Calçotades d'estar per casa

Una calçotada, més que un acte gastronòmic, representa una experiència social. Així que, ¿què queda si s’eliminen de l’equació els retrobaments massius, les converses per posar-se al dia, les cerveses al costat de les flames, la conya al comptar qui endrapa més calçots...? Una pregunta que segurament trobarà resposta en aquesta temporada que ja hauria d’haver començat i que, sens dubte, estarà marcada a foc pel coronavirus. Els pagesos estan retardant al màxim una recollida (ja n’han cultivat menys, en previsió) per esperar a la reobertura dels restaurants, però sembla complicat que es puguin celebrar àpats amb un elevat nombre de participants.

Serà una campanya, per tant, de calçotades en petit format, ja sigui a casa o als locals que estiguin oberts, amb totes les mesures de prevenció i aforament reduït, primer del 30% i després del 50%. És cert que la temporada comença normalment al novembre, però que no agafa velocitat de creuer fins a finals de gener i fins a Setmana Santa. I a l’esperança que les coses vagin millor llavors s’aferra el sector, tot i que conscients que, si el distanciament físic és la clau per mantenir a ratlla la Covid-19, menjar calçots banyats en romesco és al contrari. Així que toca reinventar-se, i més quan no es permetran reunions de 10 persones fins a la tercera fase de la desescalada. 

Hivern incert

Can Cortada i Can Travi Nou representen la millor manera de celebrar una calçotada en una ambient tradicional i gairebé campestre sense sortir de Barcelona, per això segueixen molt atents l’evolució de la pandèmia per si poden començar a remuntar aquesta «situació dramàtica, en què ens sentim com si ens haguessin abandonat al desert», tal com la defineix Josep Soler, president del Grup Travi, propietari de les dues masies urbanes. «Ens espera un hivern ple d’incertesa i no sabem quines mesures s’aplicaran d’aquí a un mes. El que tenim clar és que volem acompanyar els nostres clients, molts dels quals ja es van quedar amb ganes de calçots pel confinament del març», explica.

I tot i que són plenament conscients que es tracta d’una experiència en la qual l’entorn té un paper clau, avança que si no és possible celebrar-les als restaurants, donaran l’opció de «servir-los per emportar amb tot el que comporta; salsa romesco, guants i pitet». La gran qüestió és si els comensals voldran celebrar aquestes calçotades d’estar per casa o preferiran esperar que vinguin temps millors. Pagesos i restauradors esperen que la resposta sigui positiva, tant per les ganes de menjar calçots com per la voluntat de recolzar un sector molt castigat.

Directes del productor

Els restaurants no són els únics que oferiran calçots cuits per emportar, sinó que els mateixos pagesos també s’estan plantejant oferir-los d’aquesta manera, pensant en totes aquelles persones que no disposen d’espai per encendre un foc. A L’Hort de la Xinesca, de Vilassar de Mar, que venen verdures de proximitat i sense pesticides, ja estan acostumats a això, tot i que preveuen que aquest any les vendes es reduiran per la impossibilitat de celebrar esdeveniments populars. «Esperem poder salvar en certa manera la campanya gràcies a calçotades més familiars o en petit comitè, però és clar que en vendrem molts menys. En qualsevol cas, som flexibles i podem vendre calçots fins i tot per a una persona sola, conservats en paper de diari i un caixa de porexpan que manté la calor», detalla el seu responsable, David Maltas.

Notícies relacionades

Aquest és el restaurant napolità de Barcelona que ha enamorat a Michelle Yeoh, protagonista de ‘Los hermanos Sun’ de Netflix

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

I encara existeix una altra alternativa per donar sortida al producte, segons va recordar a EFE Francesc Xavier Amill, president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, i no és cap altra que fomentar la cuina del calçot. És a dir, entendre que té la seva utilitat més enllà del format de calçotada. «Qualsevol plat que puguis cuinar amb ceba el pots elaborar amb calçots i el sabor et queda més dolç, com croquetes, truita o arrebossats», assegura. O també hi ha qui n’elabora melmelada, com la firma artesana Del Pot Petit, que els barregen amb sucre, oli, vi ranci, llimones i mel, i que recomanen maridar amb formatges curats, patés i foies, peix blanc, carn o pollastre.

En qualsevol cas, qui vulgui menjar calçots d’una manera o una altra podrà fer-ho aquesta temporada, tot i que segurament les grans calçotades, aquestes que es converteixen en font d’anècdotes a recordar molt temps, hauran d’esperar un any més fins que el coronavirus deixi d’aigualir qualsevol tipus de celebració.