Espanya somia amb l’or per culminar un Europeu excepcional

Ningú d’Espanya vol que el somni s’acabi. Els jugadors de la selecció lluitaran aquest diumenge amb França per l’or de l’Eurobasket al Mercedes Arena de Berlín (20.30, Tele 5), amb la sensació que el conte de fades, al que es referia Sergio Scariolo mentre anaven deixant enemics pel camí, ja només pot tenir un final feliç. Aixecar el títol simplement seria el colofó per arrodonir un Eurobasket excepcional.

Una poderosa transformació ha tingut lloc en l’equip que va iniciar el torneig l’1 de setembre passat contra Bulgària, allunyat dels pronòstics dels candidats, i el que avui reeditarà un dels grans clàssics del bàsquet a Europa pel que fa a seleccions. Espanya és avui un bloc segur de les seves forces, que destil·la ambició i que, després de destrossar tots els pronòstics, aspira a sorprendre en l’última batalla també França, un equip ple d’estrelles, liderat per l’intimidador Rudy Gobert. 

«França és un equip amb una altra dimensió física, un equip de talent i atlètic al qual serà divertit enfrontar-se», assumeix Sergio Scariolo. «Intentarem inventar-nos alguna cosa per poder competir».

Desena final

Espanya, que acumula 10 finals en la seva història, persegueix el quart títol continental en un partit que serà la reedició de la final del 2011, a Lituània. En aquella final, la selecció liderada per Pau Gasol i Juan Carlos Navarro, l’MVP del torneig, es va imposar a la França de Tony Parker. D’aquest equip només queda Rudy Fernández que, als 37 anys, ha igualat en aquest torneig les 11 medalles que va aconseguir Pau i l’ha superat en nombre d’aparicions en un Eurobasket. «No tinc paraules per descriure la sensació que tinc ara i que orgullós que estic d’aquest grup», va confessar l’aler madridista als seus companys, exercint el paper de capità per contagiar el seu entusiasme al vestidor.

El mèrit de la selecció en aquest campionat és haver aconseguit competir al màxim nivell en una etapa de transició, amb la retirada de jugadors clau com els germans Gasol o Sergio Rodríguez, i superant baixes de moltíssim pes com les de Ricky Rubio, l’MVP del Mundial 2019, sense que el bloc, construït amb set jugadors debutants, hagin notat més del compte la transició. És més, Espanya és el millor exemple del triomf dels col·lectius en aquest Eurobasket, per sobre dels equips liderats per estrelles com Jokic (Sèrbia), Doncic (Eslovènia) i Antetokounmpo (Grècia), que semblaven cridats a lluitar pel títol.

«Ningú comptava amb nosaltres, ningú hi confiava abans del torneig, però al vestidor ens miràvem i ens vèiem com a campions. Tots ens sentim importants, aquest és el nostre secret», apunta Juancho Hernangómez, per emfatitzar el procés de construcció que ha viscut Espanya sota la direcció de Scariolo, per molts el factor clau de l’èxit.

Peces clau

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Al costat de Rudy han anat apareixent jugadors perquè la selecció anés superant els moments complicats. Willy Hernangómez s’ha convertit en el líder, el jugador que ha arrossegat els seus companys. Però les actuacions del base nacionalitzat Lorenzo Brown han sigut determinants per obrir el camí de la final, en concret contra Lituània (28 punts i 8 assistències) i Alemanya (29 i 6), i aparicions puntuals de Juancho Hernangómez, Alberto Díaz o Darío Brizuela han blindat també la solvència col·lectiva.

«Som a la final, però encara hi ha feina per fer. Serà una final difícil, molt complicada. Però som lluitadors i ho donarem tot en cada segon del partit», sentència Willy Hernangómez, posant veu a un sentiment col·lectiu del vestidor de la selecció.