Dr. Amós García Rojas: «No hi ha vacunes bones i dolentes, el dolent és la malaltia i les vacunes l’eviten»

Després de la notificació d’aproximadament 40 casos de trombosi i embòlies (algunes d’elles mortals) entre persones que havien rebut la vacuna d’AstraZeneca, diversos països europeus, entre ells Espanya, van decidir suspendre temporalment la seva inoculació. I tot i que, després de la llum verda de l’Agència Europea del Medicament (ESTIMI), el pla de vacunació s’ha reprès persisteixen els dubtes sobre la seguretat de la vacuna d’Oxford.

-La primera pregunta és obligada: ¿Hi ha motius per estar preocupats per la vacuna d’AstraZeneca?

-No ho dic jo, ho diu l’AME, l’òrgan que ha supervisat fil per randa tot el relatiu a aquesta vacuna, tant en la seva fase de producció després de la qual va dictaminar que tenia els perfils de seguretat i eficàcia adequats, com després d’analitzar de manera exhaustiva tot el relacionat amb els més de 17 milions de dosis administrades al Regne Unit i la Unió Europea i la tot just quarantena de casos de processos de tromboembolismes que havien aparegut. El seu dictamen ha sigut que no hi ha una relació de causalitat aparent entre la vacuna i aquests processos i que els beneficis superen àmpliament els riscos.

-Alguns estudis diuen que més de la meitat dels espanyols no hi confien i temen posar-se-la... 

-El rebuig real de posar-se la vacuna està sent baixíssim. Per exemple, a les Canàries, la comunitat on jo estic, no arriben a l’1% les persones que han decidit no vacunar-se amb AstraZeneca. Aquesta xifra tan baixa no deixa de ser indicativa que la ciutadania té confiança en el discurs científic i això em sembla molt valorable.

-Triar vacuna no és possible a Espanya. ¿Quines opcions tenen els qui rebutgin la d’AstraZeneca?

-Les vacunes no són iogurts, són productes farmacològics que tenen indicacions clíniques i quan s’administren poblacionalment tenen indicacions poblacionals. No són iogurts que un pot escollir el sabor que més li agrada, no, no, no. Cada persona rebrà la que el professional sanitari ha determinat que és la que li correspon en funció del seu perfil i, a qui no li agradi el producte que rebrà pot rebutjar-lo, la vacunació no és obligatòria, però aquesta persona passarà de nou a la cua i probablement acabarà comprovant que no passa res i voldrà vacunar-se i podrà fer-ho quan li correspongui.

-¿Hi ha vacunes millors que d’altres?

-No hi ha vacunes bones i dolentes. El que és dolent és la malaltia i també no voler protegir-se amb una vacuna que té una indicació precisa en funció al teu grup poblacional i que reuneix els requisits de seguretat i eficàcia per al grup poblacional al qual va dirigida. L’únic dolent en aquest conte és la malaltia i les vacunes l’eviten. 

-Hi continua havent dubtes sobre si funcionen davant totes les variants...

-En principi, amb diferents perfils de capacitat de protecció, funcionen raonablement bé amb algunes variants, amb altres menys. Però ara el discurs ha de ser que les variables que circulen per la nostra terra són clarament prevenibles amb la vacuna i per tant el discurs ha de ser vacunar, vacunar, vacunar i vacunar. I que, en qualsevol cas, ara com ara, els productors de vacunes són capaços d’adaptar les que tenim en un temps molt curt –aproximadament un mes– davant l’aparició de noves variants per a les quals no tinguin una eficàcia tan potent. Això vol dir que podria ser que hàgim de revacunar-nos cada any en funció d’aquest procés. 

-¿Quins resultats s’estan veient?

-Les vacunes estan tenint un efecte tremendament positiu en l’evolució de la malaltia, ja no estem tenint casos a les residències d’avis, on desgraciadament l’impacte de la pandèmia ha sigut més terrible. Cal seguir en aquesta línia: continuar protegint els vulnerables i consolidant una situació que ens permeti anar creant el terreny adequat per, a poc a poc, poder dir adeu d’una vegada a aquest drama.

-¿Hem de continuar mantenint la distància i utilitzant mascaretes tot i que estiguem vacunats?

-És absolutament necessari continuar mantenint les mesures de prevenció perquè avui sabem que la vacuna evita que emmalaltim, però no tenim clar que eviti la infecció i, per tant, jo estant vacunat, puc no emmalaltir però sí infectar-me i transmetre el problema a altres. Sens dubte la càrrega viral serà molt més baixa, això també és veritat. La possibilitat que tinc jo estant vacunat de contagiar la malaltia és molt més baixa que si no ho estigués, però no deixa de ser possible.

-¿El cansament pot portar a relaxar l’alerta de la població?

No paro de sentir això que ja es veu la llum al final del túnel i és cert, però sempre m’agrada afegir el següent: compte, perquè aquest túnel té molt quilometratge, queden molts quilòmetres encara per arribar-hi i cal continuar mantenint l’atenció i les recomanacions de les autoritats sanitàries perquè si no, correm el risc que aquesta llum que veiem al final del túnel sigui la d’un exprés que ve de cara i ens faci descarrilar després de tot el camí que portem recorregut. 

-¿Quan creu que podrem tornar a la normalitat? 

-Ja m’agradaria poder donar una resposta a aquesta pregunta. Jo crec que, si tot va bé, després d’aquest estiu i abans de final d’any, començaríem a recuperar alguuna cosa similar al ritme de vida que teníem abans de la pandèmia. Però això no serà que algú toqui un xiulet i digui ja que ja està. Serà un procés gradual en el qual espero que hàgim après moltes coses. 

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

-¿Què el preocupa sobre el futur?

-El que més em preocupa és que tenim la memòria molt làbil i ens oblidem massa aviat d’aspectes que cal tenir molt presents. A mi m’agradaria que no oblidéssim que el sistema sanitari no pot ser mai subjecte de retallades econòmiques. Quan va esclatar la pandèmia, el sistema sanitari estava una mica feble pel sistema de retallades que s’havia seguit des de la crisi econòmica del 2008. Cal reforçar el sistema sanitari, sobretot l’estructura de salut pública, epidemiologia i l’atenció primària que són peces clau. Espero que això ho hàgim entès. Una altra cosa que m’agradaria que s’aprengués és que estem en una situació d’escalfament global que afavoreix futures pandèmies. Hem de lluitar contra això i també hi ha un altre element important: la pobresa que és clau en l’expansió de problemes transmissibles de manera explosiva. Lluitem contra la pobresa i contra aquesta insuportable diferència que hi ha entre països rics i països pobres. Si no tenim clares aquestes qüestions, pandèmies en continuem tenint.