Catalunya impulsa el cultiu d’algues com a font sostenible de proteïnes

Riques en proteïnes, àcids grassos essencials, ferro, minerals i vitamines, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) promou el seu cultiu davant la disminució de la pesca per la sobreexplotació de l’oceà, considerant les algues unrecurs eficient i sostenible per alimentar una població mundial en creixement. La seva capacitat de netejar i oxigenar les aigües també ha motivat que a Catalunya s’entossudeixen a cultivar al costat de les piscifactories.

Nous aliments

En els seus usos alimentaris més habituals, les algues s’agreguen a amanides, en sopes per enriquir el sabor o s’utilitzen com a espècies. No obstant això, comencen a sorgir nous productes més elaborats a base d’algues. La ‘start-up’ Poseidona ofereix nous ingredients extraient la proteïna de l’alga i concentrant-la en farines, perquè «una dosi» d’aquests nous aliments «tingui una aportació equivalent a la d’un filet de carn», explica María Cermeño, experta en tecnologia de l’alimentació i cofundadora de l’empresa.

El valor de les noves propostes rau en el seu poder nutricional i una menor empremta de carboni en comparació amb la proteïna animal i certs cultius terrestres com la soja.

Les microalgues, com la chlorella i l’espirulina, que són microscòpiques i es troben suspeses a l’aigua, contenen més proporció de proteïna, descriu Cermenño. Per la seva banda, les macroalgues, visibles a simple vista i capaces de cobrir grans extensions, com el nori, el kombu o el wakame, també aporten fibra, vitamines, minerals i compostos amb propietats antioxidants. El seu alt contingut en iode les fa poc recomanables en persones amb hipertiroïdisme o problemes renals.

Prioritat estratègica

Àsia concentra més del 97% de la producció d’algues al món. La Comissió Europea considera una prioritat estratègica l’augment de la seva producció. En els últims deu anys, ha destinat uns 700 milions d’euros a finançar prop de 300 projectes.

«A Àsia estan molt introduïdes, aquí és necessari un canvi cultural, no és sostenible mantenir una forma d’alimentació que requereix la utilització de molts més recursos que altres noves formes de proteïnes», afirma l’expert i investigador en aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA), Ignasi Gairin. A les instal·lacions de l’IRTA de la Ràpita s’ha creat el nou Centre d’Aqüicultura Restaurativa del Mediterrani (MRAC), per investigar i promoure el cultiu sostenible de microalgues i macroalgues per incorporar-les a l’alimentació i a l’aqüicultura restaurativa. La iniciativa forma part de l’Estratègia Marítima de Catalunya fins al 2030. El centre ha sigut reconegut per laFAO i té com a missió donar servei també als països de l’entorn. 

Mercat viable

Les investigacions se centren a com produir algues de forma òptima per dur a terme projectes viables. «No cultivarem si no hi ha un mercat darrere», recalca Gairin, que remarca que la feina prioritza també la seguretat alimentària. Les proves pilot realitzades tant a les badies del delta de l’Ebre com en piscines de l’IRTA han verificat que és possible cultivar-les per a l’explotació comercial. L’IRTA les considera una opció per diversificar els cultius al delta de l’Ebre, cada vegada més afectats per la salinitat a causa de l’avenç del mar com a conseqüència del canvi climàtic.

El centre treballa amb algues marines, com l’ulva i la gracilaria, i d’aigua dolça, com les microalgues chlorella i espirulina. Un avantatge de les algues marines és que «l’aigua del mar és il·limitada», incideix l’investigador. Els cultius en entorns naturals i en les seves instal·lacions han permès perfeccionar les tècniques, determinar que el millor període de cultiu és de març a octubre i seleccionar les espècies més adequades, sense risc de predació ni competència d’altres espècies. «Volem focalitzar-nos a produir les més interessants, per la seva aportació nutritiva, tant per alimentació humana com animal, en pinsos», explica Gairin. 

Sistemes en equilibri

El MRAC participa en el projecte europeu BLUEBOOST, dedicat cultivar en un mateix espai algues, peixos i bivalves com musclos i ostres. «Unes espècies n’alimenten d’altres», optimitzant recursos, reduint residus i millorant la producció, explica Gairin. En aquests cultius s’introdueix concretament la llissa, un peix de baixa cadena tròfica que necessita menys recursos per créixer, el consum del qual es planteja fomentar per aconseguir un ecosistema aqüícola sostenible i rendible.

Per la seva capacitat per purificar l’aigua, l’MRAC també investiga sobre l’aplicació de les algues en projectes de restauració d’ecosistemes aquàtics, especialment en àrees de depuració d’aigües i en zones contaminades com els ports. 

Pescadors de Roses

Els ecosistemes més propicis per al cultiu d’algues a Catalunya es troben al delta de l’Ebre i també al golf de Roses, on desemboca la Muga, ja que les aigües dels rius aporten molts nutrients, nitrats i fosfats, procedents de les explotacions agràries i ramaderes.

Precisament, la Confraria de Pescadors de Roses i l’ambientòloga i llicenciada en nutrició Mariona Alabau han creat Algues de Roses, amb la finalitat de cultivar i comercialitzar aquest nou ingredient en la dieta.

Alabau s’encarrega de tots els aspectes tecnicocientífics. Van provar primer amb l’ulva, però «cultivar-la al Mediterrani és difícil», amb la qual cosa es van decidir finalment amb l’alga verda, anomenada també codium vermilara. En unes instal·lacions en terra es desenvolupa la llavor, que després es trasllada a cultius controlats en aigües obertes. Al gener va començar el cultiu. En l’època càlida és quan més creix i a partir del juny es podran comprovar els resultats.

L’objectiu a curt termini és vendre les algues als restauradors de la zona sota la marca Algues de Roses a través de la cadena de distribució habitual de la Confraria dels Pescadors. A més llarg termini, i tenint en compte que la confraria ja compta amb una planta d'envasament, la ‘start-up’ es proposa desenvolupar nous productes basats en el codium. «Pensem en productes de mínima preparació, que incloguin aquest nou ingredient i tinguin alt contingut proteic», explica Alabau, que cita com a exemples «un caldo, un carpaccio de gambes i codium o una paella vegana amb codium en què simplement s’ha de posar l’aigua». 

Dinamització de sectors

L’explotació de nous cultius d’algues també es veu com a dinamitzadora de sectors industrials relacionats amb l’assecat, envasat i transformació per a la indústria alimentària i farmacèutica.

A Galícia aquesta activitat ja està implantada des de fa temps. Algamar, a Pontevedra, recol·lecta, asseca i elabora algues marines per a ús alimentari des del 1996. «Les algues seques es mantenen en perfecte estat durant anys i són molt fàcils de transportar i d’emmagatzemar a temperatura ambient», destaca l’empresa a la seva web.

L’informe «Tecnologies de l’economia blava a Catalunya» indica que les algues són un nou sector clau per generar noves oportunitats empresarials al territori. De moment, una vintena d’empreses facturen a Catalunya uns 100 milions i donen feina a 619 persones. No obstant, es tracta d’un sector en expansió: l’informe destaca que el mercat mundial d’algues per a salut, alimentació, bioplàstics, cosmètica i energia, valorat en 13.190 milions de dòlars el 2023, creixerà un 8% anual fins al 2027.

Microalgae Lab, a Tarragona, va ser la primera empresa a iniciar la producció d’alga a Catalunya el 2021, en aquest cas, d’espirulina. Actualment estudia la seva ampliació de la mà d’una important empresa del sector agroalimentari, mentre contempla noves oportunitats en altres aplicacions per pinsos, olis i cosmètica.

Com aquesta, apareixen empreses que produeixen llavors d’alga en instal·lacions interiors per acompanyar els cultius des de les fases inicials fins a la recol·lecta, com la ‘start-up’ Algabrava. 

Múltiples aplicacions

Les algues, amb propietats d’impermeabilització, aporten a més la matèria primera per a la producció d’envasos sostenibles en substitució del plàstic. La ‘start-up’ B’Zeos començarà pròximament a explotar comercialment la seva solució, que està desenvolupant a Barcelona. També ja s’han començat a utilitzar les algues en la descontaminació de l’aigua en zones sensibles com les depuradores o els ports, en cosmètica i en producció de biomassa, mentre s’aprofundeix en la seva genètica per a aplicacions mèdiques.

«Les algues han donat forma al nostre passat i poden salvar el nostre futur», afirma Vincent Doumeizel, expert en agroalimentació i assessor d’oceans a l’ONU, que impulsa solucions basades en les algues per a la seguretat alimentària i la cura del planeta.