Espanya fa caure l’últim mur a la final

Espanya jugarà la final de l’Eurobàsquet, la desena en tota la seva història, un premi que ningú va imaginar quan es va iniciar el torneig per a un equip en transició, privat dels grans noms i amb moltes absències. És el conte de fades de què va parlar Sergio Scariolo al passar la primera ronda. Un somni fet realitat. La selecció va superar l’últim mur a Berlín, el de l’amfitriona Alemanya, i es va emportar un triomf (91-96) que serveix per engrandir encara més la història del bàsquet espanyol. Amb la medalla de plata assegurada, Espanya s’enfrontarà aquest diumenge a França a la recerca del seu quart títol de campió.

 L’actuació superlativa de Lorenzo Brown, autor de 29 punts i 6 assistències, s’associarà sempre al triomf d’Espanya en la semifinal. Però una vegada més, l’èxit de la selecció va ser el triomf del col·lectiu amb aparicions estel·lars de Willy Hernangómez, amb 16 punts, del seu germà Juancho (13) i d’un superb Alberto Díaz (10 punts), el treball en defensa del qual va resultar impecable.

Espanya es va presentar a les semifinals amb set debutants a l’Eurobàsquet. Però amb prou feines es va notar aquesta circumstància en un bloc que ha crescut de forma vertiginosa durant el torneig. La posada en escena de la selecció va ser impecable, amb una concentració i una cura de la pilota excel·lents, una encomiable paciència en la circulació de la pilota i una esplèndida actitud defensiva, amb canvis constants d’individual a zona, com ha fet en tot el campionat. Així va aconseguir rebaixar la intensa posada en escena del base alemany Dennis Schroder, el termòmetre d’Alemanya, que va arrencar molt agressiu en la seva recerca de la cistella.  I també de Daniel Theis, una força desencadenada dins de la zona, els dos jugadors que van mantenir encès a l’amfitriona des del primer quart.

La selecció va saber respondre a cada cop del seu rival i prendre la iniciativa en un primer quart de molts punts (24-27) amb Willy Hernangómez exercint el lideratge del grup, però amb aparicions puntuals de molts dels seus companys com López-Arostegui, Brizuela o Brown.  La rotació de Scariolo va permetre a Espanya mantenir el seu nivell de joc i la seva velocitat. Garuba va elevar la intensitat sota cistella i la determinació de Rudy Fernández, amb un parell de triples consecutius, va obrir els primers avantatges per a Espanya, que va arribar a instal·lar-se en una diferència còmoda (24-33) i va obligar Gordie Herbert, el tècnic alemany, a recuperar el seu quintet titular i tornar Schroder a la pista.

Va ser el base NBA, tallat pels Rockets aquest estiu i actualment sense equip, qui va tornar el pols a una Alemanya molt tocada. A base d’accions individuals, penetracions i llançaments triples, Schoder va aconseguir capgirar la dinàmica del partit sense que Espanya trobés l’antídot per desconnectar-lo. L’equip alemany va passar en tot just minut i mig de perdre per 32-41 a guanyar per 46-41, després d’un rotund parcial de 14-0 en el qual va aconseguir encadenar tres triples, una acció de 2 +1 de Schroder i dos tirs lliures per una falta antiesportiva comesa per Lorenzo Brown, tirant per terra gairebé tot el treball de la selecció, que se’n va anar al descans en una dinàmica negativa (52-46).

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

Van ser els dos bases, Lorenzo Brown i Alberto Díaz, els que van tornar Espanya a la baralla en la represa. Cinc punts de cada un i un triple de Willy Hernangómez van permetre construir un parcial de 0-13 que va tornar la iniciativa a l’equip de Scariolo (57-61). Aquest cop no era fàcil d’encaixar.  Però Alemanya és un equip blindat mentalment, que sap que té una oportunitat única de lluitar pel títol, i no només va encaixar el cop sinó que el va tornar amb contundència, de nou amb Schroder al comandament de les operacions (71-61), una dinàmica a què, per sort, va posar fre la selecció de nou a través de les seves bases.

Un triple de Brown va rebaixar el dany al final del tercer quart i un altre de Díaz va obrir la nova càrrega de la selecció per tornar l’equilibri a falta de sis minuts (77-77) i convertir els últims minuts en una demostració de fermesa i intel·ligència per part d’Espanya, que va saber blindar la seva cistella i aprofitar els tirs lliures per aconseguir, amb tota justícia, una final més que merescuda.