«El dolor menstrual afecta entre el 50-90% de la població femenina jove»

La Dra. Monica Doménech és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona, formació en Medicina Interna a l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. Doctora per la Universitat de Barcelona, ha focalitzat la seva activitat professional i investigadora en l’impacte de l’estil de vida i la gestió del risc vascular en les diferents etapes de la vida. A la seva consulta el dolor és una de les patologies referides més freqüentment pels pacients en les diferents formes, en funció de les etapes de la vida... 

-Si volem parlar del dolor, potser la primera pregunta seria ¿què és realment el dolor?

-La versió més recent de la definició del dolor, segons Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (AIED), és la següent: «El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l’associada a una lesió tissular real o potencial».

No obstant, s’ha de puntualitzar que el dolor sempre és una experiència personal que es veu influïda en diferents graus per factors biològics, psicològics i socials, i que la descripció verbal és només un dels diversos comportaments per expressar dolor, però no l’únic.

-¿Hi ha graus?

-La subjectivitat del concepte de dolor i la percepció diferent del dolor que existeix entre les persones requereix instruments que ens permetin identificar la intensitat del dolor de forma individualitzada. És per això que, per avaluar el «grau de dolor» es recomana l’ús de diferents escales de dolor, com l’Escala Numèrica (NRS), l’Escala Analògica Visual (VAS) o l’Escala de Puntuació Verbal. Per exemple, la VAS consisteix en una línia horitzontal de 10 centímetres. Alcostat esquerre s’ubica l’absència o intensitat menor, i al dret, la intensitat més elevada. La persona amb dolor assenyala a la línia el punt que indiqui la intensitat. A més, hi ha altres instruments que inclouen qüestionaris més detallats i específics en relació amb la patologia associada i que avaluen l’impacte sobre la qualitat de vida, moltes vegades minvada en les persones amb dolor crònic.

-¿Quines malalties comunes van lligades tradicionalment al dolor?

-El dolor pot ser agut (durada menor de 3 mesos) o crònic (persisteix de forma contínua o episòdica durant més de tres mesos). El dolor agut està associat a dolor postoperatori, el dolor traumàtic associat a un esquinç, luxació o fractura, el dolor còlic, el dolor menstrual... El dolor crònic està associat més freqüentment a dolor del tipus artrosi, lumbàlgies, cefalees, fibromiàlgia, dolor abdominal crònic, membre fantasma, neuràlgies, així com el dolor oncològic i el dolor psicogen, que és derivat de les patologies psiquiàtriques.

-I després també tenim dolors que, no per no estar lligats a malalties, són menys importants, com el de la menstruació... ¿Com ens afecten aquests dolors en el nostre dia a dia i a què es deuen?

-Durant l’expulsió del teixit de l’endometri, els músculs de l’úter es contrauen per eliminar l’excés de sang i teixit per la vagina i això comprimeix els vasos sanguinis de la paret de l’úter, cosa que limita el flux d’oxigen i sang a l’úter i provoca el dolor i la inflamació. Això està relacionat amb l’alliberament d’unes substàncies anomenades prostaglandines. El dolor menstrual és molt freqüent, entre el 56-62% de les dones tenen dismenorrea, i arriba fins i tot a afectar fins al 50-90% de la població femenina jove de tot el món, però fins fa pocs anys no s’havia posat en relleu el seu significatiu impacte socioeconòmic. Diversos estudis demostren que la dismenorrea s’ha associat amb absentisme laboral, reducció del rendiment acadèmic de les joves, així com una disminució de la qualitat de vida en moltes dones, i s’arriba a convertir en un problema social que també perjudica les persones de l’entorn familiar, la parella o els amics.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

-¿Hi ha fàrmacs que ens poden ajudar amb aquests dolors més habituals? 

-Actualment existeixen dos grans grups farmacològics de primera línia per al dolor lleu-moderat: els antinflamatoris no esteroidals (AINEs), per exemple, l’ibuprofèn, i el paracetamol. Els AINEs actuen reduint la producció de prostaglandines, com hem comentat abans, relacionades amb el dolor i la inflamació, el paracetamol té efecte analgèsic i presenta un perfil de seguretat més favorable quant als aspectes gastrolesius. És per això que la combinació en un mateix comprimit de dosis més baixes de dos analgèsics amb un mecanisme d’acció diferent però complementari, com el paracetamol i l’ibuprofèn, es postulen com una estratègia atractiva per optimitzar la relació risc-benefici en el tractament del dolor crònic ocasional, com el dolor menstrual. Diversos estudis han demostrat que l’associació d’ibuprofèn amb paracetamol comporta més eficàcia en termes d’analgèsia i tolerància que qualsevol de les dues molècules per separat, cosa que la converteix en una de les opcions terapèutiques de primera línia per al tractament eficaç de la dismenorrea.