vam poder competir. Però hem guanyat el Panathinaikos, el Madrid... L’equip ha acusat també la baixa de Loyd per Covid, i ara quan torni ens donarà un plus important. L’objectiu és guanyar l’ABA (Lliga Adriàtica), que és la que ens garanteix tornar a l’Eurolliga.

Aquest divendres reben el Barça, que recupera Davies i Mirotic després d’alguns partits d’absència. ¿Com valora l’equip blaugrana? Arriben en molt bon moment. Possiblement és l’equip més en forma d’Europa i estaran en la lluita per tots els títols. En la nostra pista estem jugant a un bon nivell, però crec que també som un dels equips més perjudicats amb el fet de no tenir aficionats. Ho estem notant molt.

Vostè ha assegurat alguna vegada que Jasikevicius era un dels seus referents. És el base amb el que més he disfrutat. Físicament no era un portent, però entenia molt bé el joc, llançava, passava. A Europa ha sigut el millor base dels últims 15 anys i jo he intentat copiar coses i aprendre d’ell. El Zalgiris ja jugava molt bon bàsquet i el Barça és més sòlid cada dia que passa. Es nota la seva mà.

Molta gent no entén què li va passar a València. Després d’una primera temporada bastant bona, en aquesta va deixar de comptar per a l’entrenador. He girat full. Estic content amb l’Estrella Roja. Però va ser una mica frustrant i la veritat és que no li trobo gaire explicació a tot el que va passar. Són decisions que es prenen i que com que no depenen d’un, només queda acceptar-les, aprendre dels errors i anar contra el següent.

¿Ha quedat alguna ferida per tancar? Al final tot són etapes. Jo em quedo amb els bons amics fets i també amb els records i moments viscuts. No s’ha d’oblidar que vam estar a un tir de la final, que vam lluitar les semis de la Copa i que vam estar també en la lluita de l’Eurolliga. Va ser una lluita bonica i totes aquestes experiències compten.

No sembla comprensible que un dels bases de la selecció campiona del món no tingui lloc a l’ACB. Sí, però són coses que passen. Al final, un ha d’estar on el vulguin. Aquests últims anys m’han demostrat que els equips a l’estranger em volen. I a l’ACB, al marge del Bilbao, les meves experiències tampoc han sigut gaire bones. Són coses a les quals et porta la vida i només puc estar content perquè a Belgrad hagin apostat per mi.

Belgrad ara, abans Istanbul (amb el Bahçeşehir) i el Kazan. És vostè un ‘globertrotter’ del bàsquet. ¡Qui ho diria! Sempre havia parlat amb la meva família que la idea era quedar-se a Espanya, però la vida m’ha portat per altres llocs i, al final, l’experiència ha sigut bona, m’ha ajudat a obrir la ment i també a comprovar que en altres llocs també he sigut molt feliç.

Pocs jugadors espanyols s’aventuren fora. Vostè és l’excepció. ¿Això marca el caràcter? Crec que sí. Cal atrevir-se també, perquè conec molts més casos contraris. Jugadors que no volen anar-se’n per cap raó d’Espanya. Va una mica amb el caràcter. He tingut molta sort també amb la meva dona, que sempre m’ha recolzat. A Rússia va venir amb un somriure i aquí, a Belgrad, estem molt bé amb les dues nenes, que encara són petites (dos anys i mig i nou mesos).

¿Enveja, en aquest sentit, al seu germà Guillem, que juga per al Morabanc Andorra? Jo soc feliç per ell. Hem competit entre nosaltres molt i poder estar els dos en un nivell alt és un orgull per al meu pare, que va jugar a Primera B i va acabar a l’Andorra, i per a la meva mare, que també va practicar l’esport. A ells els devem els gens.

Aquesta temporada, vostè no estava jugant a València, però Scariolo va tornar a apostar per vostè a la selecció. ¿La seva vida seria una altra sense ell? El tema de la selecció m’ha ajudat molt en la meva carrera. Està clar que hi he aportat coses. Però Scariolo ha mostrat una confiança en mi molt gran. Quan guanyes, el final del camí és espectacular, amb l’or en el Mundial, però el que em queda també és el camí, quan ningú creia en l’equip, en la classificació de les finestres. Aquella etapa de la selecció és del que més orgullós em sento en la meva carrera.

¿Somia tornar per als Jocs de Tòquio? Scariolo em coneix perfectament i sap que tinc molta ambició i que intentaré fer el màxim. Però soc conscient que és molt difícil entrar en aquesta selecció, que és una de les millors del món.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur