Bàsquet

Alba Torrens: «El dia que no tingui la mateixa il·lusió, faré un pas al costat»

La mallorquina, sis vegades campiona de l’Eurolliga, admet sentir-se «una d’afortunada» pel simple fet «d’haver pogut jugar després d’un any tan complicat»

Alba Torrens: «El dia que no tingui la mateixa il·lusió, faré un pas al costat»
2
Es llegeix en minuts

Uns dies després de guanyar la seva sisena Eurolliga i convertir-se en dona rècord del bàsquet europeu, ja des de la calma del seu domicili a la ciutat russa de Iekaterinburg, Alba Torrens (Binissalem, 1989) reconeix «una mica de cansament» i la «satisfacció» que diu continua reportant-li el sisè títol continental de club.

«Han sigut uns dies molt intensos i portes una mica el cansament acumulat després de tant treball, però totes les companyes estem molt contentes pel que hem aconseguit i ens sentim unes veritables afortunades d’haver pogut disputar l’Eurolliga, tot i que hagi sigut en unes circumstàncies tan especials», ressalta la jugadora. «Si algun dia no visc això amb la mateixa il·lusió amb què vaig viure la meva primera Eurolliga, potser haurà arribat el moment de fer un pas al costat, però per ara sento exactament el mateix», reconeix.

El Iekaterinburg rus, que entrena Miguel Méndez i en què la mallorquina juga des de l’any 2014, va superar el conjunt de Salamanca delPerfumerías Avenida a la final disputada diumenge passat a Istanbul, encadenant el tercer títol europeu i Alba Torrens reconeix haver tingut algun sentiment enfrontat abans de disputar-se el partit. «Hi vaig jugar dues temporades i tinc moltes amigues a l’equip, però al final nosaltres som professionals i ens devem al nostre ofici. Una vegada comença el partit, aparques aquestes sensacions i només penses en el rival», confessa.

Un títol amb regust especial

Un títol amb regust especial«No ha sigut un any fàcil», verbalitza: «Per això aquesta Eurolliga potser té un regust especial». «Potser el més dur ha sigut guanyar el títol sense comptar amb el recolzament de l’afició. Jo soc d’aquest tipus de jugadores que crea una connexió molt especial amb el públic. Que hi hagi gent al voltant t’omple i sens dubte, ara és el que trobes més a faltar», admet sobre una conquesta, la quarta amb l’equip rus (2016, 2018, 2019 i 2021) i la sisena en total després de les aconseguides amb el Perfumerías (2011) i el Galatasaray (2014), que la iguala amb algunes de les llegendes de la competició com la nord-americana Diana Taurasi i la russa Natàlia Vieru.

Notícies relacionades

Torrens, que té un any més de contracte amb el conjunt rus, revela que no han celebrat el títol amb la seva afició perquè el calendari no els dona pausa. Aquest dissabte reprenen la competició a la Lliga russa i, si tot surt bé, estaran competint fins al maig. Després, hi haurà un punt i a part. L’Alba aparcarà l’etapa del club per jugar amb la selecció. «Hi haurà algun dia de descans, però immediatament ja cal posar-se a pensar en l’Europeu femení amb la selecció. És veritat que serà un torneig especial, per tota la situació que es viu, però la il·lusió hi és i és d’agrair que el calendari segueixi vigent», reconeix.

Després de l’Europeu, arriba Tòquio, on l’Alba té posades també totes les seves esperances: «Uns Jocs són sempre una cosa molt emocionant i tot l’equip té moltes ganes que se celebrin després del desengany de l’any passat. Esperem que tot segueixi el seu curs i que puguem anar a Tòquio sense cap problema».

Temes:

Alba Torrens