Cada dia moren a Espanya 350 persones per malalties cardiovasculars

Les malalties de tipus cardiovascular continuen sent la primera causa de mort al món. Ni tan sols la Covid-19, amb el seu enorme impacte sobre la població, ha superat les afeccions coronàries com a principal motiu de defunció. Segons dades de l’OMS, des de fa més de vint anys la xifra de morts relacionades amb les cardiopaties no para de créixer. És una tendència preocupant que té en alerta els especialistes i que pot posar entre les cordes el sistema sanitari.

A Espanya, cada dia moren 350 persones per patologies cardiovasculars, cosa que representa una xifra global d’unes 125.000 víctimes a l’any. Els avenços en recerca i tecnologia han tingut un efecte molt positiu, i en molts casos posen fre al desenvolupament de la malaltia, però la xifra global de morts no baixa. És efecte de l’envelliment de la població. Les malalties de tipus cardiovascular tenen molta incidència entre els pacients d’edat més avançada; són pacients amb comorbiditats (tenen també altres malalties), i això porta associada una elevada mortalitat.

Malalties cardiològiques més freqüents

Malalties cardiològiques més freqüentsEls tres grups de malalties cardiològiques més freqüents són la malaltia coronària o cardiopatia isquèmica, les arrítmies i la insuficiència cardíaca. La malaltia coronària té com a principal símptoma el dolor toràcic i acostuma a manifestar-se en forma d’angina de pit o infart agut de miocardi. Les arrítmies es tradueixen en palpitacions, i la més freqüent és la fibril·lació auricular. La insuficiència cardíaca, per la seva banda, està causada per alteracions de diversa tipologia que debiliten el cor i es manifesten en forma de cansament, debilitat i dificultat en la respiració.

La malaltia coronària és la causant de gairebé la meitat de defuncions per patologia cardiovascular. S’origina per l’embús d’alguna de les artèries coronàries, que impedeix que el cor rebi l’oxigen necessari per al seu funcionament. Si l’obstrucció és parcial, el pacient podrà sentir dolor al pit al fer exercici físic, però la manifestació desapareixerà al tornar a la situació de repòs. És la coneguda angina de pit. Quan l’obstrucció és total, al contrari, comença a produir-se una mort cel·lular per manca d’oxigen, i és quan s’origina l’infart agut de miocardi. La situació pot ser reversible si s’actua amb rapidesa, però pot començar a tenir conseqüències nefastes si l’embús es manté més de 30 minuts.

Edat, sexe i factors de risc

Edat, sexe i factors de riscLa malaltia coronària es manifesta més freqüentment a partir dels 60 anys entre la població masculina, mentre que entre les dones apareix uns 10 anys més tard. Això té relació amb l’estat hormonal. L’estat hormonal femení ofereix un especial grau de protecció al sistema cardiovascular, que evita o retarda l’aparició de la malaltia coronària. Les complicacions poden arribar a partir de la menopausa. En aquella etapa l’angina o l’infart de vegades són difícils de diagnosticar, perquè les dones freqüentment presenten uns símptomes menys típics. 

Malgrat que les malalties coronàries s’associen a l’edat, cada vegada és més freqüent veure infarts aguts de miocardi en homes de 40 a 50 anys. Això és a causa del canvi d’hàbits alimentaris, els elevats nivells de colesterol, el sedentarisme, el tabaquisme i l’augment del grau d’obesitat entre la població espanyola. Aquests són els principals factors de risc que afavoreixen l’aparició de la malaltia, als quals cal sumar la diabetis i la hipertensió arterial, també molt freqüents entre la nostra població.

Novetats en tractaments

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Novetats en tractamentsLa cardiologia és una de les especialitats mèdiques que més ha evolucionat en l’aspecte tecnològic i farmacològic. L’expansió de les tècniques percutànies, realitzades a través de cateterismes, permeten abordar determinats problemes de cor de manera menys invasiva. Això és especialment eficaç en el tractament d’obstruccions coronàries, arrítmies i en procediments per solucionar l’afectació de vàlvules.

Altres avenços molt importants han sigut la incorporació de marcapassos i de desfibril·ladors interns de mesura petita amb bateries de llarga durada, que permeten ser programats externament i adequar-los a les necessitats del pacient. I cada vegada és més freqüent el disseny de cors artificials de mides reduïdes, amb més facilitat d’implantació i de menor complexitat per al seu control i seguiment. Aquests cors artificials tindran un paper molt important en el tractament de malalties cardíaques greus, ja que el nombre de donacions de cor per a trasplantaments és molt inferior a la necessitat real.