Eurobasket 2022

Rendits al mètode Scariolo

  • La pissarra del seleccionador emergeix com una de les claus de la presència d’Espanya en les semifinals de l’Europeu, on espera Alemanya (20.30 hores, Telecinco).

  •  «Ens enfrontem al que ha sigut el millor equip del campionat. És una motivació afegida», explica el tècnic.

Rendits al mètode Scariolo

Alberto Nevado / FEB

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Aquests últims dies Jorge Garbajosa està per Berlín alliberat i feliç per la nova gesta de la selecció. Ningú donava ni un duro per les seves possibilitats en aquest Eurobasket, ficada com està en un accelerat procés de renovació després de l’etapa post Gasol. En el rànquing de candidats prèvia al torneig, per exemple, la FIBA relegava Espanya fins al setè lloc. 

Però una vegada més, el grup dirigit per Sergio Scariolo ha dinamitat tots els pronòstics i s’ha colat en una de les semifinals del torneig que l’enfrontarà aquest divendres (20.30 hores, Telecinco) a Alemanya, just després del Polònia-França que obrirà la jornada (17.15 h).

El president de la federació, que sempre ha alçat la veu per defensar el tècnic italià, insistia ahir: «És el millor seleccionador que hi ha al món, no hi ha dubte sobre la seva continuïtat. Té contracte fins al 2024, però sobretot compromís».

A Scariolo li ha costat trobar el reconeixement. Era difícil no quedar relegat a un segon pla per la brillantor de la generació d’or, encapçalada per Pau Gasol, Navarro i Reyes i les seves conquestes, tot i que no és una cosa, diu, que l’amoïni gaire. «No em sento com una estrella ni actuo amb el meu equip com una estrella... El més important en el cas d’un entrenador és que els jugadors creguin en el que fas i ho facin amb confiança», reconeixia en una entrevista en el diari ‘As’. Però el temps ha acabat valorant la pissarra del tècnic italià.

 Aquest és l’elogi més destacat aquests dies que corre a les xarxes sobre el preparador nascut a Brescia (Itàlia) fa 61 anys: la seva riquesa tàctica. La capacitat de cuidar tots els detalls d’un partit amb la resta de l’‘staff’ de la selecció, que després trasllada als seus jugadors i la seva capacitat per sorprendre en els moments decisius, com ha demostrat Espanya en aquest Eurobasket amb els seus canvis defensius contra Turquia, Lituània i Finlàndia, tot i que el tècnic intenta treure-hi importància.

«Sempre hi ha un marge per a variants tàctiques, però no és la base del nostre joc, des de sempre, la base és la defensa individual i la part de responsabilitat que cada un hi posa», deia en la prèvia d’aquesta semifinal.

Aprofitar l’oportunitat

Amb Scariolo, la selecció va arribar a la triple corona a l’Eurobasket (Polònia 2009, Lituània 2011 i França 2015) i es va penjar dues medalles olímpiques més, una plata en els Jocs de Londres 2012 i un bronze en els de Rio 2016.

La seva gran obra va arribar, segurament, en el Mundial del 2019 a la Xina, amb un triomf liderat per Ricky Rubio, quan les expectatives no eren excessivament altes. Però el seleccionador espanyol reconeix que aquest és un dels estius dels quals se sent més feliç per l’altíssim rendiment que està oferint l’equip. 

Notícies relacionades

«Estem on pocs pensaven que podíem estar», afirma el tècnic del balanç en aquest Eurobasket. «Sentim satisfacció pel que s’ha fet fins ara i per ser entre els quatre primers d’un campionat de tanta qualitat com aquest. Alhora, tenim ganes de continuar competint. Ens enfrontarem al que segurament ha sigut el millor equip del campionat. I ho farem a casa seva. És una motivació afegida», diu Scariolo. «Estem contents i disfrutem d’aquesta oportunitat que tenim», remarca el capità Rudy Fernández.

Per resultats (triomfs davant alguns dels grans rivals com França, Bòsnia, Lituània, Grècia...) i estadístiques, Alemanya és un dels millors equips del torneig (93,6 punts per partit de mitjana i la que més triples anota, 12,9, un 40% d’encert) i compta amb jugadors sobrats d’experiència com els NBA Dennis Schroeder (Rockets), Daniel Theis (Pacers) i Franz Wagner (Orlando Magic) i figures de l’Eurolliga com Voigtmann (Milà) que el converteixen en un temible rival.