Cèl·lules mare per aconseguir la secreció natural d’insulina en persones amb diabetis

Amb el descobriment de la insulina a la Universitat de Toronto (Canadà), els pacients amb diabetis tipus 1 van passar de viure pràcticament amb una sentència de mort a viure amb una patologia crònica, que permet una qualitat de vida normal.

Commemorant els 100 anys de la disponibilitat d’insulina, la companyia Novo Nordisk dedicada a la investigació i el tractament de la diabetis ha comunicat una prometedora línia d’investigació que permet començar a preguntar-se no ja si la diabetis es curarà alguna vegada, sinó quan passarà.

Segons ha corroborat Klaus Langhoff-Roos, vicepresident corporatiu de la Unitat de Cèl·lules Mare de Novo Nordisk: «Hi ha en marxa una línia d’investigació enfocada a aconseguir que siguin cèl·lules, denominades beta funcionals, trasplantades en el teixit subcutani les que produeixin insulina, una cosa que, quan no passa, és el que provoca precisament la diabetis». Les esmentades cèl·lules s’obtenen mitjançant teràpia cel·lular desenvolupada a partir de cèl·lules mare pluripotents, embrionàries o induïdes. I anuncia: «Estem estudiant diferents opcions, com encapsular les cèl·lules per protegir-les del sistema immune. També investiguem, tot i que en fases molt prèvies, les possibilitats de les anomenades cèl·lules universals. Són cèl·lules que escapen al sistema immune, sense necessitat d’encapsulació. No obstant, hi ha el risc que, al no ser detectades pel sistema immune, es reprodueixin descontroladament. I intentem avançar en les investigacions per evitar-ho».

Necessitats d’avui

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

En l’actualitat el tractament amb insulina ha millorat molt, al desenvolupar-se noves possibilitats i diversos tipus d’insulina. «Hem passat d’insulines d’origen animal i de recombinació humana a anàlegs d’insulina amb una gran flexibilitat, simplicitat o practicitat, entre altres característiques», comenta el doctor Francisco Merino, professor titular de Medicina a la Universitat de València i cap de Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València. Per la seva banda, Juan Francisco Perán, president de la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE), afirma que, «amb aquests avenços, podem dir ara que la diabetis s’emmotlla al pacient i no el pacient a la diabetis. A més, s’ha aconseguit reduir els efectes secundaris i les hipoglucèmies». Tot i que no s’ha d’oblidar que les persones amb diabetis tipus 1 tenen dues necessitats fonamentals: conèixer els seus nivells de glucosa en sang i injectar-se insulina per mantenir aquests nivells òptims. «En el primer cas, els sistemes de monitoratge continu de glucosa han suposat un gran salt qualitatiu, mentre que en el segon ja s’està treballant en les anomenades insulines intel·ligents, capaços d’alliberar-se a la circulació sanguínia en funció de les xifres de glucèmia, o en formes més còmodes d’administració com la via oral», indica el doctor Merino.

Mirant al futur

Segons l’opinió dels experts, és evident que, gràcies a la innovació, s’han aconseguit importants èxits de gran valor per als pacients, i en el que coincideixen tots aquests experts és que «el descobriment de la insulina el 1921 va suposar un canvi en la vida de les persones amb diabetis. Des d’aleshores, cada nou coneixement i innovació mèdica ha aportat una nova esperança de vida plena i saludable».