El càncer de còlon es pot prevenir, en bona part, amb una detecció a temps

A la campanya contra el càncer de còlon li falten referents. A diferència del de mama, per exemple, no hi ha gaires famosos que hagin explicat la seva experiència amb aquesta malaltia. Pot ser que això influeixi en el fet que a la prevenció d’aquesta malaltia li quedi molt camí per recórrer.

És urgent recórrer-lo a tota velocitat. Aquest tumor – el més diagnosticat a Espanya, si es tenen en compte els dos sexes– es pot prevenir en la majoria dels casos, si es detecta aviat. Tanmateix, l’adhesió als programes de cribratge continua sent escassa. 

Aquest va ser un dels missatges fonamentals d’un debat amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Còlon (31 de març), que EL PERIÓDICO va organitzar en col·laboració amb la Sociedad Española de Patología Digestiva (SEPD), l’Asociación Española de Bioempresas (ASEBIO), la farmacèutica Casen Recordati i el Centro 360 de Excelencia Oncológica (GCCC).

El tumor amb més incidència

A Espanya es diagnostiquen cada any 44.000 casos nous de càncer de còlon i recte, la majoria entre persones d’entre 55 i 75 anys i més en homes que en dones (gairebé un 25% de diferència). Això el converteix en el tumor amb més incidència al país. També és la segona causa de mort per càncer (16.000 morts el 2017). 

Si una persona de més de 50 anys experimenta un canvi important del seu hàbit intestinal (per exemple, de les diarrees al restrenyiment, o viceversa), això pot ser un senyal d’alarma, segons va explicar en el debat Miguel Hernández-Bronchud, oncòleg del Centro 360 de Excelencia Oncológica GCCC, de GenesisCare i de la Clínica Corachan. Altres senyals comuns són la pèrdua de sang amb els excrements, dolor i bonys a l’abdomen, i anèmia i pèrdua de pes inexplicables. 

«En rigor, cada càncer de còlon és un cas únic perquè resulta de combinacions de mutacions diferents», afirma Hernández-Bronchud. No obstant, hi ha diferències molt grans entre els del costat dret del còlon i els de l’esquerre: els primers són els que més amaguen els símptomes i els més complexos de tractar.

«L’estil de vida és un factor de risc important. Cal evitar l’alcohol, el tabac, el sedentarisme, el sobrepès i l’obesitat», afirma Lara Aguilera, responsable de la consulta d’alt risc de càncer colorectal de l’Hospital de la Vall d’Hebron i representant al debat de la Sociedad Española de Patología Digestiva. La doctora recomana fer activitat física, beure aigua i una dieta mediterrània rica en fibra, fruites i verdura, baixa en greixos, amb menys carn vermella (vedella, porc i xai) i menys carn processada (embotits, carns fregides, barbacoes i salsitxes).

L’edat com a factor de risc

L’edat és un altre factor de risc important. En una minoria de casos hi ha factors més concrets. Per exemple, el risc augmenta en pacients amb malalties del sistema digestiu, com la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn o malalties inflamatòries.

Entre el 5% i el 8% de famílies tenen una tendència hereditària cap aquest càncer per alteracions genètiques que es transmeten entre generacions. Un exemple n’és la Síndrome de Lynch, que causa el 3% dels càncers de còlon. En aquestes situacions, el tumor pot aparèixer en edats primerenques i ressorgir més d’una vegada. Per això, els antecedents justifiquen que es recorri al consell genètic a familiars, especialment per sota dels 50 anys. 

«En general els tractaments que utilitzem, fins i tot la quimioteràpia, són menys tòxics que abans. Tenim un millor control de nàusees i vòmits, infeccions i febre», afirma Hernández-Bronchud. L’oncòleg destaca també els avenços quirúrgics, per exemple, per mitjà de la laparoscòpia, i els tractaments personalitzats, basats en l’anàlisi dels gens mutats en cada pacient, entre altres estratègies. 

«Quan vaig començar [en aquest sector] la supervivència no arribava al 50%. Ara està en un 65%. Si es detecta precoçment pot ser un 90%, però si es detecta quan ja hi ha metàstasi és un 10%», explica Hernández-Bronchud. Aquests percentatges deixen molt clara la importància de la detecció precoç. 

Detecció precoç

«La implantació de programes de cribratge és fonamental» afirma Carlos Badiola, director mèdic d’investigació i desenvolupament de Casen Recordati. «Aquest càncer evoluciona en un període de temps llarg; per això la detecció precoç redueix tant la freqüència com la mortalitat», afegeix. Gràcies al cribratge i a canvis en altres factors de risc, la mortalitat per càncer de còlon s’ha reduït en les últimes dècades.

El cribratge sol començar amb un test de sang oculta en excrements, recomanat cada dos anys a persones amb més de 50 anys. Si la prova és positiva, es procedeix a una colonoscòpia. Aquesta prova pot detectar pòlips (una espècie de berruga a l’intestí gruixut) o fins i tot un càncer colorectal precoç. Si és el cas, sovint aquestes lesions es poden ressecar o extirpar durant la mateixa colonoscòpia. 

«Si el cribratge es fa de manera regular, la probabilitat de detectar-lo és molt més alta. Es tracta d’un programa cost-efectiu», observa Pauline Dapena-Cherry, directora de desenvolupament de negocis de l’empresa biotecnològica Amadix als Estats Units. Dapena-Cherry també forma part d’ASEBIO. «El problema és que el nivell d’adherència als programes de cribratge està en un 50% a Espanya. Als Estats Units, per exemple, ja assoleix un 69%», afirma. En conseqüència, la majoria dels càncers de còlon es detecten ja en un estat molt avançat.

Espanya va incorporar aquest cribratge al Sistema Nacional de Salut el 2014. Des d’aleshores, les comunitats autònomes han tingut 5 anys per implantar-lo i després 5 més per arribar a la cobertura del 100%.

«Tanmateix, l’índex de participació segueix sent massa baix», lamenta Badiola. Aquest metge ho atribueix a una falta de consciència entre els pacients, ja que perceben el risc com a una cosa allunyada en el temps. Badiola destaca que els avenços en la sedació i la millora del gust i la reducció del volum de les substàncies evacuants fan que la colonoscòpia ja no sigui el tràmit desagradable que era fa anys. 

«No és dolorosa i és segura. Els riscos, com la perforació, es donen en casos raríssims», afegeix Aguilera. Dels pacients que fan el test de sang oculta, només un 7% passa a la colonoscòpia. D’aquests, la meitat no tenen càncer, però un 40% té lesions precanceroses i un 10% té el tumor.

Aprendre sobre prevenció

Hernández-Bronchud demana que l’escola conscienciï sobre la prevenció i que tant la medicina primària com les farmàcies col·laborin en la tasca de recordar el cribratge a la població i així augmentar l’adherència.

L’últim any, s’hi ha afegit el repte de la pandèmia. Durant els mesos més durs, el cribratge es va reduir dràsticament i fins i tot es va suspendre. Aguilera diu que els hospitals estan treballant per recuperar els nivells anteriors. Per exemple, prioritzant les endoscòpies i creant circuits segurs per als pacients.

«No podem perdre el ritme: el primer any de pandèmia hi va haver 25 milions de morts al món, però al mateix temps 10 milions de persones van perdre la vida a causa del càncer, 1 milió dels quals va ser colorectal», observa Dapena-Cherry.

Una altra tendència preocupant és la incidència creixent en edats de menys de 50 anys. Aquest creixement, estimat en un 2% anual als Estats Units, ha impulsat l’Associación Española Contra el Cáncer a recomanar el cribratge a partir dels 40 anys.

Innovacions en la detecció

Algunes innovacions podrien facilitar la tasca d’estendre la detecció precoç. Amadix, per exemple, està treballant en una «biòpsia líquida», és a dir, un sistema per detectar senyals del càncer en sang, que podria complementar els sistemes de sang en excrements. «Facilitaria les coses perquè tothom està acostumat a fer-se una anàlisi de sang», comenta Dapena-Cherry. 

Altres innovacions inclouen sistemes que milloren l’endoscòpia, com la Pillcam (una pastilla equipada amb una càmera) o l’aplicació de la intel·ligència artificial per detectar millor les lesions. Badiola destaca els avenços en la neteja del còlon, essencials per aconseguir imatges útils. 

La investigació també està explorant el paper de la microbiota. «Certs càncers de còlon s’associen amb la presència de certs bacteris que fan que el pacient respongui pitjor a alguns tractaments o que tingui recaigudes més fàcilment», explica Aguilera. 

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Hernández-Bronchud destaca alguns avenços crucials en la comprensió molecular del càncer. En particular, dels gens canviats de les cèl·lules canceroses, dels marcadors que condicionen l’expressió d’aquests gens (l’epigenètica) i de les diverses classes de cèl·lules que conformen la mucosa gastrointestinal. Una via molt prometedora és estudiar com interactuen el càncer i el sistema immune del pacient, per utilitzar el segon contra el primer, una estratègia anomenada immunoteràpia. 

A l’espera de nous avenços, tots els participants al debat criden a una conscienciació més gran sobre la prevenció i la participació en programes de cribratge. «Tinc un missatge d’esperança per als pacients: el temps juga a favor seu. Més supervivència també significa més possibilitats d’accedir a nous fàrmacs actius aprovats, o d’entrar en assajos clínics amb nous fàrmacs prometedors», conclou Hernández-Bronchud.