El VPH a la zona anal: riscos i prevenció

El virus del papil·loma humà (VPH), del qual es coneixen més de 200 subtipus, és la infecció de transmissió sexual més comuna mundialment. En dones és freqüent l’afectació del VPH al coll uterí, per això de forma rutinària es fan controls ginecològics en consulta. No obstant, aquest virus pot afectar altres zones del cos en homes i dones, que també requereixen ser estudiades periòdicament. 

Els genotips del VPH es classifiquen en funció del risc que té o no de desenvolupar càncer: Els de baix risc poden causar berrugues genitals benignes o condilomes, mentre que dels d’alt risc s’han descrit aproximadament 14 tipus diferents de VPH, dels quals els que tenen més prevalença són els del tipus 16 i 18, els responsables del 70% dels càncers causats per aquest virus.

Transmissió del virus del papil·loma humà a la zona anal

Transmissió del virus del papil·loma humà a la zona analQualsevol persona que practiqui relacions sexuals pot estar en risc d’infecció del virus del papil·loma humà, especialment si es tenen múltiples parelles sexuals al llarg de la vida. Alguns estudis afirmen que gairebé la majoria de les persones estaran en contacte amb el VPH en algun moment de la seva vida, tot i que les dones o homes que tenen sexe anal són el sector més afectat per a la infecció a la zona anal o perianal.

El VPH normalment es transmet per via sexual infectant la pell (penis, vulva, anus) o les mucoses de les àrees genitals (vagina, coll uterí i recte). Així mateix, pot sorgir a l’àrea bucal i zona faringoamigdalar. Generalment el VPH es transmet mitjançant relacions sexuals sense protecció, amb o sense penetració, amb una persona que estigui infectada, tot i que aquesta persona no presenti cap símptoma. És important remarcar que poden passar mesos o anys entre el contagi i l’aparició dels símptomes (període d’incubació prolongat), per això és molt difícil establir quan es va produir el contagi.

Símptomes: condilomes i càncer

Símptomes: condilomes i càncerUna vegada que s’ha tingut contacte amb el VPH, el més normal és que s’elimini el virus sense tenir símptomes. En el 90% dels casos desapareix de manera espontània, però mentre és present és transmissible. Una persona pot tenir diferents tipus de soques del virus i en molts casos pot ser asimptomàtic. Altres persones, al no aconseguir eliminar-lo, poden desenvolupar lesions benignes (condilomes), premalignes (displàsies) o fins i tot càncer anal. 

Els condilomes, berrugues cutànies i genitals, són molestos, contagiosos, poc estètics i poden arribar a convertir-se en un problema a llarg termini. La gran majoria de lesions benignes tipus condilomes són eliminades fàcilment amb tractament quirúrgic làser.

La infecció per alguns tipus de VPH pot produir una displàsia (canvis atípics a escala cel·lular) que, segons el grau i temps d’evolució, pot arribar a produir càncer anal. Tot i que inicialment no provoqui cap símptoma ni lesió aparent, el VPH pot causar càncer d’anus, per això és molt important el diagnòstic precoç mitjançant proves específiques i un control periòdic d’un metge especialista en virus del papil·loma humà.

Prevenció i tractament 

Prevenció i tractament En l’actualitat existeix una vacuna altament eficaç contra el papil·lomavirus, que es recomana administrar abans de l’inici de les relacions sexuals. A Espanya la vacuna del papil·loma s’administra gratuïtament en nenes entre els 11 i els 14 anys i en homes que tenen sexe amb homes menors de 27 anys, així com en altres grups d’alt risc, segons la comunitat autònoma.

Si una persona té berrugues anals o condilomes, és important que ho comuniqui a la parella o parelles sexuals. Les lesions no s’han de rascar i si s’ha tocat la zona infectada, és necessari una bona higiene de les mans. Si apareix alguna lesió a la zona anal, és indispensable adreçar-se a un proctòleg o professional sanitari especialitzat. 

Respecte a la displàsia o el càncer, es detecta per mitjà de la citologia anal (exsudat anal amb un bastonet PCR), que permet veure els canvis anòmals a les cèl·lules abans que es desenvolupi. Com passa en ginecologia amb la prevenció del càncer del coll uterí, es recomana realitzar un cribratge periòdic amb una citologia anal (prova de Papanicolau). Si aquesta prova resulta anòmala, s’ha de complementar amb una anoscòpia d’alta resolució, que permet examinar el canal anorectal a través d’un sistema de visió magnificat i prendre’n mostres.

Per tant, especialment en els grups de risc, s’han d’implementar estratègies de cribratge (prevenció) per al seu diagnòstic i seguiment, amb l’objectiu d’evitar el desenvolupament de tumors malignes. Els principals grups de risc més afectats pel virus del papil·loma humà a la zona anal són: Homes o dones que tinguin relacions sexuals anals; immunosuprimits (malalties virals com el VIH, hepatitis), ús d’esteroides o immunosupressors en forma crònica, trasplantats, entre d’altres; també dones amb antecedent de VPH en l’àrea ginecològica (cèrvix, vaginal o vulvar); antecedents de qualsevol altra malaltia de transmissió sexual (ETS).; i persones amb presència de lesions clíniques (condilomes) en l’àrea perianal i/o genital.

proves de cribratge i prevenció

proves de cribratge i prevencióLes estratègies de cribratge inclouen eines diagnòstiques equivalents a les que s’utilitzen en el cribratge de la displàsia cervical en dones, com són:

• Citologia anal: consisteix en l’obtenció de cèl·lules mitjançant la introducció al canal anal d’un Cito Swab (bastonet) o raspall. És una tècnica senzilla i fàcil de fer. Aquesta prova s’ha de realitzar a tots els pacients de risc. La citologia anal és equivalent a la citologia preventiva de cèrvix uterina realitzada per ginecòlegs en dones.

• Realització del serotip del VPH: per citologia o biòpsia, és el mètode més utilitzat actualment per a la detecció del tipus de VPH amb més sensibilitat.

• Anoscòpia d’alta resolució (AAR) o anoscòpia magnífica: es tracta d’una tècnica de cribratge imprescindible, ja que és l’única que permet la presa de biòpsies dirigides a zones detectades amb amplificació visual. L’AAR s’ha de realitzar en tot pacient amb VPH o amb anormalitats en la citologia.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

La tècnica consisteix en la visualització de la zona anorectal magnificada mitjançant un anoscopi d’alta resolució amb l’ajuda de colorants per a la confirmació o no de la displàsia anal. Aquest estudi és l’equivalent a la colposcòpia realitzada pel ginecòleg per al descart del càncer de cèrvix en dones. 

L’equip de Proctologia de la Unitat Cirurgia Barcelona,liderat pel Dr. Manuel Prados Guzmán juntament amb el Dr. Franco Marinello i Dr. Elvis Vargas a l’Hospital Universitari Dexeus Quironsalud i Clínica Mi Tres Torres, és el primer servei privat de Catalunya que disposa de la tecnologia d’última generació THD ProctoStation®. Aquest equip permet realitzar el diagnòstic i tractament de multitud de patologies anorectals en consulta, així com un estudi exhaustiu del VPH anal mitjançant l’anoscopia d’alta resolució.