L’Efes trenca el somni del Barça i es corona a Europa

El destí va tornar a ser cruel amb el Barça. Va tornar a tancar-li la porta pels nassos, quan tenia la glòria a tocar amb la la punta dels dits. Després d’una temporada il·lusionant, tant en sensacions i resultats, l’equip de Jasikevicius es va quedar al llindar de la final de l’Eurolliga, amb un subcampionat que deixa un gust amarg. Després de la vuitena final de la seva història, el caseller blaugrana es manté amb dues conquestes: la del Sant Jordi el 2003 i la de París el 2010. El tercer títol europeu haurà d’esperar. L’Efes és el nou campió de l’Eurolliga (81-86).

Un equip poderós, segurament el projecte més sòlid i il·lusionant muntat a Europa en els últims tres anys, va barrar el pas a la final de Colònia als blaugrana. Les estrelles de l’Anadolu Efes enlluernen, especialment Larkin (21 punts) i Micic (25 punts) van ratllar a gran altura. Formen un duo que ha sotmès els seus rivals a tots els camps del continent, liderant un grup que juga de memòria. Al Barça va aparèixer un enorme Higgins (23), Davies va posar tota la seva energia (17) i Kuric va deslligar el seu canell (18), però Mirotic va oferir la seva imatge més discreta (11) i Calathes, que segurament va forçar per jugar amb un turmell lesionat, amb prou feines va poder aportar res.

Marcar el ritme

Deixar-se la vida en defensa va ser la consigna del Barça i en aquesta aposta es van buidar els jugadors des de l’inici. En especial, Brandon Davies. Va desbordar energia en set minuts devastadors fins que va cometre la seva segona falta. Es va multiplicar en atac i en defensa i, quan se’n va anar a la banqueta, amb 10 punts i 5 rebots, havia dibuixat un panorama molt favorable per als blaugrana (20-13). L’aposta inesperada de Claver en el titular també va ser important en la posada en escena. El problema és que pocs van seguir el ritme que van imposar tots dos. I l’estrella de l’equip, Niko Mirotic, no va aconseguir aparèixer fins al tram final.

Per això va ser una benedicció per al Barça la frescor de Bolmaro, que va anar creixent durant el partit i va donar molts minuts bons per Calathes, el caràcter de Davies i també la determinació de Higgins, els jugadors que van portar al Barça a mantenir-se dret fins als últims segons.

Les rotacions també van rebaixar el desplegament físic i la intensitat del Barça, que encara va estirar la dinàmica a l’inici del segon quart (25-15, m. 11), va girar de manera inesperada a favor del quadro turc. En cas de portar la iniciativa, el quadro de Jasikevicius va passar a desplegar-se amb molta espessor sobre la pista. Va començar a cedir rebots i a cedir personals i tirs lliures amb què l’Efes va aconseguir no només tornar al partit, sinó disparar-se al marcador.

El partit va entrar en una dinàmica decebedora per als blaugrana, que es van passar més de quatre minuts sense anotar. El parcial en contra va resultar contundent: 4-21, amb aparicions inesperades com la de Pleiss, i només l’aparició de Kuric va deixar un escenari obert al descans (36-39).

Aparicions decisives

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Les sensacions del bàndol barcelonista, no obstant, no van anar a millor al tornar dels vestidors. I en canvi a l’Efes van començar a apareix Larkin i també Micic amb accions d’autèntic MVP, de manera que el marcador començava a mostrar una diferència perillosa (44-55). Mentre el quadro turc començava a trobar el cèrcol amb facilitat, el Barça no trobava ningú, fins que Higgins va decidir assumir la responsabilitat i donar-li un buf de vida addicional al seu equip per a l’últim període; Mirotic va decidir que no volia quedar-se fora de la baralla i va anotar el seu primer triple (58-65).

En aquella fase va viure el Barça minuts excel·lents des de la intensitat de Bolmaro, Davies i Higgins, que van aconseguir tornar l’equilibri al marcador en els últims minuts (69-69, m. 35). Però en aquest escenari d’equilibri, les estrelles van marcar diferències. Larkin i Micic es van apropiar de la pilota i van encadenar diversos atacs de molt mèrit. El Barça encara va estirar el desenllaç gràcies a Kuric (81-84, m. 399) Però amb això no n’hi va haver prou per evitar que l’Efes segellés la primera Eurolliga de la seva història.