El Tenerife li fa un tap al somni de la Penya de jugar la final

El Joventut va deixar escapar, en l’últim sospir, la possibilitat de ficar-se de ple en la seva final de Copa, a l’Olímpic. Una cistella de Cook a falta de 3,9 segons va dinamitar bona part de les il·lusions de l’equip verd-i-negre, quan semblava tenir el somni a l’abast. Però va ser Abromaitis qui va aconseguir fer emmudir el pavelló verd-i-negre amb un tap en l’últim segon a Joel Parra, l’heroi de la nit fins llavors, autor de 26 punts, quan semblava que tenia feta la cistella. Un tap que val una final (72-73). Tota una galleda d’aigua freda per a l’afició verd-i-negra. A la final el Lenovo Tenerife es trobarà amb l’Unicaja, el botxí del Barça i el Madrid, en una final inèdita.

Joel Parra va liderar el Joventut ja des del primer temps. Continua fent passos de gegant per convertir-se en una estrella. Amb 14 punts en els primers 12 minuts va convertir l’inici de la semifinal gairebé en un monòleg. El Tenerife es va veure superat pel vendaval anotador de l’aler internacional, responsable d’obrir una bretxa ràpida (36-23), que va disparar l’entusiasme de l’Olímpic.

Millora defensiva

El Tenerife, no obstant, va tenir la paciència per sobreposar-se a aquests minuts d’angoixa. Ho va aconseguir a través del canell de Salin, autor de tres triples, el talent de Jaime Fernández i Doornekamp. Aquestes bones accions ofensives van canviar la dinàmica i van tornar a enganxar el Tenerife al partit abans del descans (44-40).

Notícies relacionades

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

Viatjar a un lloc obscur

L’equip de Vidorreta va apujar la seva intensitat en la represa des de la defensa i, durant diversos minuts, el Joventut es va quedar sec. Tot just tres punts en set minuts que van permetre al Tenerife recuperar la iniciativa del marcador, aprofitant un parell de bones accions en atac de Huertas (48-52). Però va tornar a aparèixer la inspiració en atac de Parra, amb dos triples, per entrar equilibrats en l’últim quart (59-57).

Cada atac es va convertir, en l’últim tram, en una batalla, un intercanvi de cops que va mantenir l’equilibri fins als últims segons, una antiesportiva de Doornekamp a Feliz, a falta de 20 segons, va semblar ser definitiva. Però Feliz només va sumar un tir lliure i va fallar el triple següent i va propiciar una contra, en què Cook va obrir la porta del triomf al conjunt canari en una contra fulminant, que va culminar a falta de 3,9 segons. I la resposta de la Penya per allargar les seves opcions es va esvair amb el tap a Parra, entre Abromaitis i Cook.