De Goku a Doraemon, com la cuina japonesa ens va entrar pels ulls

Sushi, ramen, yakisoba, udon, mochis... Encara que ara sembli mentida, fa 30 anys pràcticament ningú hauria sabut si es tractava de plats o claus d’alguna art marcial. Tot i això, fa una mica més de tres dècades també es produïa un esdeveniment que podria considerar-se com l’inici subtil de l’enamorament amb el menjar japonès: l’estrena de ‘Bola de drac’ , que es va convertir en un èxit massiu. Perquè el Goku es posava les botes cada vegada que podia, i per la pantalla desfilaven receptes que encara no tenien nom per a la majoria d’espectadors, però que sens dubte entraven pels ulls.

No és l’únic exemple perquè en pràcticament qualsevol història que arriba del Japó el menjar pot tenir un protagonisme més o menys rellevant, però sempre hi és present, com es podrà comprovar al Manga Barcelona, que se celebra del 29 d’octubre a l’1 de novembre. «El manga i l’anime tenen mil temàtiques i mil classificacions diferents, però el menjar sol ser un tema recurrent, ja sigui una història d’acció, bèl·lica, romàntica o de qualsevol altra mena, perquè forma una part indissociable de la vida quotidiana», assegura Roger Ortuño, creador de la web Comer Japonés i organitzador dels tallers culinaris del saló.

I això, a poc a poc, va anar calant des de l’arribada de les primeres sèries d’animació, potser de manera inconscient, perquè anys després es produís aquest ‘boom’ nipó. Fins i tot Musculman –una sèrie que només es va emetre a TV-3 i al Canal 9 als anys 90– necessitava all per activar els seus superpoders i tenia una cançó pròpia per proclamar cada dos per tres el seu amor per la carn. En concret, per un estofat de carn i ceba sobre una base d’arròs denominat gyudon. Una cançó que, per descomptat, es va convertir en el que ara es denominaria viral pels patis de les escoles.

Doraemon, passió pels dorayakis

Un altre cas paradigmàtic va ser el de Doraemon, fanàtic del dorayaki, un dolç rodó format per dues capes de pa de pessic i un farcit de pasta de mongetes. Si quan es van començar a emetre les aventures del gat còsmic el 1994 era un somni impossible aconseguir-ne un d’aquests, ara no és difícil comprar-se un bon dorayaki en ciutats com Barcelona.

Però tornant al Goku, la seva passió pel menjar (o més aviat la del seu creador, Akira Toriyama) queda demostrada des del mateix moment que decideix posar el nom de Gohan al seu primer fill, que és el nom japonès per designar l’arròs al vapor. Per si això no fos prou, la veu japonesa ‘gokú’ serveix per designar la quantitat anual d’arròs que una persona necessita per alimentar-se. De fet, una de les especialitats que no solen faltar en els seus banquets són els onigiris, les boles d’arròs farcides de carn o peix, amb una tira d’alga a la base per menjar-les amb les mans.

«Recordo que em cridava molt l’atenció veure el Goku menjant els onigiris, que també reben el nom d’omusubi i que són un plat molt senzill i típic, però que en aquell moment aquí no es coneixia i molta gent el va veure per primera vegada a la pantalla», comenta Ortuño. Els personatges de Pokémon també són addictes a aquestes boles d’arròs, per cert.

El llibre de receptes de ‘Bola de drac’

Encara que no ho semblés llavors, tan concentrats com estàvem amb els «kame-hame-ha», a ‘Bola de drac’ apareixen desenes de receptes, moltes de les quals s’han convertit en una cosa tan habitual com el mateix ramen. El Goku xarrupava els fideus com si s’acabés el món i l’espectador, sense saber-ho, estava començant a construir la seva relació d’amor amb aquesta sopa hipernutritiva. Un llibre publicat a França el 2019 pel xef Thibaud Villanova recull totes les receptes que apareixen a la sèrie i les descodifica per poder preparar-les a casa.

Així, a ‘Les recettes légendaires de Dragon Ball’ apareix des de la sopa wonton que el Follet Tortuga prepara als seus deixebles després d’un entrenament, fins a un shabu-shabu (la versió japonesa del ‘hot pot’), un curri amb bou, un yakimeshi (arròs fregit), un takoyaki (boles de blat i pop)…

La relació del manga i l’anime amb la gastronomia no ha afluixat amb el pas del temps. Un dels títols més populars del segle XXI és ‘Naruto’, que va començar en format còmic i té també el seu reflex en forma de sèrie i diverses pel·lícules. El seu protagonista homònim –un noi que vol convertir-se en ninja per aprendre a controlar els poders que li dona un dimoni que té a dins– pràcticament només s’alimenta de ramen de miso. En aquest sentit, ¿algú sap com es denomina aquest ingredient del ramen amb una espiral dibuixada? Naruto, precisament, i és una pasta premsada de peix.

Manga gastronòmic

Notícies relacionades

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

¿Què passa si menges olives cada dia?

Si bé a ‘Bola de drac’ o ‘Naruto’ el tema principal són les arts marcials, també existeixen animes en què la temàtica és 100% gastronòmica. Un dels primers a arribar a les televisions autonòmiques va ser ‘Mr. Ajikko’, que en català es va traduir com ‘El petit xef’, que rivalitzava amb altres cuiners per aconseguir els millors plats, que despertaven als seus comensals tota mena d’emocions, records i esclats de felicitat. És més actual ‘Food Wars!: Shokugeki no Sōma’, en què el jove protagonista estudia a l’acadèmia de cuina més dura del món per ser millor xef que el seu pare. I en algun cas poc habitual, també hi ha un manga que no s’ha reconvertit en anime, sinó en una sèrie amb personatges reals: ‘Gourmet of solitude’, que es podria traduir com el ‘Gurmet solitari’.

La pregunta que queda per respondre és la següent: ¿Hauria triomfat tant el menjar japonès si les sèries d’animació no haguessin actuat primer de punta de llança? Segurament sí, encara que potser en el subconscient col·lectiu quedi la idea que arribarem a ser tan forts i valents com el Goku si ens embotim de ramen. I si no és així, almenys disfrutarem igual que ell.