Bàsquet

El Barça es manté líder amb un treballat triomf a la pista del Betis

Roland Smits, amb 12 punts i 10 rebots, destaca en els blaugrana, que van reservar Mirotic (61-78)

El Barça es manté líder amb un treballat triomf a la pista del Betis

FCB

2
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Sisè partit i sisena victòria. El Barça es manté com a líder sòlid de la Lliga Endesa després d’una victòria treballada al camp d’un necessitat Betis, que es va estrenar amb un triomf aquesta temporada, però que encadena quatre derrotes sense que el seu tècnic Joan Plaza trobi la tecla que el faci funcionar (61-78). Roland Smits va acabar convertit en la figura blaugrana amb 12 punts i 10 rebots, en un partit on els blaugrana van necessitar buidar-se de principi a final per arrencar el triomf i ningú millor que l’ala pivot letó representa la imatge de sacrifici al vestidor blaugrana.

El Barça va reservar Mirotic, a l’espera de la doble cita europea que l’espera aquesta setmana (dimecres, davant l’Olympiacos; divendres, a Mònaco). L’ala pivot nacionalitzat es va quedar a casa recuperant forces, igual que el pivot turc Sertac Sanli que continua de baixa per una torçada de turmell. I l’equip blaugrana va acusar l’absència de tots dos, sobretot en la lluita pel rebot.

Todorovic, brillant

Notícies relacionades

En aquest apartat de joc el Betis li va causar molts problemes, especialment pel treball d’un exblaugrana, Todorovic, clar dominador sota els dos cèrcols (15 punts, 8 rebots), tot i que al final els barcelonistes van aconseguir equilibrar la lluita. Davies i Oriola, els que havien d’assumir el treball interior, es van carregar ràpidament de personals. Així que Jasikevicius va haver de dosificar els seus homes alts i jugar molts minuts amb Roland Smits o Hayes en la funció de pivot. Aquesta inferioritat en centímetres va ser el fil a què es va agafar el Betis per mantenir-se en la lluita, malgrat algunes escomeses barcelonistes, i fins i tot somiar, en algun moment (52-57, m. 31) amb discutir-li el triomf.

Va ser un equilibri fictici, en qualsevol cas, perquè el Barça, cada vegada que es veia amb l’amenaça a sobre, era capaç de donar una accelerada des de la línia del triple, bé amb Kuric, bé amb Laprovittola, que continua aprofitant bé els seus minuts, amb el treball sempre abnegat de Smits o amb les penetracions de Higgins, que sempre apareix quan se’l necessita i amb vuit punts consecutius en l’últim període va donar l’estacada al partit, permetent al Barça recórrer en els dos últims minuts als joves Caicedo i Ubal.