Barça, Akasvayu, Grizzlies, Raptors, Lakers i ara Girona, l’increïble viatge de Marc Gasol

En els seus tres anys en el Barça no va aconseguir quallar. Va debutar a l’ACB el 26 d’octubre del 2003 amb una victòria davant l’Estudiantes en una temporada en la qual es va guanyar la Lliga i en la qual va tenir escassa participació. En la 2004-2005 va jugar 20 partits a l’ACB i va jugar també l’Eurolliga, amb números creixents (5,1 punts, 3,7 rebots), fet que feia preveure la seva consolidació. L’arribada de Dusko Ivanovic a la banqueta el 2005 li va tancar el camí el seu tercer any posant per davant Marconato i Bourousis al lloc de pivot. Marc, amb 20 anys, amb prou feines va jugar 9 minuts i va decidir obrir-se camí a Girona. Aquell mateix estiu explotaria amb la selecció en el Mundial del Japó.

Fontajau va poder disfrutar de la seva millor versió en l’ACB. Reforçat per l’or mundialista, amb Svetislav Pesic a la banqueta, i amics com San Emeterio i Sada al vestidor, Marc va començar a brillar. I va aconseguir dos títols: Lliga Catalana i FIBA Eurocup, i va fer una mitjana de 9,1 punts i 4,6 rebots en 18 minuts de mitjana. La seva segona temporada va ser espectacular i es va veure un Marc dominant. Assoliment en 11 jornades el títol de MVP, superant el rècord que estava en poder de Sabonis, i va acabar sent elegit el MVP de la Lliga.

Els Grizzlies van aconseguir els seus drets en l’operació que va portar el seu germà Pau als Lakers el febrer del 2008, ja que l’equip de Los Angeles és el que l’havia elegit en el ‘draft’ (2a ronda, lloc 48) un any abans. La seva arribada va generar alguns dubtes. Molts van qualificar l’acord com el robatori del segle. Però el temps va acabar donant-li el valor que tenia l’operació. En els seus 11 anys, Marc va ser una peça clau en els millors Grizzlies de la història juntament amb Mike Conley i Zach Randolph, amb dues semifinals i una final a l’Oest. Va ser elegit millor Defensor de l’NBA el 2013 i va arribar tres vegades a l’All-Star, una d’aqestes, la del 2015, en la qual va protagonitzar el salt inicial amb el seu germà al Madison de Nova York. Es va convertir també en el màxim rebotejador de la història de l’equip.

La seva etapa a Toronto va ser breu però intensa. Va arribar als Raptors el febrer del 2019, en un intercanvi com el que va viure el seu germà, a canvi de Jonas Valanciunas, Delon Wright i CJ Miles, i els Raptors van trobar en el pivot de Sant Boi la peça necessària per aconseguir el primer anell de la franquícia, juntament amb Serge Ibaka i Sergio Scariolo, entrenador ajudant dels Raptors, el qual es va imposar a la final als Golden State Warriors. Era el tercer anell per al bàsquet espanyol, després dels dos de Pau. Toronto va fer història al ser el primer equip no nord-americà a aconseguir el títol. Aquell mateix estiu va ser clau en la conquista del segon títol mundial amb la selecció a Pequín.

Després de tancar la seva etapa a Toronto, Marc va entrar al mercat, amb ofertes de Dallas i Brooklyn, però va acabar acceptant l’oferta dels Lakers per dues temporades i un salari mínim (2,6 milions de dòlars) a la recerca del seu segon anell. L’equip de Los Angeles, amb LeBron James al capdavant, intentava consolidar la plantilla que va aconseguir el títol un any abans. I Marc tancava el cercle, tornant a l’equip que el va draftejar. Però el seu joc no va acabar d’encaixar en la idea del tècnic Frank Vogel i va acabar tenint un paper marginal (5 punts, 4, 1 rebots) en uns Lakers eliminats en primera dels ‘play-off’. Abans d’iniciar-se la temporada 2021-2022, i després de participar en els Jocs de Tòquio, els Lakers el van traspassar als Grizzlies, que li van donar la carta de llibertat.