Barça-Madrid: les cinc claus de la semifinal europea

El pivot madridista Walter Tavares ha sigut nomenat Jugador Defensiu de l’Eurolliga per tercer any consecutiu. És un jugador diferencial. La seva intimidació condiciona els atacs, tant per l’amenaça del tap (els blancs en fan una mitjana de quatre per partit), com per la defensa de la zona (concedeixen el percentatge més baix en tirs de dos). Però Tavares es pot trobar molt sol en la batalla de la zona davant Vesely, Sanli i Nnaji a causa de les absències confirmades de Poirier i Yabusele. Randolph haurà de donar-li minuts de relleu en la posició de 5. El Barça ja ha demostrat que compta amb prou recursos per desactivar el capverdià. Tant Vesely com Sanli són una amenaça amb el seu tir exterior, més llunyà encara en el cas del pivot turc, per allunyar-lo de la zona. Vesely arribava en un moment idoni: va fer una mitjana de 14,7 punts en els ‘play-off’ davant el Zalgiris, però els seus problemes a l’esquena en la Lliga obren un lleuger dubte sobre el seu rendiment. El Madrid és més sòlid per controlar el rebot defensiu, però el Barça controla més rebots en atac.

Sense Yabusele ni Deck, a qui el Madrid sol encarregar el marcatge de Mirotic, Chus Mateo haurà d’improvisar per frenar l’estrella blaugrana. El tècnic blanc es planteja l’opció de donar minuts al lloc de quatre a l’exblaugrana Mario Hezonja, una posició en què ha jugat en alguna ocasió, i fins i tot al jove Elie NDiaye, unjugador del planter de 18 anys i 2,04 d’estatura, sense gairebé minuts aquesta temporada, però que va respondre bé davant la necessitat. En l’eliminatòria contra el Partizan va rendir a un notable nivell en el seu aparellament amb Zach Leday. Cap solució, en qualsevol cas, sembla ara mateix ideal per frenar l’hispanomontenegrí, que arriba amb molta frescor i màxima ambició a la Final Four, la sisena de la seva carrera, sense que hagi aixecat el títol. En aquestes condicions, acompanyat per un col·lectiu en què hi ha alternatives en totes les posicions, Mirotic acostuma a ser un jugador diferencial.

Satoransky, Laprovittola i Jokubaitis arriben en un excel·lent moment a la fase final de l’Eurolliga i a més compten amb superioritat física davant els directors de joc blancs,  Williams-Goss i Sergio Rodríguezi , no tant contraSergi Llull o Hanga, als qual recorre a vegades Mateoper abaixar la pilota. L’envergadura de Satoransky, que pot imposar-se en accions al pal, la creativitat de Laprovittola i l’explosivitat de Jokubaitis són arguments en favor del Barça, capaçde crear més joc, generar més assistències i provocar més recuperacions que el seu rival. En diferents fases de la temporada, el joc del Madrid s’ha espessit, tot i que ha anat guanyant els partits pel talent individual de la seva banqueta. Però en els partits de Belgrad i en els dos últims de Lliga, València i Gran Canària, el bon moment de Sergio Rodriguez i el pas endavant de Williams-Goss han retornat la fluïdesa al joc blanc, que arriba en una línia ascendent a aquesta semifinal.

El Barça és dels millors equips defensius del campionat. La bona tasca col·lectiva amb constants canvis en les assignacions, ha convertit la defensa en una de les seves senyes d’identitat. És el segon equip que menys punts encaixa (76,3 davant els 80,4 dels madrilenys), el que concedeix menys rebots sota la seva cistella (29,9 al rival, 32,2 el Madrid), fet que permet menys assistències, menys encert de tres (34,1 davant el 36 del Madrid) i el segon que menys concedeix de tirs de dos (51,3) davant el 49,7 de l’equip blanc. En aquest sentit, fa l’efecte de ser un equip molt més treballat que l’equip de Chus Mateo, tot ique quan l’equip blanc ha apostat pel joc físic, el Barça ha tingut més problemes. Per això aquest equilibri en els cinc enfrontaments d’aquesta temporada: tres victòries dels blaugrana, dues dels madridistes. Sense tanta rotació, amb l’amenaça de faltes de Tavares i amb Llull, Rudy i Randolph sense estar en elseu millor moment físic, és més complicat per al Madrid que el pols pot plantejar-se en el terreny de la intensitat i el múscul.

El Barça és l’equip dels 18 que han participat en l’Euroliga que ha presentat millors percentatges de triples en la temporada (40,8 davant el 36,8 del Madrid), i també està entre els millors des de la línia del tir lliure, encara que és el Madrid el que destaca en percentatge de llançament de dos (57,8), el segon en accions a prop del cèrcol, per l’impacte que tenen al joc Tavares, Poirier, Yabusele, Deck, Hezonja… A Kaunas, tres no hi podran ser. D’altra banda, els triples han ofert la millor imatge del Barça, que ha sabut equilibrar el seu joc també amb accions interiors, sobretot de Vesely. El jugador txec, un pivot amb mentalitat de base, pot generar joc des de la zona i compta amb l’amenaça de tir, també Mirotic sol solucioanr partits quan posteja. El Madrid compta amb bons llançadors exteriors com Musa, Rudy i Llull, i algun com asorpresa,un perill en funció del dia, capaços de decidir també una semifinal des de l’aportació individual.