Cuidar, la millor manera d'estimar

Alma és una nova manera de parlar del social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació La Caixa. Vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. Per això Alma és la xarxa social social

Fa uns tres anys que la Cecília i el seu marit Pere no se separen ni un sol segon. Exactament, des que a ell li van diagnosticar la malaltia de Parkinson. En aquell moment, els rols de marit i dona van passar a un segon pla i es van convertir en cuidadora i pacient. Són moltes les parelles que es troben en una situació semblant, i ser cuidador o cuidadora d’algú a qui estimes no és fàcil. Veus el deteriorament que la malaltia provoca al cos o la ment de l’ésser estimat, mentre intentes donar el millor de tu mateix perquè no li falti de res. Malgrat el desgast d’un treball que requereix dedicació les 24 hores del dia, la Cecília ha trobat als tallers virtuals de l’Escola de Cuidadors, impulsats pel Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa un motiu per assumir el seu paper de cuidadora amb molta més serenitat. 

Comença el dia. I un acte tan simple com llevar-se és tot un món per al Pere. Fa aproximadament tres anys que li van diagnosticar la malaltia de Parkinson. Des del confinament, el seu estat ha empitjorat de forma notable i amb molta rapidesa. Va ser en aquell moment quan la Cecília, la seva dona i qui s’ocupa d’ell, va decidir que el sentit comú que aplicava en la seva cura no era suficient. «Mentre estàvem tancats a casa, vaig trucar a la psicòloga del centre de dia on portava el Pere, a l’Hospital del Carme de Badalona. Sentia que necessitava una guia, una cosa que m’ajudés a donar-li al meu marit una millor atenció. Quan vam sortir del confinament i el Pere va poder tornar al centre de dia, aquesta mateixa psicòloga em va informar dels tallers que es realitzen des del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa, en format virtual. I no vaig dubtar ni un segon a apuntar-m’hi». 

 Tallers virtuals però pròxims

La Cecília es va convertir així en alumna de l’Escola de Cuidadors, on s’imparteixen tallers orientats a persones que tenen a càrrec seu éssers estimats amb malalties avançades. «Confort físic. Cuidar-se per cuidar» i «Bon tracte» són alguns dels tallers del programa. I la Cecília va decidir que els havia de fer tots. «Jo no soc experta en informàtica, però m’ho van posar tot tan fàcil i em van atendre d’una forma tan pròxima i senzilla, que seguir-los en format virtual m’ha resultat molt fàcil. A més, no puc deixar sol al Pere, soc la seva cuidadora les 24 hores del dia, així que fer un taller còmodament des de casa mentre puc estar amb ell va ser el que em va impulsar a apuntar-me al ‘pack’ complet». 

Durant els tallers, ha tingut l’oportunitat de conèixer altres persones en la seva mateixa situació. «Això ajuda moltíssim, perquè el recolzament emocional que he rebut és un pilar enorme per seguir endavant. Clar que tinc el consol d’altres familiars i amics, però parlar de la malaltia del Pere, del que passa a casa cada dia, i obtenir respostes que m’han ajudat a millorar la nostra situació m’ha fet sentir molt acompanyada».

Aquest recolzament emocional, juntament amb totes les eines i estratègies que la Cecília ha après per cuidar el seu marit, ha repercutit en molts aspectes. «Sempre he intentat aplicar el sentit comú perquè ell estigués bé. Amb els tallers, he après que el sentit comú està bé, però hi ha un munt de recursos que ens han millorat notablement la vida. Per exemple, per aixecar-lo del llit, abans li estirava els braços. Ara tinc diferents tècniques per passar-lo d’una cadira al lavabo sense fer-me mal a l’esquena, que és una de les parts del cos del cuidador que més pateixen». 

Suport emocional

Per a la Cecília, l’avanç més gran està en l’àrea emocional. «Ara estic segura del que faig, que li estic procurant la cura que necessita de la forma correcta. Aquesta seguretat m’ha ajudat a estar molt més relaxada, més alegre, dins de la situació. Fins i tot a poder utilitzar l’humor com a teràpia per a tots dos. Sens dubte, l’avanç més gran que hem fet tots dos és en la nostra relació personal. Hem après a estimar-nos més en una situació que no és fàcil per a cap dels dos». 

El futur de la malaltia del Pere és una incògnita. La demència que li van diagnosticar en la seva última visita al metge complica la situació. Però la Cecília ara té instruments per fer-li front. «Quan anem al metge, normalment es limita a donar-nos el diagnòstic i receptar el que sigui necessari. Però, ara, amb els professionals dels tallers tinc el pilar que em faltava per aprendre a cuidar d’una forma segura. I també per afrontar amb calma tot el que arribarà, perquè també m’han orientat sobre l’evolució de la malaltia del Pere. Tot i que estiguem junts les 24 hores del dia, li veig canvis diàriament. Ara sé que són normals, i sé com afrontar-los, tant físicament com emocionalment».

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

El recolzament que la Cecília ha trobat en aquests tallers és tan gran que ha decidit repetir. «Tinc la sensació que no vaig poder esprémer tot el que m’oferien, perquè les primeres vegades que ens connectàvem estava molt nerviosa. A més, els professionals que imparteixen cada taller van variant, i cada un aporta hi una cosa diferent i valuosa. Qualsevol ensenyament, per petit que sigui, és un recolzament més perquè jo estigui millor. I, en conseqüència, perquè cuidi millor del Pere». 

Per apuntar-te als tallers virtuals de l’Escola de Cuidadors, fes clic aquí.