Sergio Rodríguez, davant la semifinal amb el Barça: «El que porti millor la pressió guanyarà»

Dos noms apareixen, per sobre de la resta, com a referència de l’Armani Milà, el rival que s’enfrontarà al Barça aquest divendres en una de les semifinals de l’Eurolliga. L’exblaugrana Malcolm Delaney i Sergio Rodríguez (San Cristóbal de La Laguna, 1986), un jugador que ja sap el que és aixecar el títol amb el Reial Madrid i el CSKA i que ara aspira a fer-ho amb el seu tercer equip, el quadro d’Ettore Messina, cosa que l’igualaria amb el tècnic del Barça, Sarunas Jasikevicius, amb el qual va arribar ahir a fer broma sobre el tema. «Voldria demanar-li consell a Saras però segurament em mentiria. Quan creixia, admirava Sarunas com a jugador, era algú a qui seguia. Em sembla una cosa increïble quan ho va fer, però ara som aquí per aconseguir-ho», va dir el base internacional, que va atendre EL PERIÓDICO unes hores abans de la semifinal.

 

Aquesta serà la seva setena semifinal europea. ¿Encara li surten els nervis? Sí, per descomptat, però ja des de fa uns dies, pensant en el partit i com et prepararàs, et dona confiança el saber que has guanyat el títol. Recordar aquesta experiència et fa sentir-te bé per preparar-te. Però saps que cada partit és un món en una ‘final four’.

 

¿Ajuda haver-la viscut? A mi la primera em va passar com un avió, però va ser de gran ajuda per a les següents. Han passat uns anys i això et dona molta experiència en general. A tothom li encanta classificar-se i per a tothom és un premi, però només es queda un equip content, i els altres han de refer-se perquè és un pal gros perdre-la, així que has de saber concentrar-te per fer-ho al millor possible.

 

¿Què significa per al Milà tornar a una ‘final four’ després de 29 anys? Per al club és importantíssim establir-se de nou en l’elit. També per a l’afició i per al club el tenir un grup cohesionat per Messina, que ha sigut clau en el projecte, que és capaç de competir de tu a tu amb els millors. Tenen moltes ganes i il·lusió. Però després has de tenir sort, perquè depens d’un dia en què et jugues la feina de tot l’any.

 

Ja ha aixecat el trofeu en dues ocasions. ¿Quina és la clau per guanyar? Hi ha d’haver talent i físic. Però quan s’arriba a certs nivells, és molt important l’experiència, saber al que vas, perquè hi haurà moments de molta tensió i pressió i com més jugadors estiguin connectats, més t’ajudaran per guanyar.

 

¿Què opina del Barça? L’he vist molt bé, molt sòlid. És un equip gran, amb talent, molt ben entrenat per Saras, amb molta fam i amb ganes de canviar una mica la dinàmica dels últims anys. Saras és un guanyador i aquest caràcter el transmet als jugadors. També és important que és el seu segon any junts i ara l’equip està més rodat.

 

¿L’ha sorprès el paper de Gasol? Sortia d’una situació difícil, de dos anys sense jugar, amb l’edat que té. Però és un pioner en tot el que ha fet en la seva carrera. I veure que és capaç de recuperar-se d’una lesió tan complicada i tenir la il·lusió de tornar a jugar a casa seva, al seu club, em sembla fantàstic.

 

Amb Mirotic va coincidir molts anys al Madrid. ¿Mantenen la relació? Amb el Niko hem jugat al Madrid i també a la selecció. Hem jugat tres ‘final four’ junts. És un amic i sempre li he tingut molt carinyo. Havia fet un any a nivell d’MVP i no ha sigut seleccionat, però podia haver-ho sigut perfectament. És un jugador amb qui haurem d’anar molt amb compte aquest divendres.

 

Notícies relacionades

El Barça aspira a Colònia a recuperar el tron de l’Eurolliga

Entrevista a Jasikevicius abans de la ‘final four’: «Soc ambiciós, sempre en vull més»

¿Què pot decidir una semifinal amb tant talent al camp? La manera com l’afrontis. Hi ha molts factors que distreuen en una ‘final four’, i tot i que en aquesta no hi haurà públic ni l’ambient normal, tots sabem el que ens juguem, i això pesa. Tens pressió i el que millor la porti guanyarà la semifinal.