Aquests són els secrets per a una cervesa bé tirada

Quantes vegades has demanat una cervesa i t'han portat un trist refresc alcohòlic de color apagat i sabor amarg amb una espuma escarransida per sobre que desapareix en qüestió de segons. Sigui per desconeixement o per poca exigència del cambrer al llançar-la o del consumidor al prendre-se-la, la birra ben tirada sembla, desgraciadament, un tresor difícil de trobar.

Parlem amb David García Landa, del restaurant La Toja (Castelldefels), que ha sigut elegit Millor Tirador de Cervesa de Catalunya en el concurs celebrat a l'estand d'Estrella Galicia a Alimentaria, perquè ens faci més savis. Com més en sàpigues, més disfrutaràs de cada trago.

LA PREGUNTA DEL MILIÓ: ¿QUÈ ÉS UNA CANYA?

«Aquesta mateixa pregunta ens la fèiem els 19 concursants i vam arribar a la conclusió que és una copa de cervesa de 30 centilitres, encara que no es podria assegurar al 100%. Perquè segons la zona d'Espanya, el nom pot canviar. A Catalunya, una mitjana és una ampolla de 33 centilitres, que en altres llocs es coneix com a terç i que seria més exacte. Després hi ha el quinto, que és la canyeta petita (20 centilitres), o el que és el mateix, el zurito, nom habitual al nord. I tampoc s'ha d'oblidar el tanc, una gerra de mig litre, encara que n'hi ha de més capacitat, i que se servia als alemanys que ens visitaven.

I tot aquest embolic ve perquè a Espanya no hi ha hagut una cultura de cambrers que la sàpiguen tirar (tot i que ara n'hi ha més) i al final el client acaba demanant una ampolla».

¿QUINA ÉS LA MIDA IDEAL?

«Per disfrutar d'una cervesa en la seva plenitud, la millor mida és la d'una canya, és a dir, uns 30 centilitres. ¿Per què? Perquè sempre te la prendràs a la temperatura ideal (4-5 graus) durant un temps de consum raonable. Una canyeta de 20 centilitres és per a quan tens pressa i gairebé no et pots parar a degustar-la com caldria. I si té més de 30 centilitres s'escalfa quan passa una estona, fora que te la beguis molt de pressa».

¿COPA O GOT?

«Una copa sempre és millor que el got. Jo prefereixo una copa de vi perquè permet apreciar més les aromes i els sabors, encara que hi ha bones copes de cervesa com la Sensorik, de la vidriera SAHM, que va guanyar un premi de disseny. A més de ser preciosa, té una forma atrompetada a la part superior que assegura que la cervesa es distribueixi uniformement per la boca».

¿QUÈ ÉS DESCARTAR? ¿I CORONAR?

«Per tirar bé una cervesa, s'han de seguir cinc passos. I s'ha de llançar-la en una copa freda però no gelada. És ideal tenir-la guardada a la nevera.

Primer pas: la preparació. S'hi passa una aiguada per eliminar possibles residus de pols o rentavaixella i per crear un pel·lícula per on llisqui millor la cervesa quan la tires.

Segon pas: descartar. Obrim l'aixeta i deixem que caigui l'espuma directament sobre la safata del tirador, sense que vagi a la copa.

Tercer pas: la inclinació. Inclinem la copa 45 graus i posem l'aixeta a dos dits per omplir-la amb el raig de cervesa que surt del tirador.

Quart pas: la precisió. S'ha d'omplir la copa fins a arribar a tres quartes parts, no més, abans de tancar l'aixeta i deixar-la en posició vertical sobre la safata.

Aquests quatre passos es fan en un temps. En el segon temps es fan el cinquè i sisè pas.

Cinquè pas: la coronació. Obrim l'aixeta a un quart del seu cabal i deixem que caigui un fil fi de crema (o cua de ratolí, un terme provinent del món de la cafeteria) sobre la copa en vertical. No hauria de vessar la copa tret que hagi entrat aire al barril i surti espuma. En aquest cas s'aboca per rectificar-la.

Sisè i últim pas: la presentació. Es posa la copa sobre un posavasos i se serveix a la taula».

EL 'GIST' I LA RANDA DE BRUSSEL·LES

Notícies relacionades

Aquest és el restaurant napolità de Barcelona que ha enamorat a Michelle Yeoh, protagonista de ‘Los hermanos Sun’ de Netflix

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

«La crema que corona la cervesa és definitiva. El millor senyal que ha sigut ben tirada, el remat a un servei perfecte, la guinda d'un trago meravellós. Per ser exactes, s'hauria d'anomenar gist, una paraula que ve de l'alemany gischt, que significa espuma. Ha de tenir uns tres centímetres d'altura. A sota es crea una capa fina de carbònic, una espècie de núvol, i quan fas el primer trago tens la sensació que se t'omple tota la boca. Després d'aquest primer trago, la crema es manté, el carbònic augmenta de mida i la canya reviu.

Una altra de les maneres per comprovar que la cervesa s'ha tirat bé és fixar-se en els cèrcols que deixa el gist a la copa després de cada trago. A l'acabar de beure, et podria dir en quants tragos te l'has pres. A aquests cèrcols se'ls anomena randa de Brussel·les perquè recorden al teixit brodat que precisament es diu així».