El nou heroi de Màlaga

Ibon Navarro, la fórmula de l’èxit de l’Unicaja

«No és mèrit meu. És haver trobat les persones adequades i que tot encaixi», assegura el tècnic vitorià després de conduir els malaguenys al títol de Copa

Ibon Navarro, la fórmula de l’èxit de l’Unicaja

ACB photo

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Màlaga viu instal·lada, des de diumenge, en un núvol de felicitat. El triomf de l’Unicaja a la Copa del Rei de bàsquet va desencadenar la festa a la ciutat, que es va prolongar fins a les tres de la matinada amb milers d’aficionats a l’aeroport per rebre l’equip i aquest dilluns una rua pels carrers de la capital andalusa, unit a la notícia que el Martin Carpena serà la seu copera del 2024.

Darrere d’aquesta il·lusionant conquesta per al club de Los Guindos, la segona Copa del club després de la del 2005, apareix la figura del tècnic Ibon Navarro (Vitòria, 46 anys). «Si algú és responsable d’això és l’Ibon, és qui ens ha portat a guanyar», va reconèixer el base Alberto Díaz, la cara visible del grup. Tots destaquen la seva capacitat tàctica a la pissarra per sotmetre, de forma, consecutiva el Barça, el Madrid i el Tenerife, guanyant la partida a Sarunas Jasikevicius, Chus Mateo i Txus Vidorreta, respectivament.  

El tècnic vitorià va aterrar a Màlaga aquest estiu gairebé de retruc, de fet, després de ser destituït a principis del 2022 del Morabanc Andorra (que acabaria baixant LEB) mentre l’Unicaja buscava la llum a una llarga crisi esportiva elegint-lo com a relleu de Fotsis Katsikaris. L’encàrrec era reconstruir pràcticament de zero, amb una neteja important al vestidor, que va deixar només tres noms (Alberto Díaz, Jonathan Barreiro i Darío Brizuela) i nou fitxatges. Però ningú esperava que tornés l’equip malagueny a l’elit de manera tan meteòrica.

«No és mèrit meu. És haver trobat les persones adequades i que tot encaixi. Hi ha molta feina a la selecció de jugadors i de persones. Tu no pots controlar com encaixaran les persones, però han encaixat molt bé. Que et surti una bona recepta, si ets bon cuiner, pot passar, però sense bons productes no pots», va assegurar després del triomf amb modèstia Navarro, un llicenciat en Química, que va anteposar la passió que el mou pel bàsquet a la seva carrera.

Màxima exigència

Notícies relacionades

No pot dir-se, a més, que hagi tingut un camí fàcil. Aquesta és la seva novena temporada a l’ACB com a entrenador, tot i que abans va treballar com a tècnic ajudant d’alguns dels grans noms que han passat per Vitòria com Neven Spahija o Dusko Ivanovic (amb els quals ja va aixecar les Lligues del 2007-08 i 2009-10 i una Copa), amb Paco Olmos i Velimir Perasovic a Menorca i València i Sergio Scariolo (Baskonia) fins que li va arribar l’oportunitat de ser l’entrenador en cap a Baskonia (2014-15).

Després passaria per Manresa, UCAM Múrcia, Morabanc Andorra i en tots deixaria esclats del seu talent i, asseguren, els que van ser al seu costat en la seva etapa a Manresa la seva proximitat al jugador, el seu perfil conciliador i motivador, el que ha permès construir la química d’Unicaja amb la qual cosa, de lluny, ha aconseguit el seu millor resultat. «Som una família. Els estimo molt», diu. Però també transmetent-li al grup la solidaritat en l’esforç i el caràcter que va mamar a Vitòria, sense deixar de tocar amb els peus a terra. «Les coses cal contextualitzar-les. Avui és 19 de febrer. Quan fa poc més d’un any rebia la meva primera destitució com a entrenador era difícil imaginar-me que avui estaria aquí. La vida fa moltes voltes. I no és un tòpic, és la realitat», sentencia.