Dr. Ángel Cequier: «Moltes malalties cardiovasculars són reversibles amb dieta i hàbits de vida saludables»

L’augment de la incidència de la malaltia cardiovascular en la població espanyola ha fet saltar les alarmes entre els professionals sanitaris. El president de la Societat Espanyola de Cardiologia, Ángel Cequier, posa èmfasi en l’aspecte de la prevenció i llança un missatge als responsables polítics sobre la necessitat de reformular estratègies i redirigir recursos per abordar la problemàtica.

-Dr. Cequier, ¿quan comencen a deteriorar-se les artèries coronàries?

La mitjana d’edat dels malalts que tenen un infart agut de miocardi són els 60 anys, però el deteriorament de les artèries pot iniciar-se molt abans, entre els 20 i 25 anys. La progressió posterior a formes més greus dependrà de la presència contínua dels factors de risc (tabaquisme, diabetis, hipertensió arterial, colesterol elevat, obesitat, sedentarisme, etc.). La presència conjunta de diversos factors multiplica el risc. Un aspecte important a destacar és que el grau d’obesitat entre la població infantil espanyola és dels més alts d’Europa; aquests nens són candidats potencials a presentar una cardiopatia isquèmica precoç, que podria manifestar-se abans dels 40-50 anys.

-I, ¿com es pot revertir la malaltia coronària?

L’important és que la reversibilitat i la possibilitat de control de la malaltia són relativament fàcils si la gent adquireix una cultura de la salut cardiovascular. Hi ha pràctiques molt senzilles, com fer exercici de manera regular, fins i tot d’intensitat molt moderada. L’exercici amb constància fa que el colesterol baixi, que la diabetis es pugui normalitzar, que la pressió arterial elevada disminueixi i que la persona perdi pes. Si, a més, eliminem el tabac i realitzem una dieta saludable, l’afectació pot millorar de manera considerable. En resum, la malaltia coronària és reversible i modificable, però requereix una sensibilització de la població que és difícil d’integrar.

-¿Per què és tan difícil conscienciar la població respecte a les malalties del cor?

El grau de sensibilització davant les malalties coronàries és molt inferior al que hi ha al voltant d’altres patologies, com per exemple el càncer. El càncer és una malaltia que impressiona visualment, de manera contínua durant setmanes o mesos i amb la qual la població s’identifica fàcilment. Les malalties cardiovasculars es mantenen silents i únicament es reflecteixen i poden identificar-se de manera molt passatgera quan el pacient és ingressat per algun tipus d’inestabilització. Per això el grau d’impacte emocional de les malalties del cor no és tan gran entre la població. Únicament quan es produeixen en algunes persones que transcendeixen mediàticament (polítics, actors, futbolistes, etc.), la gent se sensibilitza i en té consciència, però només molt transitòriament. No és un problema fàcil de resoldre, i és una situació comuna a altres països del nostre entorn. 

-¿Quin impacte ha tingut la Covid-19 en l’àmbit de l’especialitat cardiovascular?

-La Covid-19 ha desestabilitzat molts malalts cardiovasculars. Persones amb problemes de cor que eren estables han empitjorat, perquè el coronavirus produeix una inflamació molt generalitzada i una afectació respiratòria molt importants. Això en una persona sana ja és complicat, però ho és molt més en pacients que ja tenen una patologia cardiovascular. En aquest any i mig de pandèmia la continuïtat assistencial dels malalts de cor crònics s’ha vist molt compromesa. La limitació de l’assistència presencial, la disminució en el nombre d’exploracions complementàries necessàries per confirmar diagnòstics, així com l’ajornament de les intervencions no urgents està tenint un impacte molt negatiu. Tot i que els malalts que han requerit una assistència cardiològica urgent sí que han rebut l’atenció adequada en aquest període, no ha sigut així en els pacients crònics que necessiten una continuïtat assistencial.

-¿Quins són els reptes de futur de l’especialitat?

-Atès que les malalties cardiovasculars estan augmentant, cada vegada es requerirà un major nombre de professionals amb coneixements en aquest escenari. Un altre problema afegit en el futur és l’econòmic. El desenvolupament que hi ha hagut al voltant de l’especialitat, tant des del punt de vista de fàrmacs, tècniques diagnòstiques com amb nous dispositius de tractament, s’ha acompanyat d’un cost econòmic molt elevat en la seva aplicació, així que poden limitar la seva indicació de manera generalitzada.

Com s’ha demostrat amb la crisi del coronavirus, el nostre sistema sanitari presenta una vulnerabilitat i una fragilitat molt importants que es poden accentuar en els pròxims anys. Tindrem un escenari complex, perquè veiem que no hi ha clares estratègies de planificació des del punt de vista sanitari. La freqüència de la malaltia cardiovascular entre la població i l’augment de casos derivats de l’envelliment de la població obliguen a una reformulació urgent del nostre sistema sanitari, perquè són malalties d’elevada mortalitat i que necessiten molts recursos. 

-¿Com està col·laborant la indústria biosanitària en el desenvolupament de l’especialitat?

-La indústria biosanitària té un paper molt rellevant en donar suport a la docència i a la comunicació científica. Les Societats Científiques hem de vetllar perquè aquests programes formatius i d’actualització no estiguin condicionats. Addicionalment el seu suport a programes d’investigació pot ser imprescindible per poder desenvolupar projectes que intenten donar resposta a escenaris assistencials concrets. Un clar exemple és el recolzament que des de fa més d’una dècada dona Menarini al Registre Recalcar de la Societat Espanyola de Cardiologia. L’esmentat Registre, purament investigacional, ha generat múltiples publicacions científiques en relació amb l’evolució i els resultats al llarg del temps de diferents processos cardiològics a Espanya (infart de miocardi, insuficiència cardíaca, cirurgia coronària, etc.). 

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

-¿Per acabar, vol afegir algun missatge especial?

-Voldria acabar amb dos missatges, el primer: la malaltia cardiovascular, sobretot la malaltia coronària o cardiopatia isquèmica, serà cada vegada més freqüent si no modifiquem els nostres hàbits, però és reversible. Amb hàbits de vida cardiosaludables es pot revertir en gran part la progressió de l’esmentada malaltia. L’altre missatge és: la situació de fragilitat del nostre sistema sanitari, que la Covid-19 ha posat de manifest, obliga a una reformulació urgent de la nostra sanitat. L’envelliment de la població, amb un augment molt important en les malalties cròniques, entre les quals les malalties cardiovasculars, obliga a implantar una sèrie de línies de planificació i estratègies per fer el nostre sistema sanitari molt més eficient i sostenible.