Casa Dorita, bodega i casa de menjars

Aquest restaurant emb el nom de Casa Dorita en homenatge a qualsevol de les nostres àvies o besàvies, que bé podrien dir-se Dorita, i que segur que cuinaven com ja no es cuina: usant producte de mercat, sense pretensions, mimant amb saviesa cada preparació... I aquesta línia segueix aquest bonic i acollidor local prop del mercat de Sant Antoni, encara que també serveix tapes i conserves a la barra que hi ha a l'entrada. A més, es pot esmorzar. I en tots els casos, de manera assequible (no hi ha menú de migdia però sí plats a preus especials cada dia). 

Notícies relacionades

Esperit Roca, entre els millors restaurants nous del món

Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana

Preus populars com els plats: hi ha croquetes variades (de pollastre, de pernil, de bolets, de bacallà, de formatge cabrales, de xistorra...), una secció d'ous ecològics, siguin en forma de truita o 'estrellados' (amb sobrassada de Mallorca, amb xistorra, amb botifarra, amb gules...) i plats de cullera, com els 'callos', les mandonguilles amb sípia i els 'callos', que cobren especial protagonisme els dimecres perquè en els suggeriments del dia apareixen més propostes d'aquest tipus. I els dijous, com no podria ser d'una altra manera en un establiment de menjar tradicional, toca arròs.

La visita a Casa Dorita, a mig camí entre casa de menjars i bodega de tota la vida -però moderna-, també val la pena per l'afecte amb el que tracten la xarcuteria. La mortadel·la italiana, amb un tall finíssim i amanida amb formatge parmesà i oli trufat; la cecina amb ametlla ratllada i el platet de pernil ibèric de gla Juan Manuel, de la DO Guijuelo, són pura temptació, igual que la selecció de formatges, que poden acompanyar-se amb una ampolla dels vins ben seleccionats de la carta, i que el client pot emportar-se a casa si no se l'acaba allà.