L’Eurolliga de bàsquet
El Barça agreuja el seu mal moment amb la tercera derrota consecutiva davant l’Armani Milà
L’equip italià aprofita el mal moment dels blaugrana i assalta el Palau amb Sergio Rodríguez i Delaney com a botxins (73-75)
L’Armani Milà va assaltar el Palau a l’Eurolliga i va donar caràcter oficial al que s’intuïa en les últimes setmanes: el mal moment de joc que travessa el Barcelona per moltes i variades circumstàncies (73-75). És el tercer partit consecutiu que perd l’equip de Jasikevicius, que no va tenir bastant amb un brillant Kuric (22 punts, 29 de valoració) per evitar una dolorosa derrota, que va deixar el tècnic barcelonista renegant: «Hem perdut a casa, no hi ha res de positiu en això», va deixar anar.
El Barça passa una fase complicada de la temporada. Les baixes i els nombrosos positius l’han tret de la dinàmica tan bona amb què va iniciar el curs. Ha perdut sobretot solvència en defensa. En els últims partits encaixa una desena de punts més com a mitjana. Però, en general, és un equip més vulnerable en tots els sentits, com es va encarregar de demostrar aquest diumenge passat el Baxi Manresa, que va assaltar el Palau a la Lliga. Però també es va apreciar en la seva última aparició europea al camp del Baskonia (30 de desembre). Aquella derrota per 19 punts, on va trencar una ratxa de nou victòries, no va ser casual. Era un símptoma més per entendre la situació actual.
També en atac ha perdut essències l’equip de Jasikevicius malgrat el protagonisme de Mirotic, que va rebre abans del partit l’MVP del mes de desembre, el segon de la temporada. Està més espès, sense la fluïdesa de fa una setmanes. Els seus 28 punts en els primers 20 minuts davant l’Armani Milà són un altre senyal d’alerta de l’estat actual. Un dels millors equips ofensius del campionat, dels més solvents des de l’arc, està tenint més problemes que mai per anotar.
Higgins, sota mínims
En aquest obligat reset, la tornada de Higgins, després de dos mesos d’absència, ha sigut un punt d’inflexió. Però el fillol de Jordan, després de la seva lumbàlgia, és una ombra de si mateix i apareix totalment perdut quan salta al camp (un punt en 16 minuts). Dues noves peces es van sumar aquest dimarts a la causa davant els milanistes. Saras va recuperar Brandon Davies, que sol ser un termòmetre fiable de l’estat d’ànim col·lectiu, i també Sergi Martínez. Però tot i així, el Barça no acaba de trobar-se a si mateix. Necessita recuperar ritme ofensiu i sensacions sobre el parquet i a més cuidar molt millor la pilota per evitar les nombroses pèrdues que acumula.
Sense fer res de l’altre món, l’Armani Milà (que ja el va vèncer en el partit d’anada) va anar apropiant-se del ritme, imposant el seu joc físic, i trobant els punts febles dels blaugrana per anar-se’n amb avantatge ja al descans (28-34) de la mà d’un inspirat Chacho Rodríguez, que va tornar a demostrar al Palau tot el talent que atresora.
Reacció curta
La inspiració de Kuric va semblar treure el Barça del marasme en la tornada dels vestidors. L’escorta d’Indiana va assumir més protagonisme, l’equip va començar a buscar-lo amb insistència i aquesta fluïdesa ofensiva va revitalitzar l’equip de Jasikevicius, que va semblar trobar al final la llum, encadenant bones accions en els dos costats de la cistella per completar un rotund parcial de 19-2 que el va posar al comandament al final del tercer quart (54-47). Però aquestes bones sensacions van desaparèixer, de nou, en el tram final. El bloqueig ofensiu dels blaugrana i la inspiració de Delaney i Sergio Rodríguez van donar un altre tomb al partit i van pintar un escenari molt favorable per a l’Armani, que l’equip de Messina no va deixar escapar.
