Agafa pa i suca

Les patates mortes del ‘delivery’

  • Som al 2021 i encara ningú ha aconseguit evitar que un aliment tan fonamental en una ingesta casolana de menjar porqueria arribi sempre en un estat tan deplorable

Glovo deliver rider passes through a pedestrian area in Barcelona  Spain  February 23  2021  Picture taken on February 23  2021  REUTERS  Albert Gea     TPX IMAGES OF THE DAY

Glovo deliver rider passes through a pedestrian area in Barcelona Spain February 23 2021 Picture taken on February 23 2021 REUTERS Albert Gea TPX IMAGES OF THE DAY / ALBERT GEA

1
Es llegeix en minuts

El ‘delivery’ és com ‘Sálvame’, ens pengem medalles condemnant-lo, però qui més qui menys ha venut un tros de la seva ànima al diable alguna vegada, que ens coneixem. Tampoc se li ha de donar més voltes, és molt possible que els detractors del ‘delivery’ et mostrin les seves vambes fabricades per nens en algun suburbi asiàtic i tot seguit t’esbronquin per demanar una pizza i contribuir a l’explotació dels ‘riders’. Un clàssic del nostre temps. 

Però deixem-nos de contradiccions capitalistes i entrem en un dels abismes més profunds del ‘delivery’. M’aclapara la rapidesa amb què certs restaurants se les han apanyat perquè els seus plats t’arribin a casa en perfecte estat. He tingut la sort de provar menjar a domicili d’una qualitat impensable fa tot just un any (La Mundana com a exemple més clar), però hi continua havent una llacuna insalvable. Un problema gros. Dramàtic. Les maleïdes patates fregides.

Sauna amb quètxup

És impossible disfrutar de bones patates fregides a domicili. Som al 2021 i encara ningú ha aconseguit evitar que un aliment tan fonamental en una ingesta casolana de menjar porqueria arribi sempre en un estat tan deplorable, com si aquestes patates haguessin participat en les Guerres Clon abans de presentar-se a casa. 

Notícies relacionades

El drama és real. Obres la capsa i allò sembla una sauna finlandesa, els vapors s’enganxen a les teves ulleres i, quan pots veure alguna cosa, topes amb una massacre groguenca; patates agonitzants, flàccides, ofegades en el seu vapor i cridant que algú els apliqui l’eutanàsia.

Somio una solució, un simple envàs que les preservi, la reconfortant sensació de dur-me una patata fregida, i no el dit petit amputat d’un zombi, a la boca.