Així hauria de ser un vi modern

A manera de presentació, es podria dir que Tomàs Cusiné és un dels cellerers catalans de referència. Va ajudar a convertir Castell del Remei (DO Costers del Segre) en una referència enològica de qualitat més enllà de la seva condició de celler antic (va començar el 1780 i és el cinquè més veterà d’Espanya), se’n va anar per muntar-s’ho pel seu compte amb un altre celler (aquest, amb el seu nom) i va tornar a triomfar.

I ara ha tornat a la casa mare, la que va comprar el seu pare quan ell era un jove que no tenia ni la més mínima idea de vins. «Havia tornat de la universitat i em van ficar en aquest embolic. A casa no be­víem vi ni estàvem en una zona vinícola. Em posava al lineal d’un supermercat i mirava les ampolles preguntant-me: ‘¿Com es ven això’». Era l’any 1982.

"MÉS LLEUGERS, MÉS SUAUS"

En canvi, aquest 2016, Cusiné, ja convertit en cap suprem de Castell del Remei i en un dels homes que en sap tant com el que més, explica com ha de ser un vi mo­dern encara que els elabori un celler antic.

Notícies relacionades

Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana

Marta Cortizas, del Celler de Can Roca, guanya el campionat d'Espanya de Sommeliers

«La modernitat per als vins passa perquè tinguin menys criança. Han de ser més joves -afirma-. Amb més fruita. Més lleugers. Amb millor color, més viu. Més suaus, amb menys tanins. Més frescos i amables, en general. Han de ser més vibrants, més aromàtics, amb més acidesa. I de varietats autòctones, que a poc a poc estan guanyant terreny».

¿I què fem amb els vins de reserva? ¿Els seguim guardant? «Vivim un canvi important. Els vins més gruixuts estan perdent valor en favor de l’elegància i la fragància, fora que tinguin una tradició de marca potent com la Rioja, i llavors es paguen molt cars. Però si no ets molt conegut, en el mercat internacional no interessen tant. Als Estats Units, és impossible vendre una collita del 2010». Doncs sí que queda lluny aquell súper del 1982...