El Barça defensa títol en una Copa que recupera el públic i la passió

Per a la Penya és la tercera aparició en quatre anys en la fase final de Copa i, a Granada, ho fa com a cap de sèrie, fruit d’un excel·lent treball del grup de Carles Duran, en la seva tornada a l’elit. Però el Joventut és un clàssic del torneig coper i el tercer club amb més victòries (8) per darrere dels dos grans: Madrid (28) i Barça (26). L’experiència de Tomic, Ribas, Vives i Ventura han enfortit un grup en el qual destaquen Brodziansky, Willis i l’emergent Joel Parra, però en el qual el recuperat Ferran Bassas juga un paper clau i que compta amb set del planter, la seva millor senya d’identitat. En les últimes jornades, el Joventut ha perdut una mica de frescor i es creuarà amb un Tenerife a l’alça, que depèn en bona mesura de la connexió del binomi Marcelinho Huertas-Shermadini. És, a priori, l’eliminatòria més equilibrada. Tenerife (5è) contra Joventut (6è). A La Laguna va vèncer la Penya (72-79) i aquest diumenge, a l’Olímpic, l’equip de Vidorreta, que compta amb artilleria de sobres, tant exterior (Salin, Fitipaldo, el recuperat Todorovic, Wiltjer) com dels seus interiors (Guerra, Sulejmanovic, Doornekamp) per sorprendre qualsevol.

Per a molts, el Madrid arriba immers en una crisi de joc i identitat a aquesta Copa, amb cinc derrotes entre Lliga i Eurolliga en els últims 18 dies. Però aquest és un torneig que canvia dinàmiques. Els mànagers de l’ACB donen favorit l’equip blanc (44%) per davant del Barça (33,3), València (16,6) i Manresa (5,5). Això és un símptoma del paper que jugarà a Granada. Les lesions són la seva possible creu. Alocén, amb el creuat trencat, es perdrà tota la temporada. Rudy Fernández, Taylor i Deck són dubtes. Però una mirada a la banqueta de l’equip blanc espanta: Heurtel, Williams-Goss Causeur, Poirier, Thompkins, Randolph....Talent per donar i vendre. L’última vegada que la Copa es va disputar a Granada, Laso va alçar el títol amb el Baskonia i va ser l’MVP. El Breogán dels germans Quintela, Sergi i Erik, dos jugadors nascuts a Lugo, emblemes de l’equip, arriba llançat després d’escombrar el València aquest cap de setmana de la mà del millor Dzanan Musa. L’ex-NBA bosnià, que va jugar dues temporades al Brooklyn Nets, va firmar 31 punts, 7 assistències, 5 rebots i 47 de valoració. La recent arribada de Vljko Mrsic a la banqueta (només tres partits), en lloc de Paco Olmos, els ha insuflat un discurs ambiciós. A Lugo, el Madrid va patir per vèncer per 71-79.

Dos trens llançats per la mateixa via. El Barça defensa el títol aconseguit fa un any, és segon a la Lliga Endesa i domina l’Eurolliga. El Manresa, tercer, amb un joc coral que desperta admiració. Pedro Martínez ha construït un bloc devastador, que domina en molts apartats estadístics a l’ACB (el millor en rebots, el segon en anotació, el segon en assistències, taps i tirs de dos, el primer en recuperacions...). L’ala pivot nigerià Chima Moneke (14 punts, 8 rebots de mitjana) centra bona part de les mirades, però és un bloc ambiciós i sense fissures amb tres nacionals de luxe: Yankuba Sima, Rafa Martínez i Dani Pérez, i està sobrat d’energia en el grup: Sako, Sylvain Francisco, Valtonen, Vaulet, Maye, Thomasson... Els manresans han guanyat els dos partits al Barça aquesta temporada: la final de la Lliga Catalana (81-70) i fa poc en Lliga al Palau (95-96), i els blaugrana es donen per avisats.

El creixent protagonisme de Dante Exum reforça els blaugrana, que compta amb el comodí de Mirotic, amb una sensible baixa d’última hora (Higgins, operat d’una fàscia, estarà tres mesos fora) i amb la possible tornada d’Àlex Abrines, operat el setembre del genoll esquerre. Una de les grans fites de la història del Bàsquet Manresa es va escriure amb el títol a la Copa de 1996, derrotant el Barça a la final, amb un triple del llegendari Joan Creus que encara desperta sensacions incomparables al Congost.

Zero pressió per a l’UCAM Múrcia, l’equip de Sito Alonso, l’alumne avantatjat d’Aíto, que ha donat forma a un bloc aguerrit, dur defensivament, amb jugadors experimentats (Lima, Radovic, Rojas) i que juguen (Isaiah Taylor, James Webb, Jordan Davis) que poden amargar-li el dia a qualsevol tot i que el seu estat actual és pràcticament una incògnita, perquè la covid ha causat estralls a la plantilla, que només ha disputat tres partits en l’últim mes i mig. El València arribava llançat a la Copa (no perdia des del desembre), però aquest diumenge passat va patir una dolorosa derrota al camp del Breogán que ha generat alguns dubtes en el bloc de Joan Peñarroya, el tècnic català que ha disparat la il·lusió a La Fonteta. Amb una potència interior amb Dubljevic, Tobey, Jasiel Rivero i Labeyrie, l’equip valencià compta amb talent exterior també de sobres (Van Rossom, Dimitrijevic, Prepelic, Claver...) per convertir-se en un aspirant al títol i amb nous talents com l’ex verd-i-negre López-Arostegui, Jaime Pradilla o l’acabat d’incorporar a la selecció Josep Puerto, que garanteixen un futur il·lusionant.