El Barça recarrega confiança amb un triomf a Fuenlabrada

El Fuenlabrada va ser un bàlsam providencial per reforçar la confiança del Barça amb una còmoda victòria (56-84). L’equip de Josep Maria Raventós no va ser un rival de perill per als blaugranes i la victòria dissiparà en part els dubtes que s’han instal·lat en l’equip de Jasikevicius després de les últimes derrotes.

No va ser un triomf per recordar, però sí una bona actuació col·lectiva. Hi va haver repartiment de minuts entre els joves, amb molt protagonisme de Nnaji (8 punts, 6 rebots i 3 taps en 26 minuts), aportacions interessants com les de Paulí i Caicedo i cert respir per als teòrics titulars, que aquest dijous tindran tot un repte amb la visita del Madrid al Palau a l’Eurolliga.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

El Barça va intentar posar el llistó defensiu alt d’inici amb un Nnaji molt intens a la pintura i li va funcionar.  El primer temps va deixar una imatge molt pobra del Fuenlabrada: 18 punts, la seva segona pitjor anotació històrica (18-34). Però la fluïdesa tampoc està sent una virtut blaugrana en aquests primers passos. Satoransky ho va intentar. El base txec va tenir pujades i baixades i va millorar respecte als últims partits. Però el seu sostre encara és lluny. Només Jokubaitis va estar a l’altura d’inici, perquè l’equip es va quedar en 12 punts en el segon quart.

Higgins, necessitat també de recuperar sensacions, va ser dels que més van aprofitar el partit per mirar de deixar-se anar, forçant alguns canvis de ritme i penetracions que eren el seu senyal d’identitat. La seva aportació en la represa del partit i també la solidesa de Kalinic, un jugador capaç d’aportar en moltes facetes, van sostenir el Barça, que va anar guanyant en consistència i en cap moment va aixecar el peu de l’accelerador. Malgrat un mal dia en el llançament exterior (8 de 29, un 27%), va estar intens darrere, va córrer bé la pista i va estar imparable en la lluita pel rebot i amb això en va tenir prou per tancar el partit amb un somriure.