La defensa i els triples donen al Barça un triomf valuós a Mònaco

El Barça és un equip sense Mirotic i un altre de molt diferent, i molt més competitiu, amb ell. L’estrella hispanomontenegrina, amb 15 punts i 9 rebots, va ser clau en un triomf que era poc menys que obligat per tallar la mala dinàmica del mes de desembre. Necessitava el Barça un triomf per estroncar la confiança i res millor que el camp del Mònaco, un equip en ratxa, que venia de vèncer al camp del Madrid i es postulava per al liderat del torneig. Amb la victòria, basada en una sòlida defensa i en els 14 triples anotats (45,2%), els blaugrana redrecen el pas després de la frustrant derrota de divendres passat davant l’Asvel Villeurbanne.

El Barça va recuperar la seva imatge més sòbria, dins d’aquest perfil canviant que està oferint aquesta temporada. Davant un rival que no és gaire físic ni tampoc compta amb gaires centímetres, l’equip de Jasikevicius es va imposar des de la defensa i això li va permetre portar la iniciativa en tot moment, tot i que va tenir apagades ofensives evidents (cinc punts en els cinc primers minuts del segon quart). Però des del seu control del rebot, la seva capacitat per córrer i uns percentatges més que acceptables des del triple (Kuric és un plus si entra en joc), va anar consolidant la seva confiança i obrint petits marges que li van permetre controlar el primer quart (13-16) i també anar-se’n amb avantatge al descans (29-34) després d’esprémer la pissarra en l’últim segon, amb un triple gairebé de mig camp de Mirotic.

Un tercer quart decisiu

L’ascendència de Mirotic continua creixent a l’equip després de la seva tornada. I la tornada dels lesionats Sanli, Da Silva i, sobretot, Higgins va elevar també la consistència, tot i que si alguna cosa va fer bé el Barça fins al descans va ser controlar Mike James fins al descans (4 punts, 1 de 7 en tir). L’encert de Motiejunas i l’exblaugrana Moerman van permetre al Monaco aguantar el pas.

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

La millor cara del Barça va arribar en la represa amb uns minuts brillants, d’una tremenda eficàcia, que va permetre a l’equip de Jasikevicius trencar el marcador amb un parcial de 2-14 en tot just cinc minuts que va disparar la diferència als 17 punts (31-48). Els blaugrana van mantenir la seva solvència enrere, però a més van sumar sis triples en el període (dos de Satornasky, un de Mirotic, un de Laprovittola, un de Sanli i un altre de Higgins) i això va deixar el Mònaco en una situació crítica per encarar l’últim parcial (45-60).

 Ho va intentar l’equip de Sasa Obradovic, posant-se en mans de Mike James, que va assumir tota la responsabilitat ofensiva i va tornar a demostrar la seva condició d’estrella, anant-se’n fins als 16 punts. Però el Barça, malgrat especular en aquells minuts decisius i viure una altra davallada incomprensible en l’últim quart (un vici que no es treu de sobre), va acabar per segellar un triomf davant un dels rivals de pes del torneig que li ha de donar una injecció de confiança