La ‘final four’ de l’Eurolliga

Barça: un projecte en qüestió

La derrota contra el Madrid a les semifinals de l’Eurolliga suposa un cop per al club blaugrana i un dur revés per al tècnic Jasikevicius

Barça: un projecte en qüestió

Pedja Molosavjevic / AFP

5
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

No és fàcil aixecar-se després d’una dura derrota. I la del Barça contra el Reial Madrid a les semifinals de l’Eurolliga ho és. I resulta especialment dolorosa. ¿És un fracàs?, no. Es podia perdre davant un gran equip. Però sí un fiasco enorme. Un pal duríssim. El club català ha construït a cop de talonari un bloc no només per tornar a la ‘final four’ sinó per guanyar-la i elevar el palmarès del club al nivell que mereix. L’arribada de jugadors com Mirotic, Higgins, Calathes o Davies anaven en aquesta direcció. Però no sembla suficient. L’equip es va quedar a les portes fa un any, arribant a la final. I en aquest ha caigut en semifinals i aquest dissabte disputarà el partit que ningú voldria jugar: el tercer i quart lloc contra l’Olympiacos (16.00 hores, DAZN). Aquesta derrota deixa tocat el projecte i hauria d’obrir una profunda reflexió a la secció.  «El balanç es farà a final de temporada», assenyalen des del club sense entrar en valoracions del moment. Un silenci difícil d’entendre.

 

Una aposta que deixa dubtes

 

El projecte que el Barça ha anat construint al llarg d’aquests últims tres anys traspua ambició. La pedra angular era el fitxatge de Nikola Mirotic, procedent de l’NBA. Però envoltant-lo de bons jugadors que l’ajudessin en el repte de tornar els blaugranes a primera línia. Higgins, dues vegades campió de l’Eurolliga amb el CSKA; Calathes, millor assistent de la competició i amb un gran palmarès.... A això s’han sumat jugadors que Jasikevicius coneixia bé, per tenir-los al Zalgiris Kaunas (Davies, Hayes, l’emergent Jokubaitis, millor jugador jove de la competició aquest any) i una bona base de casa (Abrines, Oriola, Smits, Kuric). Amb això s’han guanyat en aquests dos anys una Lliga i dues Copes en dos anys però no n’hi ha hagut prou per coronar-se a Europa, el gran objectiu, no cal enganyar-se.

El Barça té pressupostats 36 milions per a aquest any en el bàsquet. És un 8,5%, menys que la temporada passada. El dilema ara és si cal continuar invertint, atesa la delicada situació econòmica que viu el club o continuar rebaixant-lo i renovar el grup a la recerca de perfils més adequats. 

 

 

La posició de Jasikevicius

 

La derrota a semifinals és un revés molt dur per al Barça. Però també per a Jasikevicius, que va arribar al Palau amb l’etiqueta de ser la peça fundacional d’un projecte guanyador que deixés enrere la llarga travessia pel desert després de la marxa de Xavi Pascual. Aquesta derrota el deixa tocat. És indubtable que està en un grup dels millors entrenadors europeus. Però caure contra un Madrid al qual ha sotmès en els dos últims anys, malgrat disposar d’una plantilla de luxe, és un cop a la seva credibilitat.

El tècnic lituà és idolatrat per l’afició blaugrana i té el suport del president Laporta. ¿Mantindrà aquest perfil d’intocable? L’estil d’entrenador autoritari, amb bronques constants als seus jugadors, i també crítiques públiques als jugadors no acaba de funcionar i a Belgrad es va veure el seu equip desconnectat. Amb prou feines ha existit autocrítica per part de Jasikevicius, tot i que és l’últim responsable que el seu equip arribés en un pic baix de forma a aquesta ‘final four’. El seu lideratge a la banqueta no ha tingut continuïtat al camp i quan acusa els seus jugadors de falta d’instint assassí, hauria d’assumir que li correspon a ell reforçar l’autoestima i la confiança del grup.

L’aposta per Mirotic

 

Ningú podrà assenyalar Nikola Mirotic ni fer-li un retret. Si la final de Belgrad es va escapar al Barça no va ser per culpa de l’hispanomontenegrí, que va deixar una superba actuació contra el Reial Madrid (26 punts, 12 rebots, 39 de valoració). Hi va haver moments en què va ser l’únic que va estirar l’equip i està a un nivell esplèndid durant tota la temporada com ha demostrat amb el seu títol d’MVP. Però la relació contractual entre el Barça i Mirotic està en una situació complicada, tant per l’economia del club com per l’alt sou del jugador, que ja va prorratejar fa un any davant la petició del club.

La directiva va temptejar la idea de tornar a abaixar-se’l aquest any, tot i que les converses no van fructificar. I aquest estiu, la pregunta tornarà a repetir-se, amb tota seguretat. És evident que l’ala pivot s’ha adaptat perfectament a la vida a Barcelona, s’ha implicat en el club, està rendint a un nivell alt i és un dels seus millors actius. És una estrella a tots els nivells. La pregunta que s’ha de fer el club és si malgrat la seva alta fitxa vol mantenir-lo com a referència de la plantilla.

 

Una plantilla pendent de decisions

 

No és només Mirotic una de les qüestions que haurà de resoldre aquest estiu el mànager general de la secció, Juan Carlos Navarro. Hi ha molts jugadors sobre els quals caldrà decidir, alguns que amb prou feines han tingut protagonisme i d’altres que acaben contracte. El cas del pivot nord-americà Brandon Davies és el més evident. Fitxat del Zalgiris, on va estar a les ordres de Jasikevicius, la seva cotització ha pujat, i aquest estiu acaba contracte. També l’acaben Nigel Hayes i Roland Smits. I hi va haver uns quants jugadors que físicament no van poder aportar. Calathes, des de la seva fractura de peroné, no ha rendit al nivell esperat. Higgins, renovat l’estiu passat, tornava d’una operació d’una fàscia plantar i amb prou feines va jugar 11 minuts sense sumar en atac. Tampoc ho va fer Kuric, que va jugar dos minuts, ni Hayes (8 minuts) o Smits (4 minuts, 1 punt), que va ser important a quarts. I va resultar molt discreta l’aportació de Sanli (11 minuts, 2 punts), fitxatge estel·lar aquest estiu procedent del campió europeu, Anadolu Efes. Massa absències que l’aportació de Mirotic i Laprovittola no van aconseguir tapar.

 

Una competició maleïda

 

Notícies relacionades

Setze aparicions a la ‘final four’ i només dos títols. El balanç del Barça en la competició europea és pobre, molt pobre. En cas que Pablo Laso guanyi aquesta final amb el Madrid contra l’Efes, sumarà tres títols en set aparicions, més que el club blaugrana. Només quan va presentar equips molt superiors va aconseguir prevaler el Barça. Al Sant Jordi, el 2003, a l’empara del seu públic, amb Bodiroga, Fucka, Jasikevicius i Navarro a la plantilla; i el 2010 a París, amb Ricky Rubio, Navarro, Mickeal, Lorbek i un grup espectacular a les ordres de Xavi Pascual.

La mala ratxa dels blaugranes en la competició europea voreja l’esotèric. Aquesta derrota afegirà més llegenda negra a la secció. Amb un equip de luxe, amb una estrella de primera fila, Mirotic, amb un bloc sensacional, primer de la temporada regular de forma solvent, ha tornat a quedar-se a semifinals, les portes de res.