Diversió total a Palamós

La Plata és sinònim de diversió i bon rotllo. I això ho saben a Palamós des de fa 18 anys, quan Jordi Jofre i Sara Acosta van obrir aquesta cocteleria, bar de copes, pub musical i fins i tot discoteca. Tot això és aquest local ubicat a la part vella de la població. I La Plata en versió restaurant, inaugurat al costat, paret per paret, l’any passat, també és igual a diversió. Perquè la seva oferta gastronòmica, que mira cap al Japó amb ingredients d’aquí, procura ser diferent, estimulant, un punt atrevida. Personalitat pròpia per al que ha sigut el primer restaurant japonès de Palamós.

PETITÓ I AMB AIRES ‘VINTAGE’

El germà gastronòmic de La Plata, emblema de la nit de Palamós i de totes les poblacions veïnes, és petitó i bonic. Petitó (quatre taules a dins i sis a la pèrgola, més un privat al pis de dalt) i molt de personal. Tan de personal que no sembla un japonès més.

Porta la firma de Lázaro Rosa-Violán, l’ubic interiorista que tants i tan grans restaurants ha decorat, i que aquí ha jugat a ser barroc i vintage, amb una aroma colonial que t’acaba portant a algun lloc indeterminat de l’Àsia. Ha comptat amb la confiança i la complicitat dels Jofre-Acosta, que són amics personals seus.

Mentre sona la música de La Plata, van sortint els plats de la cuina dels joves xefs Cristian Costa i Gerard Terribas, que han comptat amb l’assessorament del restaurant Parko, de Barcelona. Crea­cions que no volen quedar-se en el sota, cavall i rei de la gastronomia nipona, i que utilitzen peix de la llotja de Palamós. 

'SASHIMI' AMB GAMBA DE PALAMÓS

Un privilegi al qual hauria sigut poc intel·ligent renunciar. Per això es pot dir que el plat que resumeix més bé el seu treball és el ­sashimi amb gamba de Palamós. Què més voldrien a Tòquio que poder-lo preparar.

Les ganes de fer coses divertides es plasmen en gairebé cada plat. ¿Un tàrtar de salmó? Sí, però amb dauets prou grossos per menjar-se’ls amb bastonets, i amb ous de salmó per arrodonir el sabor. ¿Un gyomaki (arròs embolicat i coronat amb peix) de peix mantega? D’acord, però amb un ou de guatlla i oli de tòfona. El mateix s’ha de dir de la tonyina amb ­fuagràs, contrast de temperatures, no de textures.

'NIGIRI' DOLÇ

¿Un 'nigiri' just abans d’arribar a les postres? Doncs el de tonyina amb formatge Philadelphia i maduixes amb sucre torrat. Estrany, dolç, diferent. Divertit, com és La Plata, el de tota la vida, el pub musical cocteleria.

El nou, l’acollidor restaurant japomediterrani té a més un altre atractiu perquè els preus són bastant continguts tenint en compte el gènere que serveix. Van passant els plats, des de la tempura de verdures i llagostins fins als melosos tàrtars de tonyina i el tataki de tonyina amb alvocat, i en tots es descobreix un producte de primera i una intenció d’anar una miqueta més enllà, ja sigui en la recepta o en la presentació, cosa que sempre s’agraeix.

Notícies relacionades

Com s’han de menjar els calçots (instruccions per a forasters)

"De premi": el bar de Sabadell aclamat per les seves patates braves

Per acabar, res de 'mochis'. Postres artesanes, com el 'cheese cake', el 'carrot cake' i la xocolata a la sal. Gran nivell per tancar qualsevol àpat, encara que el millor és rematar-ho amb una copa al local del costat, ja sigui ballant o assegut en aquells sofàs balinesos que conviden a passar hores de xerrades i confidències mirant al cel, perquè aquí no hi ha sostre.

MENÚS DE MIGDIA I DE NIT

A l’estiu, el restaurant La Plata obre cada dia a les nits, de 20.00 a 00.30 hores. A l’hivern, de dijous a dissabte a la nit, a més dels migdies del cap de setmana (de 12.00 a 16.00 hores). Hi ha dos menús de migdia, per 17 i 22 euros, i un de nocturn d’estiu de dilluns a divendres per 25 que inclou un entrant, un primer, un segon, vi, cafè i postres.